Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 30. Comandament executiu i legislatiu en qualsevol organisme. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 40. Gratuïtat de tots els serveis públics.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 39. Contra la pol·lució.

(T'explica el perquè).

Exposició de motius:

La lluita anti-pol·lució és una lluita, ans que tot, de diner i de tècnica comprada amb aquest diner.

La pràctica que volem instituir en la societat liberal va directament contra tota la pol·lució que, actualment, podreix la nostra multi mil·lenària civilització, en crisi justament per aquesta pol·lució que cal combatre amb totes les armes tecnològiques al nostre abast.

No n'hi ha prou de no voler cap pol·lució; no n'hi ha prou de voler:

1. un país salubre, en comunió omni-humanística amb la naturalesa i la geografia habitades per l'home;
2. una omni-solidaritat entre tots els ciutadans i totes les ciutadanies, entre totes les autonomies utilitàries i liberals, entre totes les ètnies i interètnies, ... de l'entera comunitat geopolítica.

A més a més d'aquesta voluntat radical de lenta transformació i conversió interna de totes les persones a favor del projecte ara i aquí presentat, cal el saber monetari - econòmic que farà eficient aquesta voluntat comunitària. (No n'hi ha prou amb bones intencions, cal un programa).

També cal una radical separació entre l'Estat, gerent executiu i legislatiu de la comunitat geopolítica, -estratègicament unifederativa de cara a l'exterior i llibertàriament multi-confederativa a l'interior-, i la Justícia, gratuïta i igual per a totes les persones individuals-mortals, socials-col·lectives i ètniques (interètniques)-comunitàries. (L'Agustí aprofita aquí el separar l'Estat de la Justícia, això està en el Decret Llei 02, de com es configura l'Estat).

La present constitució ha preparat doncs el què cal saber, actuar i comunicar a tot el poble, en quant als mitjans per a evitar qualsevol pol·lució. (La primera pol·lució de què parla l'Agustí, és el diner).

El primer pas doncs ha estat el del diner, és a dir: que l'entera comunitat geopolítica hagi sabut crear, - prèviament a tot intent d'anti-pol·lució,- una capacitat inventiva de poder de compra (sigui crèdit en quant a les empreses utilitàries- privades; siguin finances de cara a les autoritats estatals, judicials i cíviques), provenint, amb solvència comunitària real, de LA PR0DUCCIÓ,, en quantitat (q) màxima i QUALITAT (Q) òptima dels equipaments i serveis següents: (això és el que vol fer l'Enric Duran amb ecoseny, crear diner en funció de la producció i repartir-lo).

  • EDUCACIÓ I INSTRUCCIÓ NACIONAL PERMANENT;
  • SALUBRITAT, HIGIENE, SANITAT, VETERINÀRIA, MEDICINA, FARMÀCIA, HOSPITALITZACIÓ, ASSISTÈNCIA SOCIAL, PUERICULTURA, PSICOSOMÀTICA, GERIATRIA,.... ECOLOGIA;
  • ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LES AUTONOMIES I REPÚBLIQUES LOCALS;
  • SERVEIS PÚBLICS:
    1. COMUNITÀRIS GRATUÏTS
    2. MIXTES (quan l'anterior modalitat no sigui encara possible, segons resultats de l'omnicomptabilitat «input-output» de l'entera comunitat geopolítica)
  • ANTI-POL·LUCIÓ SECTORIAL, TERRITORIAL, SECTORIAL-TERRITORIAL, INTERSECTORIAL, INTER-TERRITORIAL, INTER-SECTORIAL-TERRITORIAL

El segon pas serà d'atacar a fons cada pol·lució especifica:

I. TELEMÀTICA.

(És una pol·lució a tenir en compte, no surt en el Ministeri de Medi Ambient).

