Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 30 de setembre del 1977.

Pannella, beu, si us plau.

Marco Pannella, ets italià, diputat i secretari general del Partit Radical i t'has llançat a una vaga de fam i set molt radical. Ja portes vuit dies de fam i set del set. Demanes un gest de bona voluntat per part de les autoritats espanyoles cap als objectors de consciència i altres detinguts militars. Has perdut quinze quilos. et trobes a la vora de l'estat de coma.

El cos humà té els seus límits. Sense respirar no arribem als tres minuts. Sense beure no arribem als nou dies. Sense menjar no arribem a setanta dies.

Jo vaig fer vagues de fam i perdia mig quilo diari. Amb tècniques afinades d'estalvi d'energia. Tu a l'inrevés, has anat perdent dos quilos diaris. Símptoma greu.

Vaig fer, també, una vaga de fam i set. Al vuitè dia em moria a Zamora i vaig beure.

No vull ser moralitzant. Sempre he cregut que per una causa col·lectiva, noble i de gran transcendència, un pot i, de vegades, ha de jugar-se la vida.

Crec que tots hem vist que anaves més enllà d'una «boutade» electoralista; que amb el teu gest ens deies el mateix que em vas dir al carrer Entença: «Useu-me, estic a la vostra disposició». És una versió humil d'aquell llunyà: «Preneu i mengeu-ne tots perquè aquest és el meu cos entregat per vosaltres».

Gràcies, Marco, en nom d'aquesta terra tan llençada, pel servei que ens estàs prestant.

Però una cosa és la política i una altra la pedagogia. Una política mantinguda quaranta anys ha creat uns hàbits d'autoritarisme que no es canvien en set dies de vaga. Les nostres autoritats necessiten temps i una mica de confiança per canviar els seus hàbits.

Atura’t, beu, si vols fer-me cas, menja. I dóna'ls un marge de confiança.

Així anem avançant aquí.

Lluís M. Xirinacs.