Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 39. Contra la pol·lució.
(T'explica el perquè).
Exposició de motius:
La lluita anti-pol·lució és
una lluita, ans que tot, de diner i de tècnica comprada amb
aquest diner.
La pràctica que volem instituir en la societat liberal va
directament contra tota la pol·lució que, actualment,
podreix la nostra multi mil·lenària civilització,
en crisi justament per aquesta pol·lució que cal combatre
amb totes les armes tecnològiques al nostre abast.
No n'hi ha prou de no voler cap pol·lució; no n'hi
ha prou de voler:
1. un país salubre, en comunió omni-humanística
amb la naturalesa i la geografia habitades per l'home;
2. una omni-solidaritat entre tots els ciutadans i totes les ciutadanies,
entre totes les autonomies utilitàries i liberals, entre
totes les ètnies i interètnies, ... de l'entera comunitat
geopolítica.
A més a més d'aquesta voluntat radical de lenta transformació
i conversió interna de totes les persones a favor del projecte
ara i aquí presentat, cal el saber monetari - econòmic
que farà eficient aquesta voluntat comunitària. (No n'hi ha prou amb bones intencions, cal un programa).
També cal una radical separació entre l'Estat, gerent
executiu i legislatiu de la comunitat geopolítica, -estratègicament
unifederativa de cara a l'exterior i llibertàriament multi-confederativa
a l'interior-, i la Justícia, gratuïta i igual per a
totes les persones individuals-mortals, socials-col·lectives
i ètniques (interètniques)-comunitàries. (L'Agustí
aprofita aquí el separar l'Estat de la Justícia, això
està en el Decret Llei 02, de com es configura l'Estat).
La present constitució ha preparat doncs el què cal
saber, actuar i comunicar a tot el poble, en quant als mitjans per
a evitar qualsevol pol·lució. (La primera pol·lució de què parla l'Agustí,
és el diner).
El primer pas doncs ha estat el del diner, és a dir: que
l'entera comunitat geopolítica hagi sabut crear, - prèviament
a tot intent d'anti-pol·lució,- una capacitat inventiva
de poder de compra (sigui crèdit en
quant a les empreses utilitàries- privades; siguin finances
de cara a les autoritats estatals, judicials i cíviques),
provenint, amb solvència comunitària real, de LA PR0DUCCIÓ,,
en quantitat (q) màxima i QUALITAT (Q) òptima dels
equipaments i serveis següents: (això
és el que vol fer l'Enric Duran amb ecoseny, crear diner
en funció de la producció i repartir-lo).
- EDUCACIÓ I INSTRUCCIÓ NACIONAL PERMANENT;
- SALUBRITAT, HIGIENE, SANITAT, VETERINÀRIA, MEDICINA,
FARMÀCIA, HOSPITALITZACIÓ, ASSISTÈNCIA SOCIAL,
PUERICULTURA, PSICOSOMÀTICA, GERIATRIA,.... ECOLOGIA;
- ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LES AUTONOMIES I REPÚBLIQUES
LOCALS;
- SERVEIS PÚBLICS:
- COMUNITÀRIS GRATUÏTS
- MIXTES (quan l'anterior modalitat no sigui encara possible, segons
resultats
de l'omnicomptabilitat «input-output» de l'entera comunitat
geopolítica)
- ANTI-POL·LUCIÓ SECTORIAL, TERRITORIAL, SECTORIAL-TERRITORIAL,
INTERSECTORIAL, INTER-TERRITORIAL, INTER-SECTORIAL-TERRITORIAL
El segon pas serà d'atacar a fons cada pol·lució
especifica:
I. TELEMÀTICA.
(És una pol·lució a tenir
en compte, no surt en el Ministeri de Medi Ambient).
El progressiu control per la telemàtica de tota la població
mundial, a un més o menys llarg termini, i de tota la població
de cada país mitjanament industrialitzat, a terme molt més
ràpid del que la gent es pensa, és un fet inscrit
en la naixent tecnologia actual, només hi cal diner i temps.
