No mataràs. No mataré.
El 9 Nou. Divendres, 30 de juny del 2023. Opinió. Pàgina 22.
No mataràs. No mataré.
Pepe Beúnza. Objector de consciència el 1971.
No mataràs, no mataré. La declaració de la Internacional de Resistents a la Guerra (WRI 1921) diu: «La guerra és un crim contra la humanitat i he decidit no col·laborar amb cap guerra i lluitar contra les seves causes». Vaig signar aquesta declaració el 1969 i treball i emocions no me n'han faltat des d'aleshores. Consells de guerra, presons, batallons de càstig, dejunis, denúncies, marxes, ocupacions i també moltes alegries tot i que semblés que pregonava en el desert.
Diuen que cada generació té la seva guerra, la meva va ser la de Vietnam. Guerra com totes, terrible i, per absurd que sembli ara, Vietnam és un destí turístic pels nord-americans. Llavors el viatge era gratuït, però molts tornaven cadàvers, dins d'una bossa de plàstic negra. Com que el servei militar era obligatori als Estats Units, molts joves objectors anaven a la presó o desertaven. En vaig conèixer diversos a Europa i preferien passar penúries abans que obeir ordres criminals. Els Estats Units volien imposar un dictador submís a milers de quilòmetres i el poble vietnamita els va derrotar amb imaginació i heroisme. Recordo una enganxina que deia: «La guerra és un gran negoci, emplea el teu fill». Molts van morir, però uns pocs es van fer rics i els fills dels poderosos se'n van deslliurar amb enganys, inclòs el president Bush fill. Com en totes les guerres.
Tinc viva la imatge de cinc avions bombarders en línia, arrasant amb el gas verinós taronja, boscos sencers per destruir-los i evitar que fossin refugi dels guerrillers del Viet-cong. El problema d'aquests gasos és que depenien del vent i, diverses vegades, van caure sobre les tropes nord-americanes causant moltes víctimes. Entre els morts hi havia un capità que era precisament fill del general que ordenava els bombardejos. Després d'uns anys, en una entrevista al general, va respondre que si fos necessari ho tornaria a fer. Em costa molt entendre com, empolainant-se amb paraules com honor, heroisme, lleialtat, condecoracions i bons sous, poden justificar crims tan dolorosos i absurds. A la guerra, tots es defensen i maten l'enemic, i els sàdics que floreixen en aquestes situacions, a més violen, torturen, roben i cometen tota mena d'excessos amb molta impunitat. I com més enemics mates, més medalles reps.
A la guerra d'Ucraïna tenim a Putin, agent del KGB que eliminava els seus enemics punxant-los amb paraigües enverinats. Això no era obstacle perquè els dirigents d'Europa l'abracessin fa poc i li fessin reverències. D'altra banda, Zelenski, còmic elevat a president d'un país amb un nivell de corrupció notable segons les llistes internacionals. Lluites de poder, lluites d'oligarquies corruptes buscant beneficis. Tenim el petroli que fa dos o tres anys valia zero euros (revisem hemeroteques, sembla increïble) i ara té valors astronòmics amb uns beneficis rècord per a les petrolieres.
Tenim l'OTAN que es va fundar com a defensa contra el Pacte de Varsòvia, però que, un cop dissolt aquest, en lloc de fer el mateix, va anar buscant enemics per justificar-se. És curiós que fa pocs anys estigués a punt de desaparèixer i ara tots els països vulguin formar-ne part. Fins i tot països amb fama de neutrals. També hi ha els pressupostos militars que, amb la pandèmia, s'havien estabilitzat en favor de despeses socials i de sobte tenen pujades mai imaginades en tots els països d'Europa. És simptomàtic i molt trist l'acord dels verds alemanys, i no parlem de les esquerres espanyoles. Fa riure, per no plorar l'eslògan «despeses militars per a despeses locals». Tothom es prepara per enviar a Ucraïna armes antigues per justificar, eliminant els estocs, que se'n comprin de noves.
El complex militar industrial polític, és a dir, el negoci de la guerra va vent en popa. Així són les guerres. En geopolítica, els EUA intentaran debilitar Europa, Rússia ampliar el seu poder i fronteres, i la Xina espera veure quina part li pertoca. Hi ha matisos i factors addicionals, però només amb aquests ja tenim un bon trencaclosques. En resum, uns pocs es fan rics o riquíssims, mentre que molts hi posen els morts. I Ucraïna és un terreny de joc letal. Els pacifistes sabem que caminem pel tallant d'un ganivet, rebent cops dels dos costats, i que qualsevol pas en fals ens tallarà. Somiem que un dia es declararà una guerra i, com diu la cançó, ningú hi acudirà. El problema és que, a partir de la bomba atòmica, el somni s'imposa si volem sobreviure com a espècie humana.
No ho dic jo. Ho ha dit clarament Putin. Si prem el botó nuclear, tot s'acaba. Quan algú té el botó nuclear, ha d'estar disposat a prémer-lo, perquè si només serveix per amenaçar, té ben poc valor. En això estem, hem de donar gràcies a la vida per veure cada dia la sortida del sol, en aquest món de dirigents kamikazes.
I si ens ataquen? Per què haurien d'atacar-nos si som un poble pacífic, generós, assenyat? Però, i si ens ataquen? Cal preparar i practicar les tècniques de defensa popular no violenta. És clar que no són negoci. Cap invasió seria capaç de resistir una campanya de desobediència civil, una vaga total, una campanya de no cooperació. Hi ha bons exemples històrics. Els invasors, joves enganyats pels seus caps, lluny de les seves cases i famílies, desertarien aviat. No seria fàcil, però és l'únic camí que tenim.
I si ve algú i ataca la teva mare? Era el que em preguntava el capità jutge quan estava al calabós per no voler fer el servei militar. Doncs no sé què faria, li responia jo, procuraria tenir molts amics i pocs enemics. Tampoc portaria una escopeta. Hi ha tècniques d'aikido que permeten immobilitzar un atacant sense fer-li mal. Matar un altre ésser humà és el fracàs de la intel·ligència, de la saviesa. És la nostra renúncia a ser persones. Per això no mataré ni ajudaré la guerra.
Enllaços relacionats:
Cal que Occident faci les paus amb Rússia. Brauli Tamarit Tamarit.
Rafael Poch: «A Ucraïna, occident és culpable». Vilaweb. Dijous, 3 de febrer del 2022.
General Diàlegs Humanístics UPF 2022: La catàstrofe d'Ucraïna. Rússia i Occident.
Eduardo Galeano s’adhereix a la Marxa Mundial per la pau i la no violència.
General Wesley Clark: Pla dels Estats Units d'envair 7 països en 5 anys.
Les 25 regles de la desinformació (manual polític per amagar la veritat).
El que és evident és el que ningú veu fins que algú ho explica amb claredat: Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica.
Principis de la propaganda segons Goebbels.
