La imposició del 5G.
El Punt Avui. Dissabte, 10 d’octubre del 2020. Pàgina 32.
Punt de vista. Opinió. Tribuna.
La imposició del 5G.
Santiago Vilanova. Periodista i consultor ambiental.
«Mentre sectors socials i polítics europeus han iniciat el debat sobre l’impacte social i ecològic, les nostres institucions el dificulten».
Correm el risc que la Covid-19 s’utilitzi per introduir estratègies digitals que, amb la justificació del progrés tecnològic, avancin cap a noves formes de control i autoritarisme. En plena crisi del coronavirus l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat anunciaven que la ciutat es preparava per ser el laboratori europeu del 5G i per convertir-se en un dels hubs d’innovació digital del món. On s’ha fet el debat democràtic abans d’esdevenir un banc de proves ciutadanes d’aquest nou paradigma? Mentre sectors socials i polítics europeus han iniciat el debat sobre l’impacte social i ecològic, les nostres institucions el dificulten. «El 5G arriba a Catalunya i les connexions seran cent vegades més ràpides que les actuals. Això és tot el que cal saber», ens diuen.
Les gegantines empreses de telecomunicacions, amb el suport dels governs, preparen tota la logística al servei de l’extensió del 5G; una tecnologia que comportarà un canvi social sense precedents a escala mundial i nacional. Bill Gates, Big Telecom i Big Data, així com les GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon), ens la venen com el «millor dels mons», ja que permetrà que tinguem accés instantani des dels llocs més inhòspits i apartats i alhora podrem ser controlats en les nostres activitats de mobilitat i consum. Gaudirem de molts més dispositius connectats al mateix temps: electrodomèstics de les cases, ordinadors, mobiliari urbà, vehicles autònoms...
Els estats estan facilitant un marc regulador sense abans aplicar el principi de precaució, definit en l’article 19 del Tractat de Funcionament de la UE, i Alara (As low as reasonably achievable); és a dir, optar per un impacte radiològic i electromagnètic «tan baix com sigui raonablement possible». Els nostres mandataris, però, esperen que el 5G estigui consolidat de forma irreversible per obrir el debat. Aquesta deficiència democràtica l’hem patit també quan es va introduir la fissió nuclear, es vol fer també amb la fusió, i amb molts insecticides i herbicides com el glifosat i els neonicotinoides ja comercialitzats.
El xoc ecològic que provocarà el 5G és imprevisible i preocupant. Caldran milions de noves estacions de base (torres de telefonia i antenes terrestres) a tot el planeta i més de 20.000 nous satèl·lits a l’espai. Més de 3.000 metges han signat la Declaració de Friburg i s’ha organitzat una crida internacional de científics i ONG de 204 països que demanen una moratòria i manifesten la seva alarma a l’ONU i a l’OMS pels efectes dels camps electromagnètics i especialment de les ones mil·limètriques sobre els organismes vius (ulls, cèl·lules de la pell, alteracions del ritme cardíac, cèl·lules mare; càncers, danys neurològics...). L’impacte pot ser més greu per als nens i joves i persones electrosensibles que pateixen intolerància als camps electromagnètics.
Tant l’Ajuntament de Barcelona com el govern de la Generalitat, amb especial dedicació el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, s’han entregat totalment a facilitar l’extensió del 5G sense prèvia informació i debat democràtic, marginant les primeres reaccions de la societat civil, que reclama que el 5G no derivi en aplicacions tecnoautoritàries; que la potència de les ones electromagnètiques d’aquesta xarxa no afecti la salut de la població; que l’increment del consum energètic que provocarà junt amb les tecnologies de la informació i la comunicació, entre el 2% i el 2,5% segons els experts, no afecti els objectius de la llei de canvi climàtic i la transició energètica. Segons els científics Lotfi Belkhir i Ahmed Elmeligi, de la Universitat McMaster del Canadà, el 5G augmentarà les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins a un 14% el 2040. En el cas català, ens preguntem com es cobrirà aquesta demanda afegida a la del cotxe elèctric, si no tenim consolidades les energies renovables? Allargant encara més la vida dels reactors nuclears d’Ascó i Vandellòs?
La «República digital catalana» que ens proposa el conseller Jordi Puigneró exigeix un debat públic. Donat que el desenvolupament digital és un dels elements centrals d’augment de les emissions d’efecte hivernacle, el Departament de Territori i Sostenibilitat ens ha de garantir que la introducció del 5G no les incrementarà. Però les preguntes que ens fem són de sentit comú: per què necessitem el 5G si ja tenim altres generacions de tecnologies que ens permeten comunicar-nos amb eficiència i rapidesa? S’aprofiten les corporacions de les telecomunicacions de la crisi sanitària per introduir-lo sense resposta social i política? Sembla com si la Covid-19, el 5G i l’emergència climàtica formin part d’una conspiració contra la democràcia participativa.
Enllaç a l’article original en català:
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1861521-la-imposicio-del-5g.html
Enllaços relacionats:
Àfrica Ragel: «Fora pantalles: cal tornar a llegir en paper i a escriure a mà». Gemma Ventura Farré. Catorze. Cultura Viva. Dimecres, 11 d’octubre del 2023.
L'advertiment de Johann Hari: «Hem perdut el superpoder de la nostra espècie i no és només per culpa del mòbil». Ángel Villarino. El Confidencial. Diumenge, 23 d'abril de 2023.
«No phone challenge» o com aconseguir que els joves tinguin una relació sana amb el mòbil. Crónica Vasca. Sofía Lázaro. Dissabte, 8 d'abril del 2023.
Provant la tecnologia 5G a l’Ebre. Xavier Garcia Pujades. L’Ebre. Divendres, 12 de Juny del 2020. Pàgina 30.
Els gurus digitals crien els seus fills sense pantalles. El País. Pablo Guimón. Diumenge, 24 de març del 2019.
Adam Alter: «L'addicció a les pantalles avança silenciosa». El País. Dimecres, 25 d'abril del 2018.