El progressiu control per la telemàtica de tota la població mundial, a un més o menys llarg termini, i de tota la població de cada país mitjanament industrialitzat, a terme molt més ràpid del que la gent es pensa, és un fet inscrit en la naixent tecnologia actual, només hi cal diner i temps.

De diner solvent,- o sigui de poder de compra solvent, - encara que molt mal repartit el món actual n'està ple.

De temps, encara n'hi ha per donar i per vendre i no és per demà la fi del món, malgrat tots els falsos profetes apocalíptics, sempre tan precisos en quant a cronologies sempre fallides. (de tant en tant surt que si el 2000 serà la fi del món o si el 2012...).

El què cal saber és que hi haurà més pol·lució:

1. Si aquest progressiu control telemàtic de tota la població del nostre país es fa anti-políticament: (que és el que està passant ara)

1.1. per a crear una moneda telemàtica indocumentària i anònima; (que és el que tenim actualment).
1.2. per a concentrar encara més, en molt poques mans ocultes:
1.1.2.1. tot el diner de la comunitat;
1.1.2.2. i tot el poder ocult que dóna el diner anònim
1.1.3. per a esclavitzar encara més la gent als eslògans «mam-caca i non» «metro-boulot-dodo»
1.1.4. per a sotmetre els jutges i tots els servidors d'una pseudo-«JUSTÍCIA NACIONAL» a un estatisme cada dia més «burrocràtic» i ferreny;
1.1.5. per a posar aquest estatisme anònim, irresponsable, tirànic i despòtic al servei incondicional dels grups de pressió, corrupció i opressió:
1.1.5.1. en constant guerra civil entre ells;
1.1.5.2. però, sempre i arreu, aliats contra llurs víctimes i esclaus.
1.1.6. per a que el màxim de fills del poble, anomenat «baix», nascuts a la vida adulta gràcies als sacrificis ingents dels seus esclaus, de pares i altres familiars que hauran posat en ells totes llurs il·lusions de llibertat, es passin amb armes i bagatges als enemics nats (oligarquies, oligopolis, monopolis, grups de pressió i corrupció oculta i subterrània) de llur tan x menyspreada «baixa classe social originària» fent-se'n còmplices abjectes. (Això és el que està passant amb els líders. S'han prostituït a l'entrar en política i es fan còmplices del sistema. No són útils al poble, són útils per a ells mateixos. S'espera d'ells una conducta honesta i es fiquen en uns rols que els fan còmplices del sistema. La política no és una merda, deia l'Agustí. No hem de menysprear la política, sinó l'antipolítica. Falta gent noble que ho faci).

El què cal saber és que hi haurà menys pol·lució:

2. Si, molt al contrari, aquest progressiu control telemàtic de tota la població del nostre país, és fa al servei d'una conscient, lliure, deliberada i responsable autopolítica
2.1. per a crear una moneda telemàtica omni-documentària, auto-personal, auto-responsabilitzadora, omnicomptable, pan-analítica i omni-estadística;
2.2. per a distribuir equitativament tot el progressiu bé comú,(la fortuna que està amagada) produït en el nostre lliure mercat geopolític pels lliures factors productius de lliure iniciativa privada i lliure propietat particular (TREBALL, CAPITALS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS), en ple acord amb el sentit popular i etimològic del mot «ECONOMIA». Aquesta tan fàcil i simple «ECONOMIA DE MERCAT» (Eco-nomia= repartir el bé comú).
2.2.1. impedirà, de manera natural, espontània, expansiva i sense traumes socials que la riquesa dels mercantilment més eficients signifiqui la misèria dels avui dia tan mal anomenats «econòmicament dèbils»; (gent rica i gent econòmicament dèbil, la moneda telemàtica ho impediria).
2.2.2. destruint el diner anònim, s'auto-destruirà el poder ocult, només possible en règim de moneda impersonal i irresponsabilitzant
2.3. per a reduir l'horari legal de treball utilitari, de tal manera que cada ciutadà de vocació, ofici i professió utilitària-productiva vagi prenent consciència de les seves progressives llibertats fenomèniques en la seva pròpia ètnia, inter-ètnia i entera comunitat geopolítica; (el tema de la telemàtica serviria per:)
2.4. per a independitzar financerament, és a dir radicalment:
2.4.1. la Justícia Comunitària, encarregada d'instruir, jutjar i sancionar fets omnidocumentàriament inscrits en el passat;
2.4.2. de l'Estat, simple gerent executiu i legislatiu de la comunitat geopolítica.
2.5. per a posar aquest Estat, reduït a la seva mínima expressió al servei incondicional de tot el poble en totes les seves tecnològicament possibles llibertats fenomèniques-concretes. (Cada dia estem més controlats per l'Estat, amb la moneda que proposa l'Agustí, desapareixeria aquesta pol·lució i tecnològicament és possible).

