Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 40. Gratuïtat de tots els serveis públics.
(Aquí hi ha dos
esborranys com a exposició de motius).
Exposició de motius (1er. esborrany):
Una vegada destruïda l'actual tan escandalosa
mercantilització de la «societat liberal», és
a dir: d'aquesta part de la societat civilitzada que autoproclama,
des de fa més de cinc mil anys, que la seva vocació
és comunitàriament altruista i desinteressada al servei
incondicional del poble. Una vegada descomercialitzades i desfuncionaritzades
totes les lliures vocacions, associacions, ... institucions «liberals»,
a través dels sobresalaris socials-financers individuals
i col·lectius, a través dels caps de compres responsables,
i a través de les lleis de passanties i d'incompatibilitats,
cal ara tractar de la pràctica social dels serveis públics
gratuïts.
Exposició de motius (2on. esborrany):
1. La finalitat, altament proclamada de la nostra
revolució omni-llibertària, és de fer desaparèixer
el poder social per raó de diner, sense, per això,
limitar la riquesa pecuniària dels més capacitats
en la producció màxima i òptima de béns
utilitaris, (això és molt important)
ja que aquesta recompensa social a llurs esforços productius
és, ara com ara i per simple sedimentació de costums
durant molts mil·lenis la condició mateixa per a obtenir
grans excedents mercantils-positius.
(això va en contra de qui creu que
és injust que un empresari guanyi més diners que un
treballador, però l'Agustí també facilita amb
les empreses autogestionades que els treballadors esdevinguin empresaris).
2. Si un servei es diu «públic», és evident
que ho és per a tot el poble. Perquè així sigui
en l'estadi actual de la nostra multi-mil·lenària
civilització, en la que existeixen manifestament classes
socials diferenciades principalment per raó de diner, és
més evident encara que cal que aquests serveis per a tot
el poble siguin enterament gratuïts i d'igual qualitat per
als pobres que per als rics.
3. Tots els monopolis, tecnològicament necessaris
per a donar un màxim i òptim servei al poble, independentment
de que siguin, en llur origen, mercantils o liberals, passaran a
ésser «institucions liberals de servei públic
gratuït».
4. Totes «les institucions liberals de servei
públic gratuït» prestaran llurs serveis als seus
inscrits o al poble en general,
4.1. sota la crítica enterament lliure dels seus beneficiaris
legals;
4.2. sota l'impuls:
4.2.1. de les respectives autoritats «executives»
4.2.2. de les respectives autoritats «legislatives»
4.3. sota la sanció omni-documentària de la Justícia
Comunitària, en els seus distints nivells territorials (barri,
municipis, subcomarques, comarques, regions ... entera comunitat
geopolítica) o/i professionals
4.3.1. a iniciativa de qualsevol ciutadà o ciutadania;
4.3.2. a iniciativa del respectiu «defensor del poble»
en els diferents nivells territorials i/o professionals;
4.3.3. a iniciativa dels fiscals dels diferents tribunals, en els
seus diferents nivells territorials o/i professionals.
De tota evidència i sense que la llista següent pretengui
exhaurir la futura realitat omnicomunitària-llibertària,
entren en la categoria de vocacions i institucions liberals els
serveis públics enterament gratuïts al servei dels inscrits
en qualsevol: barri, municipi, subcomarca, comarca, regió,..., entera comunitat geopolítica...
(Serveis públics:
quins són?).
TÍTOL I. L'Estat de la comunitat geopolítica.
Cap dels seus serveis, sota cap pretext, ni a dins ni a fora de
la comunitat, pot ésser imposat de qualsevol càrrega.
(Tot el que dóna l'estat ha de
ser gratuït).
TÍTOL II. La Justícia Nacionalitzadora
de l'entera comunitat geopolítica, en els seus diversos nivells
territorials o/i professionals.
1. Tots els seus serveis són enterament
gratuïts i sense cap càrrega fora de sentència
expressa.
2. Tota demanda de col·laboració
feta per qualsevol òrgan justicial a qualsevol ciutadà
o ciutadania serà pagada a l'interessat en funció
del temps, intensitat i professionalitat de la col·laboració
demanada.
(No es pot expropiar res sense una compensació
econòmica justa).
TÍTOL III. Confederacions inter-ètniques.
1. exteriors, en algun(s) dels seus membres, a la comunitat geopolítica:
ídem
2. interiors a la comunitat geopolítica: ídem
TÍTOL IV. Exèrcits.
No solament
tots els serveis prestats al poble, en els seus diferents nivells
territorials o/i professionals, autònoms, són enterament
gratuïts sinó que serà instantàniament
pagat per la unitat militar interessada, qualsevol auxili material
necessitat pel seu comès, de qualsevol particular o de qualsevol
institució.
TÍTOL V. Policies.
1. Policia de seguretat en i per l'entera comunitat
geopolítica: ídem que en el títol IV.
2. Policies locals de Pau Cívica: independentment
d'una legislació de caràcter mínim per a totes
les autonomies territorials o/i professionals, llurs serveis, enterament
gratuïts, seran regulats per les respectives autoritats «executives»
i «legislatives».
3. Policies Justicials:
3.1. Policies Judiciàries.
3.2. Policia Penitenciària.
Per a totes aquestes policies molt especialitzades
al servei de cada tribunal o de l'entera comunitat geopolítica,
és d'aplicació el títol II referent a gratuïtat
dels serveis i pagament proporcionat de tota col·laboració
demanada.
TÍTOL VI. Lliures associacions ciutadanes de tots tipus, classes i menes.
(Compresos els lliures sindicats de professionals
utilitaris).
Perquè aquestes lliures associacions puguin
prestar llurs serveis de manera enterament gratuïta als seus
inscrits, cal precisar la següent legislaci6 mínima
amb efectivitat en l'entera comunitat geopolítica:
1. tota persona individual, a partir dels 7 anys, té dret
d'inscriure's a
un màxim de 6 associacions lliures (aquest nombre de sis
podrà ésser
ampliat, en funció de la riquesa comunitària aconseguida).
2. tota lliure associació tindrà dret, com a mínim,
a un vocacional-liberal titular i a un auxiliar de l'anterior, per
cada fracci6 de 500 inscrits.
(Les associacions, fundacions, esglésies,
tenen dret a un tant, la comunitat els donarà un tant per
afiliat que tinguin).
TÍTOL VII. Gremis professionals-utilitaris i col·legis
vocacionals-liberals.
TÍTOL VIII. Autonomies ètniques
locals i llurs administracions públiques.
§ Article 1. En la present constitució
es considera:
1. com a ètnia bàsica-primària, la parella,
amb els seus fills menors de 16 anys i totes les persones majors
de 16 anys que volen continuar vivint o viure en llur família.
Una persona sola, amb o sense fills o altres persones dependents
d'ella o habitant en el seu domicili, forma evidentment una «família»
en aquest sentit ètnic-bàsic-primari.
(Tenen possibilitat d'independitzar-se).
2. com a ètnia-bàsica-secundaria, el barri, el llogaret,
poble o vila petit(a) sense barris ... ;
3. com a ètnia-bàsica-terciària, el municipi;
4. com a ètnia-bàsica-quaternària,
la lliure confederació subcomarcal de municipis (subcomarques
lliures).
§ Article 2. A partir d'aquestes ètnies-bàsiques,
totes les altres confederacions són ben entenedores:
2.1. lliures inter-municipis dins i fora de les subcomarques i comarques;
2.2. comarques;
2.3. lliures intercomarques;
2.4. lliures regions geo-tecno-dromo(viatge)-mercantils-culturals-administratives;
2.5. lliures inter-regions;
2.6. vegueries o províncies dialectals; .
2.7. lliures inter-vegueries o inter-províncies;
2.8. ètnies amb llarga o naixent consciència històrica,
tant lingüístiques com no-lingüístiques;
2.9. lliures inter-ètnies:
2.9.1. endo-comunitàries-polítiques;
2.9.2. inter-comunitàries-polítiques;
2.10. Ex-Estats confederats en progressivament ampliables i adaptables
comunitats geopolítiques més grans, en funció
de:
2.10.1. el progrés geo-estratègic-material;
2.10.2. el progrés omni-humanista de les poblacions lliurement
afectades;
2.11. lliures confederacions internes d'ex-Estats
2.12. lliures ecumenes i inter-ecumenes mundials, que encara no
són comunitats
geopolítiques.
(L'Agustí contemplava la capacitat
de confederar-se a tothom; no hi ha límits).
