Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 29 de setembre del 1977.
Don Melchor, com m'agradaria poder demanar-li perdó.
Ha anat vostè de pressa, Don Melchor. El meu article va sortir al matí i el director de MUNDO DIARIO ja m’alertava a la tarda de l'existència de la seva denúncia al Jutjat de Guàrdia i de la informació d'agència referent a això. ¿No hi ha, en canvi, unes costelles fetes malbé sense denunciar, des de fa més d'una setmana?
Jo el vaig denunciar a vostè a la premsa i vostè em denuncia a mi al jutjat. Jo tinc l'avantatge de ser senador, amb una certa immunitat parlamentària, avantatge de la qual seria feliç de poder prescindir. Vostè té l'avantatge que el fet va ocórrer en terreny controlat per funcionaris i fora del meu abast. Sempre m'ha costat molt tenir una informació exacta del què passa a la presó. El moment àlgid de la situació afavoreix la parcialitat informativa, tant per part de funcionaris com per part de presos.
Espero estigui d'acord amb mi que en aquest cas el que importa no és ni la seva fama ni la meva, ambdues posades ara en joc, sinó la veritat o falsedat de l'agressió a un pres. Suposo que acceptarà que el meu ànim no és ofendre'l a vostè com jo accepto que el seu ànim no és ofendre'm a mi. M'estranya, però, la prestesa en defensar-se i el poc rigor en l'esclariment del que realment va passar amb Juan Carlos Cáceres Gambini. Jo ja vaig saber, per boca dels metges de l'Hospital Clínic, la nit del 17 al 18 de setembre, que allí hi havia ingressat aquest pres havent ingerit medicaments en quantitats perilloses. Per què estava tan desesperat? Precisament vaig parlar amb l'altre company ingressat, en presència de metges, que no parava de cridar: «Hi haurà represàlies. El nou reglament no serveix per a res. És horrible. Hi haurà represàlies», i així ho vaig exposar en un article de MUNDO DIARIO, el dia 20.
Tinc molts interrogants sobre el cas sense contestar. La meva informació ve de tres fonts diferents. Puc estar mal informat. Estic disposat a rectificar, Però estic cansat d'avisar primer, en privat, a les autoritats i, després, en públic, per la premsa, que les coses de la presó Model van malament. Si vostè vol que parlem estic a la seva disposició davant del seu lloc de treball moltes hores al dia. Creieu-me que em fa mal haver produït crebantament a les costelles de la seva dignitat. Però el que importa en un litigi és el servei a la veritat, no el salvar les bones fames dels litigants.
Lluís M. Xirinacs.