II. POL·LUCIÓ SIMPLEMENT HUMANA.

L'explosió demogràfica ha romput l'equilibri natural: la pol·lució, d'origen simplement animal, dels habitats cada dia més nombrosos de cada país comporta una pol·lució superior a la capacitat natural de digestió per elements naturals.
(L'Agustí tenia la idea de què les clavegueres és el progrés més gran que s'ha fet a la ciutat. És l' invent d'un català. El tercer món barreja les aigües netes amb les brutes i això és la causa de moltes malalties i epidèmies)

A) CLAVEGUERES.

Totes les clavegueres i altres canalitzacions d'aigües residuals urbanes, industrials, mineres, etc. , sempre que sigui possible, seran construïdes sota el llit dels rius, els quals seran alimentats constantment per pantans destinats a corregir les conjuntures climàtiques-hidrològiques desfavorables.

Aquestes clavegueres i canalitzacions subfluvials seran totalment separades del corrent fluvial per comportes automàtiques cada x metres que només s'obriran per a que la claveguera vagi sempre plena d'aigua, tancant-se hermèticament quan el corrent de la claveguera és suficient.
El final d'aquestes clavegueres i canalitzacions d'aigües brutes serà sempre i arreu una estació de decantació, (eventualment evaporació solar) recuperació i depuració final de les aigües decantades. (avui dia són depuradores).

B) SÒLIDS I PRECIPITABLES.

1. Cal retornar a l'agricultura tots els productes sòlids o precipitables de desassimilació humana:
1.1. però no a reculons, segons el model i mètode antic de conservació domèstica i transport manual;
1.2. sinó a través de sistemes micro-biològics-automàtics, els quals lliuraran a l'agricultura «briquetes» (paquetets) d'adob inodor, pràctic, còmode, higiènic
2. Si hom vol que aquest sistema doni els resultats necessaris i a terme relativament ràpid, cal organitzar-ne el servei sota forma d'una molt complexa multi-confederació tecnològica de tots els barris, inter-barris, municipis, inter-municipis, sub-comarques, comarques, inter-comarques, regions, ... a la vegada tecnològicament molt centralitzada. En quant a posar en pràctica la tecnologia escollida en cada cas, hauria de ser molt descentralitzada a nivell local.

C) AIGÜES BRUTES.

1. Cal reciclar totes les aigües brutes, a través, a tot arreu on sigui possible, de canals de derivació, amb jacints d'aigua i altres plantes de poder bio-massic.
2. En quant a estudis previs, tècniques a aplicar i pràctica, cal considerar també un servei públic de les mateixes característiques multi-confederals anteriors, molt centralitzat a nivell directiu-mínim general de l'entera comunitat geopolítica i molt descentralitzat a nivell pràctic-local.
(Avui dia passa tot el contrari. Hi ha moltes maneres de recollir escombraries, i això ho encareix molt. Els Eco-parcs són un negoci mal fet en el sentit mediambiental).

III. ELECTRICITAT.

(Aquests decrets haurien d'estar actualitzats).