De diner solvent,- o sigui de poder de compra solvent, - encara
que molt mal repartit el món actual n'està ple.
De temps, encara n'hi ha per donar i per vendre i no és per
demà la fi del món, malgrat tots els falsos profetes
apocalíptics, sempre tan precisos en quant a cronologies
sempre fallides. (de tant en tant surt que
si el 2000 serà la fi del món o si el 2012...).
El què cal saber és que hi haurà més
pol·lució:
1. Si aquest progressiu control telemàtic de tota la població
del nostre país es fa anti-políticament:
(que és el que està passant ara)
1.1. per a crear una moneda telemàtica indocumentària
i anònima; (que és el que tenim
actualment).
1.2. per a concentrar encara més, en molt poques mans ocultes:
1.1.2.1. tot el diner de la comunitat;
1.1.2.2. i tot el poder ocult que dóna el diner anònim
1.1.3. per a esclavitzar encara més la gent als eslògans
«mam-caca i non» «metro-boulot-dodo»
1.1.4. per a sotmetre els jutges i tots els servidors d'una pseudo-«JUSTÍCIA
NACIONAL» a un estatisme cada dia més «burrocràtic»
i ferreny;
1.1.5. per a posar aquest estatisme anònim, irresponsable, tirànic
i despòtic al servei incondicional dels grups de pressió,
corrupció i opressió:
1.1.5.1. en constant guerra civil entre ells;
1.1.5.2. però, sempre i arreu, aliats contra llurs víctimes
i esclaus.
1.1.6. per a que el màxim de fills del poble, anomenat «baix»,
nascuts a la vida adulta gràcies als sacrificis ingents dels
seus esclaus, de pares i altres familiars que hauran posat en ells
totes llurs il·lusions de llibertat, es passin amb armes
i bagatges als enemics nats (oligarquies, oligopolis, monopolis,
grups de pressió i corrupció oculta i subterrània)
de llur tan x menyspreada «baixa classe social originària»
fent-se'n còmplices abjectes. (Això
és el que està passant amb els líders. S'han
prostituït a l'entrar en política i es fan còmplices
del sistema. No són útils al poble, són útils
per a ells mateixos. S'espera d'ells una conducta honesta i es fiquen
en uns rols que els fan còmplices del sistema. La política
no és una merda, deia l'Agustí. No hem de menysprear
la política, sinó l'antipolítica. Falta gent
noble que ho faci).
El què cal saber és que hi haurà menys pol·lució:
2. Si, molt al contrari, aquest progressiu control telemàtic
de tota la població del nostre país, és fa
al servei d'una conscient, lliure, deliberada i responsable autopolítica
2.1. per a crear una moneda telemàtica omni-documentària,
auto-personal, auto-responsabilitzadora, omnicomptable, pan-analítica
i omni-estadística;
2.2. per a distribuir equitativament tot el progressiu bé
comú,(la fortuna que està amagada) produït en
el nostre lliure mercat geopolític pels lliures factors productius
de lliure iniciativa privada i lliure propietat particular (TREBALL,
CAPITALS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS), en ple acord amb el sentit
popular i etimològic del mot «ECONOMIA». Aquesta
tan fàcil i simple «ECONOMIA DE MERCAT» (Eco-nomia=
repartir el bé comú).
2.2.1. impedirà, de manera natural, espontània, expansiva
i sense traumes socials que la riquesa dels mercantilment més
eficients signifiqui la misèria dels avui dia tan mal anomenats
«econòmicament dèbils»; (gent rica i gent
econòmicament dèbil, la moneda telemàtica ho
impediria).
