Com evitar que desaparegui una llengua.
Una entrada de blog d'en Carles de Rosselló ens resumeix com desapareix una llengua. Es tracta del procés de substitució lingüística d'aquesta part del patrimoni cultural de la Humanitat, que és una llengua minoritzada. En el seu lloc, s'imposa la llengua oficial del seu respectiu estat.
Encara tenim una rica, però minvant, diversitat de llengües al planeta, diversitat que cal protegir perquè d'individus de cada idioma poden venir aportacions originals als problemes comuns. Tenint en compte també la necessitat que tothom ens entenguem, recordem des d'aquí uns amics del Centre d'Estudis Joan Bardina que contribueixen amb la seva solució.
Els primers, un col·lectiu d'esperantistes catalans, començant per en Ricard S. Güell, que reivindiquen l'oficialitat a tot el món d'una llengua que sigui de tots, però que no sigui originària de cap poble: l'esperanto o una llengua similar. Oficial juntament amb la llengua vernacle de cada nació, dins de cada nació. Amb aquesta solució, tothom es pot entendre i totes les llengües gaudeixen d'igual respecte i consideració.
Els segons, el matrimoni format pels professors Josep Elías i Christiane Meulemans, ambdós deixebles del pare d'aquesta darrera, el professor Josef Meulemans, difusors de la disciplina anomenada Endolingüística, consistent en facilitar l'aprenentatge de les llengües agrupades per famílies, d'acord amb les seves lleis comunes. Aquesta tècnica reivindica la preservació de les diferents llengües del mapa lingüístic mundial, permetent arribar més fàcilment al cor d'una multitud de pobles de la Terra, coneixent la llengua respectiva de cadascú.
Una tercera solució que ajuda a que tots els éssers humans ens entenguem, però que permet mantenir la riquesa dels diferents idiomes, és l'estudi i creació d'uns sistemes informàtics de traducció universal simultània en tots els suports possibles. Un traductor universal, en continu perfeccionament, és una eina de comunicació avançada que ajuda a trencar els diferents obstacles de comunicació existents. La seva creació i manteniment és un deure de les comunitats que pretenen integrar políticament, sense excepció, totes les variades nacions de cada continent.
Us deixem amb el relat de la pèrdua d'una llengua, fet evitable amb l'ajut de solucions com les exposades aquí, solucions que facilitarien l'objectiu comú de la lliure confederació de les ètnies i inter-ètnies, en cada continent, confluint fins assolir la Confederació Mundial.
Brauli Tamarit Tamarit.
Divendres, 18 de desembre del 2015.
Enllaços relacionats:
Els avantatges del català. Jordi Griera. Eix Diari. Dilluns, 11 de setembre del 2023.
Els últims parlants. Com desapareix una llengua. La BBC blog de sociolingüística. Carles de Rosselló i Peralta.
La llengua, l’assignatura pendent dels amazics. Ara. Núria Vilà Coma.
L'escola d'idiomes del mestre de Bordeus. Agustí Chalaux de Subirà.
Deulofeu i la pau.
Deulofeu no farà la nostra feina.
Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».
Dolors Godoy i Rotllens: «Amb l’esperanto t’entenen a totes les nacions que hi ha al món».
Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».
La piràmide política planetària.
Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».
Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.
Un estat, dues llengües vernacles.
Boa Sr, the last member of the Bo tribe, sings (video).
Endolingüística. Índex.
