Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 02. SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA JUSTICIA PRO-NACIONALITZADORA DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA.
(El primer
Decret llei és sobre l'organització de l'Executiu)
L'Agustí va fer tota una colla de decrets-lleis per quan
algú arribes al poder pogués fer una constitució
amb cara i ulls.
De com
s'organitzen els tribunals. La jurisprudència.
Exposició de
motius:
La primera conseqüència pràctica a legislar per
la nostra dictadura omnillibertària tendeix a portar a terme
la tasca, no improvisable, de destruir el poder estatista i els
més o menys ocults poders establerts dintre el despotisme
i la tirania estatistes, substituint-los per un comandament estatal-
monàrquic, personalment autoresponsable, amb fi de mandat
constitucional, davant la Justícia Nacional. Comandament
estatal monàrquic. Monarquia no és reialesa.
Cap persona individual o col·lectiva pot ésser a la
vegada jutge i part; és doncs radicalment antitètic
i anticonstitucional que l'Estat(gerent de la comunitat geopolítica)
tingui sota les seves ordres pràctiques la Justícia
Positiva.
Com passa ara, que hi ha interferències
entre la justícia i la política.
En la història no hi ha cap comunitat geopolítica
que hagi fet grans progressos llibertaris a través de l'activitat
estatal, sinó que sempre ho ha fet a través de la
jurisprudència dels seus tribunals.
És una teoria agosarada amb molta tradició a Anglaterra.
Només pot ésser radicalment
i pràcticament independent de l'Estat, una Justícia
Positiva amb un pressupost constitucionalment independent de l'Estat.
aprovat amb cinc anys d'antelació
TÍTOL I. Independència
pràctica a través del pressupost.
La justícia independent de l'Estat.
§ Article 1er. Queda constituïda la
Justícia Positiva (estructura i funció) en òrgan
radicalment independent de l'Estat a través de la pràctica
de pressupostos quinquennals constitucionalment independents de
qualsevol iniciativa o veto de l'Estat.
§ Article 2on. Aquest pressupost determinat per la pròpia Justícia,
no podrà ésser inferior a la desena part del pressupost
corrent de l'Estat, multiplicat per 5 si aquest últim és
anual.
§ Article 3er. En cas de sobrepassament de dit pressupost, el Tresor no
podrà denegar els avançaments que li siguin reclamats
per l'òrgan justicial, avançaments que podran ésser
amortitzats amb càrrec a les cinc anualitats del següent
pressupost quinquennal. Si la Justícia demana avançaments
sempre se li donarà. L'Estat no pot col·lapsar la
Justícia.
TÍTOL II. Dels membres
vacacionals-individuals de l'òrgan justicial.
§ Article 1er. Son membres de l'òrgan justicial:
1. Servidors directes de cada Tribunal constituït.
1.1 Jutges
1.1.1 Jutges d'Instrucció contradictòriament omnidocumentaria
1.1.2 Jutges de Tribunal
1.1.3 President Responsable del Tribunal (Jutge Sentenciador)
1.2 Oficials de Tribunal
1.3 Auxiliars de Tribunal.
2. Servidors directes de cada Jutge d'instrucció
omnidocumentaria en cada afer o
litigi: els Magistrats de la Policia Justicial.
3. Servidors directes de cada Tribunal i del Jutge
Sentenciador Principal: els
Magistrats del Sistema Penitenciari.
4. Juris-mantenedors (Ombudsman) segons dret consuetudinari
(de les costums) i dret positiu.
5. Juris-orants (advocats)
5.1. Juris-acusatius (fiscals)
5.1.1. En nom:
5.1.1.1. De l'entera comunitat geopolítica
5.1.1.2. De cada ètnia
5.1.1.3. De cada interètnia
5.1.2. En nom de qualsevol client litigant, persona
individual o col·lectiva (comprés l'Estat)
5.2. Juris-defensors en nom de qualsevol client,
persona individual o col·lectiva (comprés l'Estat).
6. Juris-escripturants (procuradors) en nom de
qualsevol Tribunal, Jutge, Juris-mantenedor, Juris-orant, etc.
7. Juris-fefaents (notaris)
8. Jurisconsults
9. Jurisprudents
Nou categories de persones que treballen per
La Justícia.
TÍTOL III. Organització
permanent de la Justícia.
§ Article 1er. Serà radicalment independent de
l'Estat.
§ Article 2on. Tindrà reglamentació interna pròpia,
en cada cas segons organismes juris- democràtics a crear
per la pròpia confederació de tots els col·legis
de vocacionals de la Justícia, anomenats en el títol
II i per cada col·legi.
TÍTOL
IV. Organització transitòria.
Per un període no superior a dos anys, el present decret
llei nomena com a Gran Mestre de la Justícia Nacional a .............................,
el qual nomenarà totes les Magistratures necessàries
en i per igual període de transició. El
dictador nomena a qui l'ha de jutjar a ell, segons omni-documentació
del seu mandat.
No és preceptiu que aquest nomenament transitori de magistrats
es faci exclusivament dintre la reglamentació dels diferents
escalafons actuals; sinó que el Gran Mestre de la Justícia
Nacional i els Grans Mestres de cada Justícia Ètnica
i de cada Justícia lnter-ètnica, respectivament nomenats
per ell, en regim transitori de dos anys podran escollir llurs col·laboradors
magistrats entre tots els membres competents de la Justícia,
tal com ha quedat definida en el títol II.
El sistema actual és corrupte. El polític passarà
davant de La Justícia i haurà de donar raó
del que ha fet.
TÍTOL
V. Transitòria gratuïtat parcial de la Justícia.
§ Article 1er. Fins que no s'hagi pogut organitzar una
completa gratuïtat de tots els òrgans justicials seran,
no obstant, gratuïts enterament els serveis de :
1. Tribunals
2. Policia Justicial
3. Sistema Penitenciari
4. Juris-mantenedors
5. Juris-acusatius
6. Juris-consults
7. Juris-prudents
§ Article 2on.
a) Els Juris-escripturants, Juris-defensors
i Juris-fefaents seran transitoriament remunerats segons llurs actuals
tarifes col·legials.
b) Tots els costos de Juris-escripturants, Juris-defensors i Juris-
fefaents, al servei dels òrgans ja des d'ara gratuïts,
seran pagats per la Justícia Nacional, òrgan suprem
responsable.
TÍTOL VI. Dels Tribunals
i altres Magistratures de servei gratuït a tothom.
§ Article 1er. Tribunals i servidors directes de cada Tribunal.
1. Tribunals de Pau i Conciliació Cívica
1.1. Municipals
1.2. Comarcals
1.3. Ètnics
1.4. Inter-ètnics
2. Tribunals de Dret Civil
2.1. Municipals
2.2. Comarcals
2.3. Ètnics (Suprem per a cada Nació)
2.4. Inter-ètnics (Suprem per a cada Nació)
2.5. Suprem per a tota la Comunitat Geo-política
3. Tribunals de Dret Econòmic i Gremial
de nova creació
3.1. Municipals
3.2. Comarcals
3.3. Ètnics (Suprem per a cada Nació)
3.4. Inter-ètnics (Suprem per a cada Nació)
3.5. Suprem per a tota la Comunitat Geo-política
4. Tribunals de Dret Penal
4.1. Municipals
4.2. Comarcals
4.3. Ètnics (Suprem per a cada Nació)
4.4. Inter-ètnics (Suprem per a cada Nació)
4.5. Suprem per a tota la Comunitat Geo-política
5. Tribunals de Garanties
- En i per la total Comunitat Geo-política
- En i per cada Ètnia
- En i per cada Inter-ètnia
5.1. Tribunal de Garanties Constitucionals
5.2. Tribunal de Garanties Legislatives al servei obligat i previ
de tot organisme constitucionalment legislador
5.3. Tribunal de Judici Polític sobre tots els responsables
d'òrgans estatals i autonòmics (fins a batlles)
5.4. Tribunal Suprem (conflictes entre tribunals)
5.4.1. De Cassació
5.4.2. D'Última Instància
§ Article 2on. Juris-mantenedors, Juris-acusadors, Juris-cansults
i Juris-prudents
a) Les confederacions de tots els col·legis justicials de
cada ètnia, de cada inter-ètnia i de l'entera comunitat
geopolítica elegiran i autenticaran llurs candidats, en regim
intrajusticial democràtic.
b) En regim transitori, els respectius Grans Mestres de les Justícies
de cada ètnia, de cada inter-ètnia i de l'entera comunitat
geo-política nomenaran dits magistrats en funció de
la llista cooptativa de la respectiva confederació col·legial.
TÍTOL VII. Dels honoraris,
en el període transitori.
(Fins a promulgació de l'Estatut lliberal definitiu, de tots
els servidors en servei gratuït de la Justícia).
S'estableix la següent classificació
d'honoraris per funció:
- Grans Mestres de Justícia Comunitària, Ètnica
i Inter-ètnica.
- Jutges, Juris-mantenedors, Juris-acusadors, Juris-consults i
Juris-prudencials, nomenats pels respectius Grans Mestres de Justícia
en període transitori i més tard, en règim
endo-justicial-democràtic.
- Magistrats de la Policia Justicial i del Sistema Penitenciari.
- Auxiliars de Justícia
TÍTOL VIII. De la pràctica
justicial i policial.
§ Article 1er. Cal que cada jutge i tots els jutges de cada Tribunal jutgin
i fonamentin llur sentència:
a) Segons forma documentaria
tècnica legal
b) De fons, segons la seva personal consciència ètica.
§ Article 2on. Tota sentència, positiva o negativa, de dret penal,
coercitiu, etc. queda, sempre, arreu i en tots els dominis subjecte
a revisió, tan bon punt siguin presentats nous documents,
que seran confiats a un nou jutge d'instrucció, el ual haurà
de resoldre l'expedient dintre el termini de 3 mesos.
§ Article 3er. La Justícia no donarà, mai, enlloc ni en cap
cas valor documentari a denuncies o/i auto-acusacions signades davant
qualsevol policia per qualsevol detingut, suspecte o interrogat.
Cap denuncia ni auto-acusació obtinguda de qualsevol detingut,
suspecte, o interrogat, atorgarà cap mèrit al policia,
o grup de policies que l'hagi obtinguda.
§ Article 4rt. Tot detingut, suspecte o interrogat per qualsevol Policia
(de Seguretat Nacional, de Pau Cívica o Justicial) serà
presentat al Tribunal d'acusacions (el qual es reunirà cada
dia amb els suplents que calguin) com a màxim en el termini
de 24 hores. No s'admet cap derogació a aquest principi constituent.
TÍTOL
IX. De la promulgació i derogació de les lleis.
§ Article 1er. En règim normal de legislació
constitucional no podrà ésser promulgada ni derogada
cap llei sense el preceptiu dictamen previ dels respectius Tribunals
Ètnics, Inter-ètnics i Comunitari de Garanties.
Els jutges han de informar de cada llei que
es publiqui.
§ Article 2on. En règim de l'actual dictadura constituent
aquest dictamen no es preceptiu però hauran d'ésser
obligadament publicats abans que s'acabi el període, transitori,
constituent de 6 mesos. Sempre hi ha d'haver
un informe judicial sobre les iniciatives dels polítics.
§ Article 3er. En aquesta primera dictadura del nou règim constituent
que s'està, establint, el Tribunal de Garanties (Constitucionalitat
i Legalitat Legislativa) es constituirà immediatament per
designació del Gran Mestre de la Justícia Nacional
i anirà derogant totes les lleis i reglamentacions anteriors
que s'oposin als decrets-lleis dictats per l'actual dictadura de
sis mesos.
TÍTOL
X. Del reclutament dels jutges.
(Model per a qualsevol professió liberal).
§ Article 1er. Candidatures. A partir de la promulgació
del present decret-llei, el reclutament normal de tots els candidats
a nous jutges per al futur període d'endo-pan-democràcia
justicial-llibertària, serà el següent:
1. Els col·legis de jutges de cada demarcació ètnica,
inter-ètnica i de l'entera comunitat geopolítica crearan
«Escoles de Jutges», en llur respectiva jurisdicció
territorial.
2. Els candidats a entrar en aquestes «Escoles de Jutges»
per a seguir-hi estudis, teòrics i pràctics, superiors
de Justícia què duraran un mínim de tres anys,
seran obligatòriament:
a) cooptats per llurs companys dels respectius Col·legis
de Vocacionals de la Justícia amb llicència mínima
de Dret i deu (10) anys mínims de pràctica de llur
vocació.
b) acceptats pel respectiu col·legi de jutges.
3. Tota dissensió, entre els respectius col·legis
d'altres vocacionals del dret i el col·legi de jutges, referent
a una candidatura per a entrar en la respectiva «Escola de
Jutges», serà sotmesa a un Tribunal Especial, dintre
cada demarcació, compost de nou (9) jutges i nou (9) membres
de les altres categories de Justícia, una (1) per cada col·legi.
Aquest «Tribunal Especial per a candidatures a les Escoles
de Jutges» serà presidit per un jutge forà,
amb vot diriment, a la demarcació-jurisdicció interessada
(Ètnica, Inter- Ètnica, de l'entera Comunitat Geopolítica),
acceptat pels divuit (18) membres en la mateixa constitució
del Tribunal o en qualsevol circumstància de vacant de dita
Presidència. Dit Tribunal haurà de jutjar dintre el
terme de nou (9) mesos.
§ Article 2on. Estudis pluridisciplinars superiors de
jutge. Els aspirants a jutge, acceptats segons l'article anterior
per a entrar en les «Escoles de Jutges» de cada demarcació
(ètnica, inter-ètnica, i de l'entera comunitat geopolítica)
1. Hi seguiran tres anys d'estudis, teòrics i pràctics,
superiors de Justícia, al terme dels quals seran acceptats
o refusats pel claustre de professors.
2. En cas d'acceptació, seran sotmesos, per nomenament del
respectiu Gran Mestre de Justícia, a passantia de dos (2)
anys al servei d'un jutge d'una altra demarcació ètnica
que la pròpia del passant i dels seus respectius col·legis
d'origen. Al terme d'aquesta passantia, si el jutge al qual ha servit
de passant, el jutjà digne de la Magistratura, serà
nomenat jutge suplent en la seva demarcació d'origen.
§ Article 3er. Dels refusats segons l'article 2on.
1. L'estudiant de jutge refusat pel claustre de professors de la
seva respectiva Escola de Jutges té dret a repetir dos (2)
cursos més, abans d'ésser refusat en aquesta instància.
2. El passant refusat pel jutge, al servei del qual ha estat en
passantia de dos (2) anys, té dret a dos (2) passanties més,
abans d'ésser refusat en aquesta instància.
§ Article 4rt. Dels refusats segons l'article 3er.
Tot refusat segons els dos casos previstos en l'article 3er té
el dret d'ésser escoltat per un Tribunal compost de 4 professors
d'Escoles de Jutges, 4 vocacionals de «Dret i Justícia»
altres que jutges i 4 jutges, nomenats cada un d'ells respectivament
per 4 escoles, 4 col·legis i 4 magistratures de demarcacions
diferents, compresa la demarcació d'origen. Aquest Tribunal
presidit per un jutge nomenat pel Gran Mestre, jutjarà definitivament
i decidirà una solució pràctica en cada cas.
§ Article 5è. Dels jutges suplents nomenats segons l'article 2on,
apartat 2.
El jutge suplent en un tribunal de la seva demarcació d'origen
serà eventualment nomenat a la seva seu i funció de
justícia plena, al terme d'un mínim de cinc (5) anys
i màxim de deu (10). En cas de no ésser nomenat dintre
el terme màxim de l0 anys, té el dret d'ésser
escoltat per un Tribunal compost de tres (3) jutges: un de la demarcació-jurisdicció
d'origen; un de l'inter-ètnia en cas que la demarcació
d'origen sigui ètnica, o d'una ètnia confederada en
l'inter-ètnia en cas que la demarcació d'origen sigui
inter-ètnica; un de la demarcació-jurisdicció
de l'entera comunitat geo-política, aquest últim actuant
com a president.
§ Article 6è. Dels jutges de seu i funció de justícia plena.
En principi, tot jutge de plena jurisdicció serà nomenat
a vida en la seva seu i funció i només podrà
ésser remogut per:
1. jubilació
2. per dimissió
3. per repulsa a precs majoritaris dels respectius col·legis
de vocacionals de «Justícia i Dret» de la demarcació
interesada, col·legis que s'inter-reuniran per a una votació
definitiva.
4. per designació, acceptada per l'interessat, a una nova
seu i funció, segons l'article següent.
§ Article 7è. La designació d'un jutge de plena jurisdicci6 a un
Tribunal diferent del regentat per ell serà sotmesa als següents
condicionaments:
1. candidatura o no candidatura de l'interessat,
2. en cas de candidatura, aquesta serà sotmesa:
a) a l'inter-reunió de tots els col·legis de vocacionals
del «Dret i Justícia» de la seva demarcació
ètnica, en el cas que la nova seu i funció sigui endo-ètnica.
b) a l'inter-reunió dels delegats de tots els col·legis
professionals de l'inter-ètnia, en el cas que la nova seu
i funció sigui endo-ínter-ètnica.
c) a l'inter-reunió dels delegats de tots els col·legis
professionals de la demarcació-jurisdicció de l'entera
comunitat geo-política, en el cas que la nova seu i funció
sigui comunitària o inter-estatal.
3. en cas de no candidatura personal, aquesta serà proposada
a l'interessat per precs majoritaris dels respectius col·legis
de qualsevol demarcació- jurisdicció.
4. quan la candidatura de l'interessat o proposta de candidatura
hagi estat votada majoritàriament pels respectius col·legis
de vocacionals del Dret i Justícia, aleshores serà
definitivament acceptada o refusada per l'interessat.
§ Article 8è. Els jutges s'especialitzaran en la Justícia
de llur vocació i només podran ésser designats
a Tribunals Superiors de llur especialització o a Tribunals
Superiors Generals pel sistema de designaci6 anterior.
§ Article 9è. Els reglaments interiors d'aplicació del present
decret-llei son de competència pan-democràtica-intra-justicial.
En regim transitori de dos (2) anys, seran dictats pel respectiu
Gran Mestre de cada demarcació-jurisdicció ètnica,
inter-ètnica o de l'entera comunitat geopolítica.
TÍTOL
XI. Justícia Independent.
§ Article 1er. Encara que la història registra,
entre els legistes, casos de tant afany de lucre, poder i corrupció
com en qualsevol altre estament, els servidors vocacionals de la
Justícia, de per llur formació humanista son els més
indicats, en llur conjunt, per a ésser garants de la Constitució
pan-democràtica-llibertària que s'està perfilant
en els presents decrets--lleis.
§ Article 2on. Sobretot contra el Cap de l'Estat signant de dits
decrets-lleis, si s'oblida del seu primer decret-llei establint
la seva dictadura personal i responsable per cent vuitanta dies
com a màxim. La Justícia-Nacionalitzadora de la comunitat
geo-política, per raó d'ésser independent de
l'Estat, ha de vetllar per a una correcta successió en el
comandament auto-polític de l'Estat.
§ Article 3er. Si qualsevol cap d'Estat o algun dels seus ministres pretén
saltar-se «a la torera» alguna de les prescripcions constitucionals,
la Justícia ha de respondre com un sol home:
«No ho podem acceptar i nos que som, menys que vos en política,
però més que vos en Justícia, deslliguem al
Poble i tots els servidors de l'Estat de llur fidelitat i lleialtat
al Cap de l'Estat o ministre traïdor».
Paraules extretes del Justícia d'Aragó,
que era la màxima autoritat ètica, abans de decapitar-lo.
L'Agustí diu: això és el que ha de fer un jutge! si cal.
