El fet d'un Gandhi, desarmat enfront d'un armament com el de la forta Anglaterra; emparat en els mitjans més simples i prevalent contra els enginys més violents i temibles; empresonat i alçant l'Índia com el més exaltat dels propagandistes, obre verament el cor a totes les esperances.
L'ideal de Gandhi, l'apòstol més gran de la nostra època, triomfarà, si no avui, demà. No totes les batalles es guanyen en un dia. Les armes i la força no deturaran mai, un sol instant, l'hora d'un poble que té la ferma voluntat d'alliberar-se i està disposat sempre a fer tots els sacrificis que la llibertat sovint costa. L'Índia mostra a cada moment que té aquesta voluntat i no estalvia ni un dels sacrificis que el seu apòstol li predica amb el seu exemple.
L'hora de l'Índia, doncs sonarà aviat, com sonarà la de tots els pobles que sofreixen sed de justícia i sàpiguen fer-se dignes de la llibertat.
Si perdéssim aquesta fe i aquesta persistència en l'esperança i en la fidelitat i l'esforç que li cal, de part nostra, per a prevaldre, és que, abans, hauríem ja perdut la noció del que és la veritat i la mentida, del que són el dret i la força; és que ens hauríem deixat usurpar l'ànima i tot.
En els primers moments d'angoixa, passats a la Santé de París, en companyia d'amics dilectíssims i inoblidables, ens hi arribà, com una aura de justícia, el manifest a favor nostre que adreçaren a llur govern nostres germans, els intel·lectuals francesos.
Un dels signats d'aquell manifest generós i tan confortador per a nosaltres era aquest altre apòstol dels drets de l'Home i dels pobles, aquest altre fervent precursor pràctic i exemplar del vertader internacionalisme: Romain Rolland.
Cap ocasió com la d'aparèixer en català el seu llibre fèrvid i evangèlic: «Mahatma Gandhi», per a dir als catalans el que ell els digué, aquells moments, per nosaltres:
«No sols signo aquest document, sinó que també us crido: Endavant! Ja arribarà el vostre dia!».
Francesc Macià.
Brussel·les, 11 de Setembre del 1930.
Enllaços relacionats:
38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.
La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.
Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.
Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.
Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.
Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».
La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.
Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).