Per a lluitar contra la pol·lució per gas carbònic i altres gasos nocius a nivell humà i ecològic, avui dia hi ha una solució pràctica:

1. tots els serveis en les ciutats de més de 10.000 habitants, o de 100 habitants per hectàrea seran convertits, en el terme de 5 anys a base exclusivament d' electricitat a baixa tensió, - amb supressió total i radical de totes les cuines i fogaines de gas-oil, petroli, carbó, gas, fusta, etc. (tot això és molt contaminant) (tot aquest instrumental tan antiquat serà substituït per electricitat gratuïta)

Per a respondre a eventuals condicionaments anti-electricitat, tota instal·lació industrial o domèstica comptarà amb una instal·lació de socors, a base del material estratègic-energètic més assequible en l'àrea geo-tecno-dromològica considerada, del qual existirà «un stock» permanent, però ningú no el podrà utilitzar, sinó és per uns dies autoritzats de vigilància, per la posta en marxa tècnica o/i control de seguretat; l'ús normal només serà permès en cas d'emergència. (Es preveuen instal·lacions amb generador).

2. totes les indústries energètiques (productores d'electricitat) que utilitzin petroli, carbó i derivats, gas, ... energia nuclear, i totes les indústries de química pesada, metal·lúrgiques, etc. i, en general, totes les instal·lacions altament pol·lucionants:
2.1. seran instal·lades en illes artificials (una per cada unitat de producció, essent aquesta tan petita com possible per a una producció automatitzada al màxim i de gran rendiment tècnic i rendibilitat econòmica) a alguns quilòmetres de la costa, amb neutralització i vigilància molt estrictes del mar circumdant en un radi prudencial, determinat pels nostres actuals coneixements tecnològics;

3. a mesura que entraran en funcionament les instal·lacions anteriors, seran desmuntades totes les instal·lacions actuals en terra ferma, començant per les que es troben en contrades densament poblades. (L'Agustí tenia un estudi de com a Escandinàvia a base d'instal·lar petites centrals de fusió en els fiords seria capaç de fer electricitat per Europa i Àfrica, però això tindria un gran cost).

4. seran multiplicades, al màxim de totes les possibilitats tecnològiques actuals de les instal·lacions hidroelèctriques aprofitadores de condicions naturals.
5. serà organitzat, centralitzat a nivell d'investigació fonamental o/i especialitzada, i descentralitzat a nivell de realitzacions i aplicacions pràctiques, un servei d'estudis referents a PR0DUCCIÓ d'energia elèctrica en l'entera comunitat geopolítica.
6. segons convenis a estudiar en cada cas, l'electricitat que entrarà en la xarxa interconnexionada de l'entera comunitat geopolítica serà pagada a l'empresa productora.
7. la distribució serà, en tots els casos, enterament gratuïta fins a un límit a fixar experimentalment: els actuals comptadors seran conservats i perfeccionats, a ésser possible duplicats i centralitzats.
8. totes les fonts d'energia natural renovable seran estudiades per una organització similar a les ja indicades més amunt i explotades al nivell més elemental possible: quan l'electricitat produïda no tingui aplicació immediata en el mateix lloc de producció, la xarxa existent d'electricitat comunitària absorbirà tota la producció excedent, per petita, mitjana o gran que sigui la producció excedentària.

IV. POL·LUCIÓ PER MOTORS D'EXPLOSIÓ.

A l'interior de viles o ciutats de més de 10.000 habitants o regions densament poblades de més de 100 habitants per hectàrea:

1. tots els motors d'explosió fixos seran exclusivament conservats a títol de suplència eventual;
2. en el terme de cinc anys no s'hi permetrà l'entrada de cap vehicle amb motor d'explosió:
2.1. seran construïdes totes les necessàries derivacions de carretera;
2.2. només s'hi admetran taxis elèctrics. Avui dia (era l'any 80 quan ho deia l'Agustí, avui dia encara més) i sense esperar nous progressos i invents, ja és pot construir, de manera corrent, el taxi elèctric com segueix:

a) remolc amb els acumuladors:

