Confilegal. Dissabte, 19 de Maig del 2018.
El que és evident és el que ningú veu fins que algú ho explica amb claredat: Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica.
El coronel a la reserva de l'Exèrcit de Terra, Pedro Baños, autor del llibre «Así se domina el mundo. Desvelando las claves del poder mundial» («Així es domina el món. Desvetllant les claus del poder mundial»), en el qual estan contingudes aquestes deu estratègies.
EP.
Per Confilegal | 19 de maig del 2018.
El coronel de l'Exèrcit de Terra a la reserva, Pedro Baños, excap de Contraintel·ligència i Seguretat del Cos d'Exèrcit Europeu a Estrasburg, relata en el seu llibre «Así se domina el mundo. Desvelando las claves del poder mundial» («Així es domina el món. Desvetllant les claus del poder mundial»), les 10 estratègies de la manipulació mediàtica, elaborades pel francès Sylvain Timsit.
Un cop més es fa realitat la vella dita, el que és evident és el que ningú veu fins que algú ho explica amb claredat.
Baños ho fa amb la major de les claredats, la qual cosa indueix a una serena reflexió sobre qui mou els fils.
Les deu estratègies són aquestes:
Distreure allò important.
La distracció es converteix en l'element primordial del control social. Consisteix en desviar l'atenció del públic dels problemes importants i de les decisions de les elits polítiques i econòmiques, emprant per a això el bombardeig constant de distraccions i d'informacions irrellevants, alhora que s'evita que la gent s'interessi pels coneixements essencials.
A Occident, per exemple, l'esport s'ha convertit en la principal distracció per desviar l'interès públic del que és veritablement important.
Crear problemes i després oferir solucions.
Aquesta estratègia, coneguda també com «problema-reacció-solució», consisteix en crear un problema per causar certa reacció en el públic per tal que sigui aquest qui exigeixi les mesures que els dirigents desitjaven imposar.
Pot anar des de desencadenar violència urbana, perpetrar atemptats sagnants o crear crisis econòmiques amb la finalitat que la gent demani més mesures de seguretat, fins i tot a costa de la seva llibertat, o d'un retrocés en les prestacions socials.
També es podria anomenar «estratègia del caos constructiu», consistent en generar caos, violència i destrucció, o almenys aparentar-ho de manera que la gent s'ho cregui, amb la finalitat de generar després un altre model de societat a l'antuvi i voluntat plena, sense cap oposició popular, ja que serà la pròpia gent la que reclami la tornada a la normalitat.
Gradualitat.
Per aconseguir l'acceptació d'una mesura extrema, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. Així el que hagués pogut conduir a una revolució es va tolerant mansament.
Diferir en el temps.
Presentar una decisió impopular com «dolorosa i necessària», aconseguint així l'acceptació pública instantània d'alguna cosa que serà aplicat en el futur.
Adreçar-se al públic com a criatures de poca edat.
Com més s'intenta enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to pueril, emprant llenguatge i missatges bàsics comprensibles fins pels més maldestres.
Utilitzar més l'emoció que la reflexió.
Emprar l'emoció provoca un curtcircuit en l'anàlisi racional, afectant al sentit crític dels individus. En quedar així inermes, se'ls pot implantar idees, desitjos, pors, temors i compulsions o induir comportaments.
Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques i mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud, començant per una educació deficient de les classes més baixes perquè quedin sotmeses a les elits.
Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure entre la gent que està de moda ser estúpid, vulgar i inculte, una cosa fàcilment recognoscible en els «realities shows».
Reforçar l’autoculpabilitat.
Fer creure a l'individu que ell és l'únic culpable de la seva pròpia desgràcia per ser poc intel·ligent, tenir poques capacitats o no esforçar-se prou. D'aquesta manera entra en un estat depressiu que inhibeix la seva acció, i sense ella no pot haver revolució.
Conèixer els individus millor dels que ells mateixos es coneixen.
Actualment la tecnologia possibilita un coneixement de les persones que pot arribar a ser superior al que tenen de si mateixes, pel que poden ser controlades amb més facilitat per qui porta les regnes.
Pedro Baños.
Enllaç de l'article original en castellà:
https://confilegal.com/20180519-las-10-estrategias-de-la-manipulacion-mediatica/
Enllaços relacionats:
Les 25 regles de la desinformació (manual polític per amagar la veritat).
Principis de la propaganda segons Goebbels.
La tupinada no és democràcia. Els riscos del vot electrònic.
La tupinada no és democràcia. La Universitat de Stanford confirma el frau electoral demòcrata.
La tupinada no és democràcia. Frau en el Referèndum d'Escòcia, el «com» i el «perquè».
No mataràs. No mataré. Pepe Beúnza.
Cal que Occident faci les paus amb Rússia. Brauli Tamarit Tamarit.
Rafael Poch: «A Ucraïna, occident és culpable». Vilaweb. Dijous, 3 de febrer del 2022.
Diàlegs Humanístics UPF 2022: La catàstrofe d'Ucraïna. Rússia i Occident.
Eduardo Galeano s’adhereix a la Marxa Mundial per la pau i la no violència.
General Wesley Clark: Pla dels Estats Units d'envair 7 països en 5 anys.
