Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Capítol 15. La societat utilitària-productiva.
- Definicions.
- Reflexions sobre la
societat utilitària.
- Dinàmica pròpia
de la societat utilitària-productiva.
- Responsabilització
de tot acte monetari en la societat utilitària-productiva.
- Lleis mínimes
de protecció a la societat utilitària-productiva.
- Comerç exterior
i duanes.
Aquest capítol el dediquem a l'enumeració
de les lleis mínimes bàsiques per a la protecció
de la societat utilitària-productiva.
Però, abans d'entrar en el tema, seran necessàries
algunes anàlisis i reflexions prèvies sobre la societat
utilitària en general, i sobre la societat utilitària-productiva
en particular.
1. Definicions.
Al llarg d'aquest treball, hem definit ja dues
vegades, i de diferent manera, la societat utilitària.
Efectivament, des d'un punt de vista estrictament
operatiu, hem vist en el capítol 9
que podíem definir la societat utilitària o mercat
com «el conjunt de tots els lliures canvis monetaris elementals».
I, des d'un punt de vista molt més ampli,
hem vist en el capítol 10 que
la societat utilitària podia considerar-se com «el
conjunt format per: 1, totes les persones que es dediquen a la producció
i/o al consum de béns utilitaris; 2, totes les mercaderies,
produïdes o productores, intercanviades; i 3, totes les interrelacions
monetàries que comporten aquests intercanvis».
És en aquest segon punt de vista que ens
situem ara.
També podem fer, seguint aquests dos punts
de vista, una partició de la societat utilitària;
i direm que, des del primer punt de vista, la societat utilitària
o mercat es composa de dos cicles: el cicle de la producció
i el cicle del consum (vegeu el capítol
9); i, des del segon, la societat utilitària es composa
de dues subsocietats: la societat utilitària-productiva i
la societat utilitària-consumidora.
Per societat utilitària-productiva
entenem, simplificant, «el conjunt de persones, mercaderies
i interrelacions monetàries, implicades en processos de producció»;
i, per societat utilitària-consumidora, igualment,
«el conjunt de persones, mercaderies i interrelacions monetàries,
implicades en processos de consum».
Pel que fa referència a les persones que
les composen, hem de remarcar que, així com la societat utilitària-productiva
és limitada en el seu nombre, i només comprèn,
estrictament, els anomenats «professionals utilitaris»,
la societat utilitària-consumidora és d'àmbit
social global, és totalitzadora, ja que comprèn la
totalitat dels membres de l'imperi, perquè tots necessiten,
i tenen dret a, consumir: els professional utilitaris (dits, en
tant que consumidors, «productors-consumidors»), els
professionals liberals, els individus sense professió, les
famílies, les institucions liberals, les lliures associacions
de ciutadans... (tots els darrers, dits «simples consumidors»,
perquè participen en els processos de consum, però
no en els de producció).
2. Reflexions
sobre la societat utilitària.
Tradicionalment, la societat utilitària,
tant la productiva com la consumidora, ha funcionat segons els principis
de lliure iniciativa particular, lliure propietat privada i lliure
competència.
Efectivament, la lliure iniciativa privada, la
lliure propietat privada de les persones sobre les mercaderies produïdes
(que són coses), i la lliure competència entre empreses
(que són persones) en el camp de la producció, i entre
consumidors (que també són persones) en el camp del
consum, constitueixen els motors més dinàmics, agilitadors
i fecunds del mercat.
I això perquè els agents privats
del mercat, tant els productors com els consumidors, es mouen tradicionalment
amb la finalitat, si no única almenys principal, d'obtenir
sempre, en cada canvi monetari elemental, el màxim i òptim
benefici, concret i monetari. Sense aquest estímul, la societat
utilitària s'esllangueix.
Nosaltres volem continuar i perfeccionar, assegurar
i potenciar al màxim i de manera òptima, aquestes
tradicionals llibertat, privacitat i competència, per tal
d'afavorir una major i millor producció, a l'ensems que un
consum cada dia més en harmonia i comunió ecològica
amb la natura. El motiu és que, si bé tota la riquesa,
productiva i de consum, generada pel mercat, és secularment
privada, és també alhora aquesta riquesa privada la
que garanteix la possibilitat d'una riquesa comunitària,
expressada en forma d'una massa monetària comunitària,
com hem vist en el capítol anterior.
Ens interessa doncs d'afavorir primordialment,
en la societat utilitària, la generació de riquesa
privada, perquè és un fet positiu per ell mateix;
però també, i sobretot, perquè és potenciant
la generació de riquesa privada, que afavorirem el sorgiment
de riquesa comunitària.
A partir d'ara, doncs, veurem com cal protegir
la societat utilitària en tant que generadora de riquesa
privada; i en aquest capítol ens ocuparem, específicament,
de la societat utilitària-productiva.
3.
Dinàmica pròpia de la societat utilitària-productiva.
La societat utilitària-productiva es dedica
a la producció de mercaderies no-finites, algunes de les
quals esdevindran finites en passar a la societat utilitària-consumidora
(vegeu l'anàlisi dels cicles i subcicles mercantils efectuada
en el capítol 8).