  • llogats per les estacions de servei,
  • en el canvi de remolc, a més a més del lloguer, només és paga l'energia gastada, segons comptador
  • (canvi de remolc, màxim un minut).

b) cotxe-taxi pròpiament dit:

  • xassís amb quatre rodes i motors elèctrics independents-sincronitzats, capaços d'arrossegar el remolc evidentment més pesat (amb la velocitat màxima de 70 km/h. Aquesta combinació remolc-cotxe no ofereix cap perill)
  • quatre places a més a més del taxista

c) autonomia de 200 km.
d) parades de taxis cada 500 m. en cada carrer, amb tots els serveis fixos i en el cotxe per a comunicació
e) no es permet la circulació de cap taxi en buit, ni la recollida del(s) viatger(s) fora de les parades de taxi, a excepció de casos especials
f) taxímetre amb màquina de facturació en duplicat per la factura-xec; aparells enregistradors de la tarja d'identitat i de la veu del client. (que això avui dia ja ho porten).
(L'Agustí tenia mania a la combustió, a la gasolina. Amb això disminuiria la contaminació).

V. MALALTIES VENÈRIES.

(Això s'ho va copiar de Mussolini; ja deia l'Agustí que era un lladre d'idees).

Aquest sector, malgrat ésser oblidat molt sovint per tota la gent que parlen de pol·lució, és probablement el més important, després de les mesures ecològiques anteriors, per a donar salut a les poblacions humanes.

Calen hospitals especialitzats, en els que el malalt sigui immillorablement atès: en l'anonimat més total, si aquest és el seu desig, però amb obligació legal d'obeir al seu metge generalista, així que aquest, amb l'ajuda eventual de totes les especialitzacions mèdiques hagi diagnosticat una malaltia venèria. Tota desobediència documentada a l'ordre taxatiu del metge serà severament castigada per la Justícia.

Cap d'aquests hospitals especialitzats en malalties venèries donarà l'alta a un malalt fins que aquest no estigui totalment i radicalment curat amb certesa humana- mèdica-actual de no-contagi. (Mussolini va crear un sistema d'atenció molt eficaç per tractar les malalties venèries).
(L'Agustí deia que una persona amb una malaltia venèria sinó és molt responsable, és un terrorista).

VI. ALTRES MALALTIES ALTAMENT INFECCIOSES.

(Hospitals especialitzats; mateixes observacions generals que en el títol anterior).

VII. SEGURETAT I POLICIA CÍVICA-RURAL.

En cada ètnia existirà una sola policia cívica-rural, que asseguri una plena seguretat de les persones, dels patrimonis privats i del patrimoni comunitari, en totes les zones poc poblades.

Aquesta policia tindrà un coneixement profund de la població sedentària i fluctuant de la seva àrea de vigilància: tots els elements estrangers, siguin eventuals siguin residents, seran per aquesta policia especialment vigilats, sense mai ni enlloc, emperò, molestats; cal insistir en que qualsevol persona només en el cas de flagrant delicte o/i per ordre escrit del jutge, pot ésser intervinguda per la policia.

VIII. REPOBLACIÓ FORESTAL.

Feta amb el cap i no amb els peus, de cara a l'hidrovegetació per d'aquí 200 anys i no de cara a l'explotació de la fusta que té molt menys valor comunitari.

IX. RECICLATGE DE TOTES LES DEIXALLES.

1. seleccionats d'origen
2. per disciplina patriòtica de les famílies i dels nens (escoles)
3. per neteja habitual i corrent de totes les àrees de riquesa, bellesa i harmonia comunitària.

(Això només són apunts per fer el Decret Llei).

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 30. Comandament executiu i legislatiu en qualsevol organisme. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 40. Gratuïtat de tots els serveis públics.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte