Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 30. Comandament executiu i legislatiu en qualsevol organisme.
Exposició de motius: A partir
d'una suposada victòria electoral i un cop implantada la
factura-xec, proposem un programa polític, pensat per a dur
a terme els nostres objectius essencials: la destrucció de
tot poder sobre les persones i la desaparició de tota misèria
per raó de diner. Volem inaugurar una nova etapa, la del
«govern automàtic de les coses al servei incondicional
de totes les persones».
I. De l'arquia.
Arquia significa comandament social. El comandament dels pobles
és la clau de volta de l'edifici social: és una institució
noble i necessària, que cal distingir del «poder»
(poder ve del verb llatí «potere», que significava
originàriament «ser amo de» i, després «exercir
poder sobre»). El comandament i l'autoritat sobre les persones,
no tenen res a veure amb el poder, el qual només es pot exercir
legítimament, sobre les coses. Com
sempre l'Agustí amb això era molt contundent i claríssim.
El diàleg i la dialèctica entre arquia
i anarquia impliquen la definició -posar
límits- i delimitació del camp en el qual s'exerceix
l'arquia; tot allò que està fora d'aquest camp és
anàrquic, és a dir, no es està sotmès
al comandament social. El nostre objectiu és d'anar estrenyent
cada cop més el cercle àrquic i d'anar eixamplant
l'anàrquic.
Amb aquesta finalitat proposem la constitució
de:
- un Estat amb un executiu monàrquic (un Cap d'Estat
electiu únic i personalment responsable), fort i breu; i
amb un Legislatiu independent de l'Executiu, que haurà de
legislar lleis mínimes, i en el mínim nombre possible.
Ara hi ha una diarrea política, deia
l'Agustí, cal que hi hagi poques lleis i clares,
- una Justícia radicalment independent de l'Estat, ja
que ningú no pot ésser jutge i part, a través
de pressupostos determinats per avançat i constitucionalment
independents de qualsevol iniciativa o veto de l'Estat. S'establiran
pressupostos quinzenals per avançat amb revisions sempre
que calgui.
- unes Repúbliques i Autoritats cíviques lliurement
confederades i plenament autònomes a l'interior de l'Imperi.
- Diguem aquí que entenem per Imperi no altra cosa que: una
«comunitat geopolítica de nacions». És a
dir, un conjunt de persones (ètniques, col·lectives,
individuals) lliurement confederades per a donar-se un únic
Estat i una única Justícia; però que no per
això destrueixen les espontànies i expansives lliures
institucions cíviques intermèdies. Aquestes institucions
cíviques són de dos tipus:
1. institucions cíviques-«utilitàries»:
les empreses;
2. institucions cíviques-«liberals»: totes les
de comandament cívic (des del nivell de barri fins al nivell
més ampli i totes les institucions liberals i llibertàries
pròpiament dites.
II. De la riquesa comunitària.
Un cop implantada la factura-xec, el possible »bé comú
mercantil» existent serà automàticament «imperialitzat»;
això vol dir que l'Imperi, a través del seu gerent,
l'Estat, es reservarà la capacitat d'invenció i també
d'exvenció (retirada) quan sigui necessari, de diner comunitari.
Aquesta facultat avui l'Estat no la té.
Aquest »monopoli àrquic d'invenció i exvenció
de diner comunitari» serà la base d'una nova ECONOMIA,
això és, d'una repartidora equitativa (-NOMIA) (entre
tots els membres de la comunitat) del bé comú produït
(OIKOS)» i aquesta repartició equitativa tindrà
per objectius:
1. el foment de la producció a través de la concessió,
a les empreses que demostrin la seva capacitat, de crèdits
a la inversió, par a una màxima producció,
d'òptima qualitat i amb el mínim d'esforç i
de risc;
2. la desaparició de tota misèria i marginació
per raó de diner, a través de les «finances consumptives»
(diners nacionals-comunitaris a fons perdut) distribuïdes entre
tota la població en funció de les necessitats físiques
i culturals més peremptòries de cada ciutadà,
família, ètnia, etc. Aquestes finances seran dels
següents tipus:
2.1 sobresalaris socials-vitals (renda bàsica) individuals
i familiars a tota la població, incloent assignacions eventuals
en determinades circumstàncies, per a la compra de béns
permanents (habitatge, mobiliari,...) en
cas de catàstrofe s'ha d'ajudar, la comunitat ha d'ajudar.
2.2 assegurança social per a tots els treballadors utilitaris
en cas de vaga, atur, lock out, malaltia, vellesa ...) ningú
s'ha de quedar sense diners. No pot ser que una persona que va a
l'atur no tingui un salari garantit de per vida.
2.3 salaris socials financers per a tots els vocacionals i institucions
liberals, la qual cosa implica la gratuïtat de tots els serveis
«liberals»: Estat, Justícia, professions i institucions
liberals-cíviques.
III. De la societat utilitària.
El mercat o «societat utilitària» rebrà
un Estatut propi que li atorgarà una total i absoluta llibertat
i transparència; una legislació mínima es referirà
a qüestions com ara: preus mínims de venda, publicitat,
reducció de l'horari legal de treball, reforma duanera i
comerç exterior... L'Agustí
deia que els gremis han de fixar uns preus i més baix del
preu establert no es pot vendre. En canvi es pot permetre que un
venedor vengui el que ofereix a un preu més elevat del que
s'ha fixat, si tu tens tota la informació. No hi ha d'haver
propaganda, la propaganda és mentidera, et diu els avantatges
però no els inconvenients del producte que ofereix.
IV. De la societat liberal.
La societat liberal, que es mantindrà exclusivament dels
«salaris socials-financers liberals», rebrà també
el seu propi Estatut, que igualment li conferirà una màxima
llibertat quant a la pràctica vocacional i una màxima
transparència quant a les necessàries transaccions
monetàries que hagin d'acompanyar aquesta pràctica.
V. De la seguretat col·lectiva.
Les forces armades seran monopoli exclusiu de l'Estat,
al servei exclusiu de la comunitat geopolítica. Estaran compostes
de:
1. Exèrcits (Imperial-professional i cívics ètnics
i interètnics), amb l'única missió d'assegurar
la defensa exterior (no s'ha de ficar amb
l'interior) de la comunitat;
2. Policies (de seguretat federal; territorials o de pau cívica;
justicials, comprenent la judiciària i la penitenciària),
amb l'única missió de vetllar per la seguretat interior.
VI. De la societat transcendent.
Aquestes estructures mínimes aquí
esbossades han de permetre el desenvolupament d'una nova forma de
vida, més humana, més lliure. Entrem ja en el camp
de la «societat transcendent», en què cap legislació
és possible, ja que és completament lliure, tot i
que descansa sobre les societats «liberal» i «utilitària».
El que cal és posar la societat utilitària i la liberal
com a motors al lliure servei de la societat transcendent, per a
fer possible el desenvolupament d'aquesta en plena llibertat, ja
que ella representa l'energia interna, íntima, insubstituïble,
de cada persona (ètnica, col·lectiva, individual).
Hi ha un decret llei que parla de tot això.
Seria una societat molt millor que la d'ara.
Això és una proposta que engresca.
L'Agustí proposa un sistema molt maco.
Quan acabava la segona guerra mundial dos japonesos que un controlava
el 80% de la Banca i l'altre el 20% es reuniren, la reunió
durà dos minuts.
Es tractava de separar les finances del crèdit: Crèdit
és deixar diners que s'han de tornar. Finances, s'acaba sense
retornar.
I l'Agustí explicava aquesta curiositat:
Un poble es queixava al seu rei que no es venien sabates, el rei
els va dir que cada nit oferissin un ball, ho varen fer així
i llavors tothom volia comprar sabates per anar al ball.