2.2.2. destruint el diner anònim, s'auto-destruirà
el poder ocult, només possible en règim de moneda
impersonal i irresponsabilitzant
2.3. per a reduir l'horari legal de treball utilitari, de tal manera
que cada ciutadà de vocació, ofici i professió
utilitària-productiva vagi prenent consciència de
les seves progressives llibertats fenomèniques en la seva
pròpia ètnia, inter-ètnia i entera comunitat
geopolítica; (el tema de la telemàtica
serviria per:)
2.4. per a independitzar financerament, és a dir radicalment:
2.4.1. la Justícia Comunitària, encarregada d'instruir,
jutjar i sancionar fets omnidocumentàriament inscrits en
el passat;
2.4.2. de l'Estat, simple gerent executiu i legislatiu de la comunitat
geopolítica.
2.5. per a posar aquest Estat, reduït a la seva mínima
expressió al servei incondicional de tot el poble en totes
les seves tecnològicament possibles llibertats fenomèniques-concretes.
(Cada dia estem més controlats per
l'Estat, amb la moneda que proposa l'Agustí, desapareixeria
aquesta pol·lució i tecnològicament és
possible).
II. POL·LUCIÓ SIMPLEMENT HUMANA.
L'explosió demogràfica ha romput
l'equilibri natural: la pol·lució, d'origen simplement
animal, dels habitats cada dia més nombrosos de cada país
comporta una pol·lució superior a la capacitat natural
de digestió per elements naturals.
(L'Agustí tenia la idea de què
les clavegueres és el progrés més gran que
s'ha fet a la ciutat. És l' invent d'un català. El
tercer món barreja les aigües netes amb les brutes i
això és la causa de moltes malalties i epidèmies)
A) CLAVEGUERES.
Totes les clavegueres i altres canalitzacions d'aigües residuals urbanes, industrials, mineres, etc. , sempre que sigui
possible, seran construïdes sota el llit dels rius, els quals
seran alimentats constantment per pantans destinats a corregir les
conjuntures climàtiques-hidrològiques desfavorables.
Aquestes clavegueres i canalitzacions subfluvials seran totalment
separades del corrent fluvial per comportes automàtiques
cada x metres que només s'obriran per a que la claveguera
vagi sempre plena d'aigua, tancant-se hermèticament quan
el corrent de la claveguera és suficient.
El final d'aquestes clavegueres i canalitzacions d'aigües brutes
serà sempre i arreu una estació de decantació,
(eventualment evaporació solar) recuperació i depuració
final de les aigües decantades. (avui
dia són depuradores).
B) SÒLIDS I PRECIPITABLES.
1. Cal retornar a l'agricultura tots els productes sòlids
o precipitables de desassimilació humana:
1.1. però no a reculons, segons el model i mètode antic
de conservació domèstica i transport manual;
1.2. sinó a través de sistemes micro-biològics-automàtics,
els quals lliuraran a l'agricultura «briquetes»
(paquetets) d'adob inodor, pràctic, còmode,
higiènic
2. Si hom vol que aquest sistema doni els resultats necessaris i
a terme relativament ràpid, cal organitzar-ne el servei sota
forma d'una molt complexa multi-confederació tecnològica
de tots els barris, inter-barris, municipis, inter-municipis, sub-comarques,
comarques, inter-comarques, regions, ... a la vegada tecnològicament
molt centralitzada. En quant a posar en pràctica la tecnologia
escollida en cada cas, hauria de ser molt descentralitzada a nivell
local.
C) AIGÜES BRUTES.
1. Cal reciclar totes les aigües brutes, a través, a
tot arreu on sigui possible, de canals de derivació, amb
jacints d'aigua i altres plantes de poder bio-massic.
2. En quant a estudis previs, tècniques a aplicar i pràctica,
cal considerar també un servei públic de les mateixes
característiques multi-confederals anteriors, molt centralitzat
a nivell directiu-mínim general de l'entera comunitat geopolítica
i molt descentralitzat a nivell pràctic-local.
(Avui dia passa tot el contrari. Hi ha moltes maneres de recollir
escombraries, i això ho encareix molt. Els Eco-parcs són
un negoci mal fet en el sentit mediambiental).
III. ELECTRICITAT.
(Aquests decrets haurien d'estar actualitzats).
