La Nación. Dijous, 14 de gener del 2016.
Adéu a la indigència: Utrecht, la ciutat on ningú no serà pobre.
El govern d'aquesta localitat holandesa donarà un subsidi universal de 900 euros per persona i 1300 per família sense cap condició.
Luisa Corradini.
Foto: visitutrecht.org.
París. Per eradicar la misèria, n'hi ha prou pagar-los als pobres, diu un vell adagi. La idea pot semblar il·lusòria, però ha convençut a les autoritats de la ciutat holandesa d'Utrecht que, a partir d'aquest mes, es transformarà en l'urbs on (potser) deixi d'existir la indigència.
Aquest experiment té un nom: ingrés bàsic, subsidi universal o ingrés incondicional d'existència. Es tracta d'una renda regular, atribuïda sense condicions, que permetrà a tot ciutadà, aturat o no, afrontar les seves necessitats essencials.
Per començar l'experiència entre els seus 300.000 habitants, Utrecht escollirà 300 persones que estiguin actualment desocupades o que sobreviuen amb ajudes socials mínimes. Cada adult només rebrà 900 euros per mes i cada família, 1300 euros. La suma atribuïda no canviarà tot i que trobin feina.
Els defensors del «ingrés universal», com l'ONG Basic Income Earth Network, estan convençuts que aquest model permetrà eradicar la misèria, lluitar contra les desigualtats i afavorir l'emancipació dels individus. Alliberat de les pressions financeres, cada beneficiari podrà escollir el treball que desitja complir i llançar-se a altres activitats, com el voluntariat o la formació, afirmen.
En l'origen de l'experimentació es troba l'University College d'Utrecht, que d'aquesta manera s'intenta verificar si l'«ingrés universal» genera una forma de passivitat o, per contra, beneficia al conjunt del cos social. Els resultats seran analitzats per l'eminent economista Loek Groot.
La idea bé pot semblar ridícula i fins i tot políticament absurda en aquesta època d'austeritat. Però a Utrecht i en altres 19 municipalitats holandeses el somni de passats de moda teòrics pot convertir-se en realitat.
Perquè la idea no és nova. Des de fa segles ha comptat amb l'adhesió de socialistes, llibertaris i fins i tot militants d'extrema dreta. El primer a proposar-la va ser Thomas Paine en 1797, en un pamflet titulat Justícia agrària. Paine argumentava que, arribat a la majoria d'edat, tot ciutadà havia de rebre una mateixa quantitat de diners, un «ingrés bàsic» pagat per l'Estat, sense condicions, perquè l'utilitzés com voldria.
En els anys 70 hi va haver experiències similars als Estats Units, sota la influència de Milton Friedman, que va conceptualitzar el «impost negatiu» a Capitalisme i llibertat. Altres ho van imitar al Canadà, Namíbia i fins i tot recentment a l'estat indi de Madjya Pradesh. Brasil va inscriure en la seva Constitució l'ingrés bàsic com a ideal per assolir, el nou govern finlandès es va comprometre a concretizarlo i els suïssos es pronunciaran per referèndum aquest any.
Fins i tot els icones de Silicon Valley -com Jeremy Rifkin o Jaron Lanier- promouen el «ingrés universal» com a resposta a la destrucció massiva de llocs de treball provocada per la robotització i la digitalització. Per als polítics holandesos, l'objectiu de l'experiment és que els beneficiaris evitin la «trampa de la pobresa»: «El fet de pensar que si troben feina perdran els seus ingressos i acabaran en pitjors condicions que abans és realment dissuasiu. L'important és que la gent sàpiga que pot acumular les dues coses», afirma Nienke Horst, conseller municipal del Partit Demòcrata Liberal.
La iniciativa també s'adreça a aquells individus que es veuen obligats per l'administració a acceptar una feina, però -insatisfets- canvien de forma permanent. Amb un ingrés bàsic, afirmen, aquesta gent podria tenir temps i interès per buscar llocs de treball duradors que responguessin als seus interessos.
Per als responsables polítics situats a l'esquerra de Horst, la lògica de l'ingrés bàsic té un objectiu precís: que acabi transformant-se en un dret universal. «Seria impensable que hi hagués gent que es beneficiés d'aquesta forma i altres, menys necessitats, que no ho percebessin», admet Horst.
A Utrecht, en tot cas, una majoria de consellers municipals consideren que aquesta és una excel·lent oportunitat per provar que, quan se'ls ajuda, els ciutadans no es creuen de braços i miren televisió. «Cal confiar en la gent», opina Horst.
Els polítics holandesos admeten ser conscients de les possibles conseqüències que podria provocar la terminologia escollida: «Vam haver de esborrar la menció «ingrés bàsic» de tots els documents a fi d'obtenir l'aprovació escrita del consell municipal», confessa Lisa Westerveld, representant dels Verds al municipi de Nijmegen, prop de la frontera amb Alemanya. A aquells que afirmen que es tracta d'un somni massa car, Westerveld replica mostrant els costos exorbitants de la majoria dels règims d'assistència establerts per molts països occidentals.
Enllaç a l'article original en castellà:
http://www.lanacion.com.ar/1861965-adios-a-la-indigencia-utrecht-la-ciudad-donde-nadie-sera-pobre
