En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
Al servei d'aquest poble. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Diari d'un senador. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
General Wesley Clark: Pla dels Estats Units d'envair 7 països en 5 anys.
Wesley Clark, general retirat de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Va ser Comandant Suprem de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) durant la Guerra de Kosovo, on va dirigir el bombardeig de l'OTAN sobre Iugoslàvia. L'any 2003 es va postular com a precandidat del Partit Demòcrata a la presidència dels EUA.
Entrevista realitzada el març del 2007 a l'ex-comandant de l'OTAN Wesley Clark en la qual aquest revela que els plans per a Líbia, altres països africans i d'Orient Mitjà, ja van sortir del Pentàgon juntament amb els d'envair l'Iraq una setmana després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. Data d'emissió: Març del 2007. Edició: Con el Mazo Dando. Durada: 2 minuts i 12 segons. Idioma: anglès amb subtítols en castellà.
Nota: Un vídeo anteriorment enllaçat de major durada (2 minuts i 55 segons), disposava, al final, d'una escena de pànic després que 85 persones (33 nens) de 20 famílies fossin assassinades per l'OTAN a Zliten, Líbia, el 8 d'agost del 2011. Aquest altre vídeo va ser suprimit de YouTube i residia en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=3HZ9FZdblrM
«Dies després de l'11 de setembre aproximadament, vaig estar al Pentàgon. Vaig veure al secretari Rumsfeld i al sotssecretari Wolfowitz. Així que vaig baixar les escales per a veure a un munt de gent que solia treballar per a mi i llavors un dels generals em va cridar i em va dir: “Senyor, vingui cap aquí, tinc alguna cosa a parlar amb vostè un moment”. I li vaig dir: “Ho sento, estic molt ocupat”. I em va dir: “no, no...”. Em va dir: “Hem pres la decisió d'entrar en guerra amb l'Iraq”. Això va succeir al voltant del 20 de setembre aproximadament. Així que vaig dir: “Entrarem en guerra amb l'Iraq? Per què?”. Ell va dir: “No ho sé”. Va dir: “Suposo que no tenim una altra cosa que fer”. Així que li vaig preguntar: “Hi ha alguna informació que connecti a Sadam amb Al-Qaeda?”. I ell em va dir: “No, no, no hi ha res nou en aquest sentit. Ells simplement van prendre la decisió d'entrar en guerra amb l'Iraq”. Ell va dir: “Suposo que és com si volguéssim fer alguna cosa amb els terroristes, però tenim un bon exèrcit i podem derrocar governs”. I... va dir... “Suposo que si... Si tot el que tenim és un martell, tots els problemes tenen forma de clau...”. I després vaig anar a veure-li unes setmanes després. I en aquells dies ja estàvem bombardejant l'Afganistan. I li vaig preguntar: “Encara entrarem en guerra amb l'Iraq?”. Em va dir: “No, és pitjor que això”. I va dir... ell va anar al seu escriptori, va agafar un paper i va dir... Va dir: “He agafat això de dalt”. És a dir, de l'oficina del secretari de defensa. I em va dir: “Això és una memòria que descriu com envairem 7 països en 5 anys. Començant per l'Iraq, Síria, Líban, Líbia, Somàlia, Sudan... i per a acabar, l'Iran”».
La veritat sobre Orient Mitjà.
«La veritat és... sobre Orient Mitjà, la veritat és si allí no hi hagués petroli seria com Àfrica. Ningú està amenaçant amb intervenir a Àfrica. El problema és el contrari. Nosaltres continuem demanant a la gent que intervingui i ho pari. I no hi ha dubte que la presència de petroli en la zona comporta un gran poder d'exportació. La qual cosa és una motivació específica per a un contraatac. Puc dir-te, però, definitivament hi ha sempre aquesta actitud que alguna manera podem intervenir i usar la força a la regió».
Frase de cloenda:
«Tot imperialisme aspira al monopoli de les matèries primeres».
«Dies després de l'11 de setembre aproximadament, vaig estar al Pentàgon. Vaig veure al secretari Rumsfeld i al sotssecretari Wolfowitz. Així que vaig baixar les escales per a veure a un munt de gent que solia treballar per a mi i llavors un dels generals em va cridar i em va dir: “Senyor, vingui cap aquí, tinc alguna cosa a parlar amb vostè un moment”. I li vaig dir: “Ho sento, estic molt ocupat”. I em va dir: “no, no...”. Em va dir: “Hem pres la decisió d'entrar en guerra amb l'Iraq”. Això va succeir al voltant del 20 de setembre aproximadament. Així que vaig dir: “Entrarem en guerra amb l'Iraq? Per què?”. Ell va dir: “No ho sé”. Va dir: “Suposo que no tenim una altra cosa que fer”. Així que li vaig preguntar: “Hi ha alguna informació que connecti a Sadam amb Al-Qaeda?”. I ell em va dir: “No, no, no hi ha res nou en aquest sentit. Ells simplement van prendre la decisió d'entrar en guerra amb l'Iraq”. Ell va dir: “Suposo que és com si volguéssim fer alguna cosa amb els terroristes, però tenim un bon exèrcit i podem derrocar governs”. I... va dir... “Suposo que si... Si tot el que tenim és un martell, tots els problemes tenen forma de clau...”. I després vaig anar a veure-li unes setmanes després. I en aquells dies ja estàvem bombardejant l'Afganistan. I li vaig preguntar: “Encara entrarem en guerra amb l'Iraq?”. Em va dir: “No, és pitjor que això”. I va dir... ell va anar al seu escriptori, va agafar un paper i va dir... Va dir: “He agafat això de dalt”. És a dir, de l'oficina del secretari de defensa. I em va dir: “Això és una memòria que descriu com envairem 7 països en 5 anys. Començant per l'Iraq, Síria, Líban, Líbia, Somàlia, Sudan... i per a acabar, l'Iran”».
Frase de cloenda: