En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
Al servei d'aquest poble. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Diari d'un senador. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
La BBC blog de sociolingüística.
Carles de Rosselló i Peralta.
Els últims parlants.
Dissabte, 28 de novembre del 2015.
La senyora Boa Sr va morir el 2010, a l’edat de 85 anys. Era l’última parlant del bo, una llengua que es parlava a les illes Andaman (Índia). Us heu preguntat mai com s’extingeixen les llengües en el seu territori d’origen? Alguns episodis històrics ens ensenyen que alguns idiomes s’han perdut perquè, ras i curt, s’ha liquidat tota la població: morts els parlants, morta la llengua. Però en contextos més civilitzats, s’hi poden distingir quatre etapes.
Boa Sr, darrera parlant de la llengua bo, Índia.
Bilingüització.
La primera fase sempre comença amb la bilingüització. És obvi: només és possible substituir una llengua per una altra quan la persona pot triar entre dues o més llengües. El problema es presenta quan la bilingüització no ateny tota la població, sinó només aquells individus que pertanyen a una comunitat políticament minoritzada. En aquesta etapa, doncs, hi ha un bilingüisme asimètric: uns parlen les llengües X i Y i els altres només Y.
Pèrdua d’àmbits d’ús.
L’objectiu de qualsevol conversa és la comunicació. Això només és possible si els interlocutors comparteixen un codi (Y, en el cas que plantegem). Aquest fet provoca que totes les converses en què hi hagi membres dels dos grups lingüístics es resolguin sempre en Y: a la feina, a l’escola, al bar, etc. De manera que la llengua X va perdent progressivament àmbits d’ús. En el pitjor dels casos, parlants d’X amb actituds negatives cap a la pròpia llengua poden parlar-se entre ells en Y, cosa que accelera el procés de substitució.
Interrupció de la llengua de pares a fills.
Arriba un punt que els parlants d’X veuen la seva pròpia llengua com un estigma, un sistema de comunicació no útil, antic, prescindible. El punt de no retorn es produeix quan els pares X decideixen parlar en Y als seus fills. Això provocarà que els fills col·loquialitzin Y i que només tinguin coneixement parcial d’X. Amb els anys, la tercera generació ja no és capaç de parlar en la llengua dels avis, de manera que la substitució queda consolidada.
Interferència.
Paral·lelament a les tres fases descrites, n’hi ha una quarta que afecta l’estructura de l’idioma. La llengua a poc a poc es degrada, no es desenvolupa nou vocabulari, i la llengua X adopta solucions morfosintàctiques d’Y i molts manlleus lèxics. Tot plegat reforça la percepció que la llengua X ja no és una llengua útil.
Molt esquemàticament, doncs, aquest és un dels camins que expliquen de quina manera una llengua es mor. No he parlat de les causes que porten a assumir aquest comportament lingüístic. Ara només em limitaré a dir que no és una decisió lliure dels parlants, sinó que la política (lingüística) que adopta el govern d’Y condiciona de formes diverses les tries lingüístiques de les persones. El fet que no hi hagi una amenaça explícita no vol dir que no hi hagi estratègies perquè els individus adoptin un determinat capteniment social i lingüístic.
En aquest vídeo podeu sentir Boa Sr cantant una cançó. És el so d’una llengua que ja no es parla.
Boa Sr, the last member of the Bo tribe, sings.
Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.
Bilingüització.
Interrupció de la llengua de pares a fills.