La tupinada no és democràcia. Els riscos del vot electrònic.
Us recordem un article de gener del 2007 que comenta unes eleccions parlamentàries italianes farcides d'irregularitats, especialment a les zones on es va implementar el vot electrònic, tendents a afavorir la coalició de govern de Silvio Berlusconi en contra els seus opositors.
Oportuna contribució al nostre lloc web per reivindicar que certs avenços telemàtics no poden superar en eficiència els procediments manuals de votació, quan aquests darrers mantenen totes les garanties possibles, si no volem resultats manipulats com els comentats pel següent article o bé com ho van ser també les votacions electròniques a les primàries demòcrates de l'any 2016, que van usurpar l'elecció del candidat Bernie Sanders.
No ens oblidem tampoc de la necessitat de controlar el cens electoral, per tal d'evitar que en una votació aquest s'infli amb persones vingudes expressament de fora del territori subjecte de l'elecció, com es va fer a Mont-real en el referèndum de sobirania i associació de l'any 1995, quan es va prendre als quebequesos la seva voluntat majoritària d'assolir la llibertat com a nació. Sobre aquest aspecte, el poble del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc ho té molt clar, coneixent l'allau de marroquins que han migrat al seu pais.
Tot i així, les més completes garanties de les votacions manuals s'han de mantenir, per tal d'evitar tupinades com la que es va fer al referèndum per la independència d'Escòcia del 18 de setembre de l'any 2014, on també es va arrabassar als escocesos el dret de lliure determinació dels pobles ratificat en el seu moment pel govern del Regne Unit. En aquella ocasió, va ser el govern britànic qui va infringir escandalosament aquesta norma suprema internacional. És remarcable el silenci de molts mitjans mal anomenats d'informació respecte a tots aquests fenòmens, silenci que trenquem recordant articles com aquest.
Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Dilluns, 19 de juny del 2017.
El Periódico de Catalunya. Dijous, 25 de gener del 2007. Opinió. Pàgina 6.
Els riscos del vot electrònic.
L'eclipsi de la democràcia.
El Ministeri de l'Interior d'Itàlia continua recomptant els vots electrònics emesos fa nou mesos.
Andreu Mayayo. Historiador.
Al cap de nou mesos, encara no es coneixen els resultats definitius de les eleccions legislatives italianes. En diverses circumscripcions electorals, el Ministeri de l'Interior continua recomptant vots i intenta quadrar els resultats. Recordem que la victòria del centreesquerra, liderat per Romano Prodi, enfront de la coalició de Silvio Berlusconi es va xifrar en uns escassos 24.000 vots de diferència.
La perplexitat, una vegada més, es va apoderar del país en una nit electoral d'infart. Les dades ofertes pel Ministeri de l'Interior, amb una lentitud exasperant, no coincidien amb els sondejos a peu d'urna, ni amb els escrutinis dels partits. El ministre Giuseppe Pisanu va abandonar tres vegades la seu del ministeri per traslladar-se a la residència privada de Silvio Berlusconi. Passada la mitjanit, els dirigents de l'oposició es van desplaçar al ministeri per exigir una explicació a Pisanu. Després de tenir una «sorprenent» conversa, un espantadís Piero Fassino, dirigent dels Demòcrates d'Esquerra, va proclamar la victòria de La Unió.
Aquella mateixa nit naixia un nou enigma digne d'incorporar-se al conjunt de misteris que envolten la història d'Itàlia des del cas Moro fins a l'origen de la fortuna de Silvio Berlusconi, passant per la bomba de l'estació de Bolonya. I encara faltava la més bona. Poques hores després que es tanquessin les urnes, i en ple eclipsi electoral, la policia va detenir Bernardo Provenzano, el capo dei capi de la Màfia, després de 42 anys de recerca i captura, a Corleone, a molt poca distància del seu domicili. Un final digne de la poderosa imaginació (?) de l'autor d'El Padrí, Mario Puzo.
