El Punt Avui+. Diumenge, 1 de setembre de 2019. 2 hores.
Opinió. Punt de Vista. Tribuna.
@cascosgrocs
Albert Vidal, Josep M. Dedéu, Joan de Torres i Dolors Marín.
«Aquesta Diada ha de ser l’inici de la construcció de la República Catalana».
El casc de seguretat és un element de protecció en múltiples situacions de risc. L’utilitzen bombers, mecànics, serveis mèdics d’emergències, ciclistes, entre d’altres, incloses les enxanetes que coronen els castells. Però sobretot és la indumentària per excel·lència dels treballadors de la construcció; dels que construeixen carreteres i edificis, ponts i gratacels, i dels que es proposen construir repúbliques independents. Els faedors de repúbliques independents porten casc groc. I el seu color és groc perquè no pot ser cap altre. És el color reglamentari dels cascos dels treballadors de la construcció, dels que mouen terres, dels que aixequen bastides i col·loquen els maons, un a un. Dels que es posen mans a l’obra, literalment, i transformen la realitat.
També és el color dels nostres llaços. Aquells llaços grocs catalans que van molestar tant Felip V de Borbó el 1704, i que segueixen traient de polleguera el seu descendent. Llaços que hem dut a la jaqueta durant l’hivern, a la samarreta durant l’estiu, a la bossa, al carro d’anar a comprar, a la carpeta i al cotxet del nen petit. Llaços grocs que hem penjat arreu, als arbres, als balcons, als fanals, als ponts i les tanques de les autopistes, per reivindicar la llibertat dels nostres presos polítics i exiliats. Llaços que hem penjat i tornat a penjar quan ens els han sostret, i també quan s’han esfilagarsat amb els pas dels mesos. Amb aquella perseverança del que s’afirma i es reafirma a si mateix ad infinitum, esperant potser inútilment que l’altre el reconegui ni que sigui per esgotament, per avorriment.
Un llaç d’afirmació, doncs, que ha de donar pas a un casc, més apropiat per a l’acció, i per a la protecció. És l’evolució natural d’un projecte tossut i obstinat, que no pot frenar, però que ha de mutar, transformar-se. El casc de color groc anuncia, així, acció sobre el terreny, que vol dir pols, suor, cansament i durícies a les mans, mal d’esquena. És el treball a l’obra, o què us pensàveu?
Perquè perseguim fer realitat l’acte de sobirania que Lluís Maria Xirinacs ens va deixar en llegat, i sabem que una nació mai no serà lliure si els seus fills no van al màxim en el seu alliberament i defensa. Tenim el casc groc, senzill i quotidià, de pedra picada, al qual no hi trobareu glamur ni disseny exclusiu. Tampoc hi trobareu un simbolisme delicat o poètic. Però és l’element protector que ens cal per passar a l’acció i transformar aquesta realitat que ens manté passius i captius.
Aquesta Diada ha de ser la de l’inici de la construcció de la República Catalana, amb llicència atorgada l’1 d’octubre del 2017. Així doncs, fem pinya i alcem-nos! Casc groc al cap i mans a l’obra.
Enllaç de l’article original en català:
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1657952-cascosgrocs.html
Enllaços relacionats:
38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.
La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.
Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.
Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.
Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.
Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.
Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».
La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.
Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).
