Deia Lluís Maria Xirinacs (1932-2007): «La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra».
Si acomplim aquest principi per a totes les nacions del món, podem afirmar que haurem resolt el problema dels conflictes entre les nacions en la seva justa meitat, doncs l'altra meitat correspon a allò que va afirmar Alexandre Deulofeu (1903-1978), que és la també necessària confederació de totes les nacions lliures de cada continent, i la confederació de tots els continents, fins assolir la Confederació mundial, culminació del procés polític planetari.
En aquestes condicions reivindicades per Xirinacs i Deulofeu no hi ha cap contradicció entre la llibertat de cada nació i la fraternitat entre totes elles.
Per a demostrar que tampoc hi ha contradicció entre el dret de lliure determinació dels pobles i l'actual legalitat vigent dins l'Estat espanyol, us oferim tres textos legals, dos a nivell internacional, ratificats per l'Estat espanyol i un a nivell del mateix Estat espanyol, que demostren que tant la legitimitat de la voluntat popular de cada nació com la legalitat avalen el reconeixement d'aquest dret.
Malauradament, aquest dret va ser conquerit en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial, combatent contra uns imperis arrogants perquè es creien eterns. El dia que l'assoliment de cada passa en aquesta direcció es produeixi sense violència, haurem assentat les bases per aconseguir la pau mundial.
Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Data de creació: Dimarts, 7 de març del 2017.
Darrera modificació: Dissabte, 6 de gener del 2018.
1. Carta de les Nacions Unides. San Francisco. Dimarts, 26 de juny de 1945.
«Capítol I.
Propòsits i principis.
Article 1.
Els Propòsits de les Nacions Unides són:
(...)
2. Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per enfortir la pau universal;».
2. Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. Nova York. Divendres, 16 de desembre del 1966.
«Article 1.
1. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
3. Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».
3. Constitució espanyola. Dimecres, 6 de desembre del 1978.
«Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals.
Article 10.
(...)
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya».
(...)
Títol III. De les Corts Generals.
(...)
Capítol III. Dels tractats internacionals.
(...)
Article 94.
1. La prestació del consentiment de l’Estat per a obligar-se mitjançant tractats o convenis requerirà l’autorització prèvia de les Corts Generals en els casos següents:
- Tractats de caràcter polític.
- Tractats o convenis de caràcter militar.
- Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de l’Estat o els drets i els deures fonamentals establerts en el Títol I.
- Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda pública.
- Tractats o convenis que suposin la modificació o la derogació d’alguna llei o l’execució dels quals exigeixi mesures legislatives.
2. El Congrés i el Senat seran informats immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis.
(...)
Article 96.
1. Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del dret internacional.
2. Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals es farà servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en l’article 94.
(...)».
Enllaços relacionats:
Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».
Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».
Bardo Fassbender: «Si entenem Europa com una federació canviar una frontera interna no hauria de ser complicat».
Referèndum. Què passarà?
Kosovo no va violar el dret internacional quan va declarar la seva independència de Sèrbia.
Deulofeu i la pau.
Deulofeu no farà la nostra feina.
Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».
Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».
La piràmide política planetària.
Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.
Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.
Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».
9N, el got mig buit o el got mig ple.
La tupinada no és democràcia. Els riscos del vot electrònic.
La tupinada no és democràcia. Frau en el Referèndum d'Escòcia, el «com» i el «perquè».