Els aficionats a les tesis conspiratives tenen el terreny adobat a Itàlia, però també els analistes lúcids, que saben posar el dit a la llaga i formular preguntes incòmodes per als responsables i inquietants per al conjunt de la població. L'enrenou aixecat pel documental realitzat recentment Mateu la democràcia, dels periodistes Beppe Cremagni i Enrico Deaglio, que denuncia un hipotètic frau electoral en les últimes eleccions legislatives italianes, se sustenta en una dada sorprenent, que trenca amb totes les estadístiques dels últims 60 anys: els vots en blanc es redueixen a un terç i es distribueixen homogèniament per tot el territori. Cremagni i Deaglio apunten que gairebé 900.000 vots en blanc que es van esfumar van anar a parar als partits de La Casa de la Llibertat de Berlusconi, amb la finalitat de construir un escenari electoral d'empat tècnic i forçar una gran coalició de Govern semblant a l'alemanya.
L'objectiu sembla clar, però ¿com s'aconsegueix? Amb un senzill programa informàtic que, punxat en algun punt de la xarxa, realitza en mil·lèsimes de segon el miracle dels pans i dels peixos, és a dir, modifica les dades enviades per les diferents meses electorals a l'ordinador central del Ministeri de l'Interior. El documental comença i acaba amb les declaracions de Clint Curtis, autor de diversos programes informàtics d'alteració de resultats en diferents eleccions celebrades als Estats Units, que explica amb pèls i senyals la senzillesa del programa de conversió de vots en blanc en vots vàlids per a partits.
Un cop resolt el mètode, una sèrie de dades avalen la hipòtesi del frau electoral. El Govern de Berlusconi va adjudicar a dit el processament de dades i l'escrutini electoral a una empresa nord-americana sota sospita. Un parell de mesos abans de les eleccions van ser substituïts una desena de delegats del Govern en circumscripcions electorals on els resultats no van quadrar. Mentre els sondejos a peu d'urna encertaven als col·legis electorals on es votava amb papereta, no rascaven bola en aquells on es votava electrònicament. I, a benefici d'inventari, mig any abans, en una convenció de Força Itàlia, Berlusconi va posar a prova els seus dots profètics alertant d'un possible frau perpetrat pels comunistes, que podria reduir la seva victòria a uns quants milers de vots: 24.000, va posar com a exemple.
El nou enigma italià posa en dubte la credibilitat de la democràcia electrònica, la utilització del vot a través de la xarxa i, al mateix temps, obre la capsa de pandora sobre la naturalesa i l'essència mateixa de la democràcia. Un dels pilars fonamentals del sistema democràtic és la participació de tots els ciutadans en l'elecció dels seus governants. Aconseguir el sufragi universal, també femení, va costar sang, suor i llàgrimes. L'estratègia dels poderosos per mantenir-se en el poder ha estat diversa al llarg del temps i de les diferents cultures polítiques: la compra de vots, la manipulació de les paperetes, l'alteració dels resultats i, en casos extrems, el recurs al cop d'Estat. El feixisme o el comunisme van eclipsar la democràcia durant bona part del segle XX.
Ara sabem que, en aquesta nova versió del món feliç, podem votar sense cap problema, però ja no elegim. Una bonica metàfora que tanca el cercle històric de la democràcia. Quan votar ja no serveix per elegir, se'ns demana contínuament que votem. Aviat, a més a més, ens faran pagar, com en aquells programes televisius als quals la gent envia SMS. Així, en poc més d'un segle, passarem del fet que ens comprin el vot a pagar per votar.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/eclipse-democracia-5421293
Enllaços relacionats:
El que és evident és el que ningú veu fins que algú ho explica amb claredat: Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica.
Les 25 regles de la desinformació (manual polític per amagar la veritat).
Principis de la propaganda segons Goebbels.
La fal·làcia amagada en el referèndum d'autodeterminació. Lluís Maria Xirinacs.
Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».
Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».
Referèndum. Què passarà?
La tupinada no és democràcia. La Universitat de Stanford confirma el frau electoral demòcrata.
La tupinada no és democràcia. Frau en el Referèndum d'Escòcia, el «com» i el «perquè».
El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l'Estat espanyol.
Kosovo no va violar el dret internacional quan va declarar la seva independència de Sèrbia.
Bardo Fassbender: «Si entenem Europa com una federació canviar una frontera interna no hauria de ser complicat».
Lluís Maria Xirinacs. La fal·làcia amagada en el Referèndum d´Autodeterminació. 31 de març del 2000. Dins del document «Demòtica» sobre l'arbre d'assemblees.