Per a lluitar contra la pol·lució per gas carbònic
i altres gasos nocius a nivell humà i ecològic, avui
dia hi ha una solució pràctica:
1. tots els serveis en les ciutats de més
de 10.000 habitants, o de 100 habitants per hectàrea
seran convertits, en el terme de 5 anys a base exclusivament
d' electricitat a baixa tensió, - amb supressió
total i radical de totes les cuines i fogaines de gas-oil,
petroli, carbó, gas, fusta, etc. (tot
això és molt contaminant) (tot aquest
instrumental tan antiquat serà substituït per
electricitat gratuïta)
Per a respondre a eventuals condicionaments anti-electricitat,
tota instal·lació industrial o domèstica comptarà
amb una instal·lació de socors, a base del material
estratègic-energètic més assequible en l'àrea
geo-tecno-dromològica considerada, del qual existirà
«un stock» permanent, però ningú no el podrà
utilitzar, sinó és per uns dies autoritzats de vigilància,
per la posta en marxa tècnica o/i control de seguretat; l'ús
normal només serà permès en cas d'emergència. (Es
preveuen instal·lacions amb generador).
2. totes les indústries energètiques (productores
d'electricitat) que utilitzin petroli, carbó i derivats,
gas, ... energia nuclear, i totes les indústries de química
pesada, metal·lúrgiques, etc. i, en general, totes
les instal·lacions altament pol·lucionants:
2.1. seran instal·lades en illes artificials (una per cada
unitat de producció, essent aquesta tan petita com possible
per a una producció automatitzada al màxim i de gran
rendiment tècnic i rendibilitat econòmica) a alguns
quilòmetres de la costa, amb neutralització i vigilància
molt estrictes del mar circumdant en un radi prudencial, determinat
pels nostres actuals coneixements tecnològics;
3. a mesura que entraran en funcionament
les instal·lacions anteriors, seran desmuntades totes
les instal·lacions actuals en terra ferma, començant
per les que es troben en contrades densament poblades. (L'Agustí
tenia un estudi de com a Escandinàvia a base d'instal·lar
petites centrals de fusió en els fiords seria capaç
de fer electricitat per Europa i Àfrica, però
això tindria un gran cost).
4. seran multiplicades, al màxim de totes
les possibilitats tecnològiques actuals de les instal·lacions
hidroelèctriques aprofitadores de condicions naturals.
5. serà organitzat, centralitzat a nivell d'investigació
fonamental o/i especialitzada, i descentralitzat a nivell de realitzacions
i aplicacions pràctiques, un servei d'estudis referents a
PR0DUCCIÓ d'energia elèctrica en l'entera comunitat
geopolítica.
6. segons convenis a estudiar en cada cas, l'electricitat que entrarà
en la xarxa interconnexionada de l'entera comunitat geopolítica
serà pagada a l'empresa productora.
7. la distribució serà, en tots els casos, enterament
gratuïta fins a un límit a fixar experimentalment: els
actuals comptadors seran conservats i perfeccionats, a ésser
possible duplicats i centralitzats.
8. totes les fonts d'energia natural renovable seran estudiades
per una organització similar a les ja indicades més
amunt i explotades al nivell més elemental possible: quan
l'electricitat produïda no tingui aplicació immediata
en el mateix lloc de producció, la xarxa existent d'electricitat
comunitària absorbirà tota la producció excedent,
per petita, mitjana o gran que sigui la producció excedentària.
IV. POL·LUCIÓ PER MOTORS D'EXPLOSIÓ.
A l'interior de viles o ciutats de més de 10.000 habitants
o regions densament poblades de més de 100 habitants per
hectàrea:
1. tots els motors d'explosió fixos seran exclusivament conservats
a títol de suplència eventual;
2. en el terme de cinc anys no s'hi permetrà l'entrada de
cap vehicle amb motor d'explosió:
2.1. seran construïdes totes les necessàries derivacions
de carretera;
2.2. només s'hi admetran taxis elèctrics. Avui dia
(era l'any 80 quan ho deia l'Agustí,
avui dia encara més) i sense esperar nous progressos
i invents, ja és pot construir, de manera corrent, el taxi
elèctric com segueix:
a) remolc amb els acumuladors:
- llogats per les estacions de servei,
- en el canvi de remolc, a més a més del lloguer,
només és paga l'energia gastada, segons comptador
- (canvi de remolc, màxim un minut).
b) cotxe-taxi pròpiament dit:
- xassís amb quatre rodes i motors elèctrics
independents-sincronitzats, capaços d'arrossegar el remolc
evidentment més pesat (amb la velocitat màxima de
70 km/h. Aquesta combinació remolc-cotxe no ofereix cap perill)
- quatre places a més a més del taxista
c) autonomia de 200 km.
d) parades de taxis cada 500 m. en cada carrer, amb tots els serveis
fixos i en el cotxe per a comunicació
e) no es permet la circulació de cap taxi en buit, ni la
recollida del(s) viatger(s) fora de les parades de taxi, a excepció
de casos especials
f) taxímetre amb màquina de facturació en duplicat
per la factura-xec; aparells enregistradors de la tarja d'identitat
i de la veu del client. (que això avui
dia ja ho porten).
(L'Agustí tenia mania a la combustió,
a la gasolina. Amb això disminuiria la contaminació).
V. MALALTIES VENÈRIES.
(Això s'ho va copiar de Mussolini;
ja deia l'Agustí que era un lladre d'idees).
Aquest sector, malgrat ésser oblidat molt sovint per tota
la gent que parlen de pol·lució, és probablement
el més important, després de les mesures ecològiques
anteriors, per a donar salut a les poblacions humanes.
Calen hospitals especialitzats, en els que el malalt sigui immillorablement
atès: en l'anonimat més total, si aquest és
el seu desig, però amb obligació legal d'obeir al
seu metge generalista, així que aquest, amb l'ajuda eventual
de totes les especialitzacions mèdiques hagi diagnosticat
una malaltia venèria. Tota desobediència documentada
a l'ordre taxatiu del metge serà severament castigada per
la Justícia.
Cap d'aquests hospitals especialitzats en malalties venèries
donarà l'alta a un malalt fins que aquest no estigui totalment
i radicalment curat amb certesa humana- mèdica-actual de
no-contagi. (Mussolini va crear un sistema d'atenció molt
eficaç per tractar les malalties venèries).
(L'Agustí deia que una persona amb una malaltia venèria
sinó és molt responsable, és un terrorista).
VI. ALTRES MALALTIES ALTAMENT INFECCIOSES.
(Hospitals especialitzats; mateixes observacions
generals que en el títol anterior).
VII. SEGURETAT I POLICIA CÍVICA-RURAL.
En cada ètnia existirà una sola policia cívica-rural,
que asseguri una plena seguretat de les persones, dels patrimonis
privats i del patrimoni comunitari, en totes les zones poc poblades.
Aquesta policia tindrà un coneixement profund de la població
sedentària i fluctuant de la seva àrea de vigilància:
tots els elements estrangers, siguin eventuals siguin residents,
seran per aquesta policia especialment vigilats, sense mai ni enlloc,
emperò, molestats; cal insistir en que qualsevol persona
només en el cas de flagrant delicte o/i per ordre escrit
del jutge, pot ésser intervinguda per la policia.
VIII. REPOBLACIÓ FORESTAL.
Feta amb el cap i no amb els peus,
de cara a l'hidrovegetació per d'aquí 200 anys i no
de cara a l'explotació de la fusta que té molt menys
valor comunitari.
IX. RECICLATGE DE TOTES LES DEIXALLES.
1. seleccionats d'origen
2. per disciplina patriòtica de les famílies i dels
nens (escoles)
3. per neteja habitual i corrent de totes les àrees de riquesa,
bellesa i harmonia comunitària.
(Això només són apunts
per fer el Decret Llei).