Per a realitzar aquesta tasca, la societat utilitària-productiva
combina diversos elements en el si de la unitat de producció
que és l'empresa. Aquests elements són de dues menes:
- Els factors passius de producció:
són mercaderies no finites ja produïdes per altres
empreses, que poden ser també de dues classes:
- matèries primeres, és a dir,
mercaderies no finites que seran transformades en unes altres
mercaderies, també no finites;
- béns d'inversió, és
a dir, mercaderies no finites que no seran transformades, sinó
que constitueixen útils de transformació;
- Els factors actius de producció
(o agents de producció, o forces de producció),
privats: són mercaderies productores que l'empresa compra
a través d'una remuneració salarial. Distingim quatre
classes de mercaderies productores privades 20 21:
- el treball, que es retribueix mitjançant
un salari (pròpiament dit);
- l'esperit i l'equip d'empresa, que es retribueixen
mitjançant els beneficis;
- els capitals invertits, que es retribueixen
mitjançant els interessos;
- l'invent utilitari, que es retribueix mitjançant
les regalies.
El resultat de la conjuminació de tots
aquests factors, actius i passius, de producció, és
la producció de noves mercaderies no finites, producció
que serà màxima i òptima si la conjuminació
empresarial és intel·ligent, eficaç i satisfactòria
per a tots els agents implicats.
Es a través de les remuneracions salarials-privades
als agents de producció, que les mercaderies produïdes
no finites, però finibles, passen finalment al cicle del
consum, a la societat utilitària-consumidora, acabant així
i tancant (si més no parcialment 22),
el cicle de la producció, els processos de la societat utilitària-productiva:
efectivament, és el poder de compra generat per aquestes
remuneracions salarials-privades que permet de realitzar el consum.
Així doncs, és el consum que dóna
sentit a la producció: el final i la finalitat últims
de la societat utilitària-productiva, és la societat
utilitària-consumidora: ella li dóna sentit humanista
de cara al servei de les persones, -ja que, com hem dit, el consum
és una necessitat i un dret de tot ser humà-.
4.
Responsabilització de tot acte monetari en la societat utilitària-productiva.
El que hem dit abans respecte de la societat utilitària
en general, ho repetim ara respecte de la societat utilitària-productiva:
volem protegir-la i afavorir-la, en les seves tradicionals llibertat,
privacitat i competitivitat, perquè l'augment de riquesa
privada produïda representa, al mateix temps, l'augment de
la riquesa comunitària.
Ara bé, abans d'entrar a precisar amb algun
detall les lleis mínimes de protecció de la societat
utilitària-productiva, volem recordar un principi fonamental
que les ha d'informar.
Es tracta del principi de la plena responsabilització
personal (individual o/i col·lectiva) de tot lliure acte
mercant-monetari, des de la primera compra elemental, fins a la
darrera venda elemental. Aquesta és l'altra cara de tota
llibertat personal que no es vulgui llibertinatge irresponsable.
Com ja sabem, assegurar la total responsabilització
de qualsevol acte que impliqui l'ús de l'instrument monetari,
és cosa fàcil, a través de l'obligatorietat
legal d'utilitzar, en tots els casos, la factura-xec pro-telemàtica.
En funció, doncs, de les lleis mínimes
que s'establiran, i del principi de responsabilització que
acabem d'esmentar, es crearan uns Tribunals Econòmics Especialitzats
en cada aspecte de la vida utilitària-productiva, i a cada
nivell territorial de les diferents Autoritats i Autonomies locals
(barri..., municipi..., comarca..., ètnia..., interètnia...,
imperi).
Els jutges d'instrucció d'aquests Tribunals
estaran plenament documentats, en cada cas concret, en tot el referent
a transaccions monetàries, gràcies a l'accés
a l'arxiu telemàtic de factures-xec -que, com sabem, estarà
exclusivament confiat a la Justícia-. A tota aquesta documentació
antejusticial, s'afegirà tota la documentació pro-justicial,
que és l'obtinguda per l'actuació del jutge; així,
els Tribunals Econòmics especialitzats podran jutjar contradictòriament
amb rapidesa, eficàcia, imparcialitat i serenitat, qualsevol
conflicte entre parts contractants, i qualsevol delicte o crim antimercantil.
5.
Lleis mínimes de protecció a la societat utilitària-productiva.
Examinarem a continuació com estructurar
la protecció legal de totes les concretes llibertats personals
en la societat utilitària-productiva. Aquesta protecció
s'ha d'estendre a totes i cada una de les persones d'aquesta societat:
tant a les empreses, com a cada un dels seus col·laboradors:
treballadors, capitalistes, empresaris i inventors.
Protecció de l'empresa.
La finalitat última que perseguim és
de convertir l'empresa en una col·lectivitat internament
solidària de tots els agents de producció que hi col·laboren:
esperit i equip d'empresa eficaç, capitalistes inversors,
inventors pràctics i treballadors competents. És el
que anomenem «autogestió d'empresa», entesa com
a gestió directa de l'empresa per part de tots els seus col·laboradors,
veritable democràcia intraempresarial propera i directa,
diàleg permanent entre empresari i col·laboradors.
Ara bé, el camí cap a una plena autogestió
empresarial és llarg i difícil; mentre no s'hi hagi
pogut arribar, s'aplicaran a les empreses les lleis mínimes
següents:
- Organització en gremis
Totes les empreses utilitàries hauran d'inscriure's, obligatòriament,
en gremis (subgremis, intergremis...), segons la seva especialització productiva.
Tot i que la funció dels gremis serà la defensa dels
interessos utilitaris de les empreses en ells inscrites, aquests
gremis es constituiran en institucions d'estatut liberal, finançades
doncs per la comunitat geopolítica: ja que, a la llarga,
la protecció dels interessos de les empreses com a conjunt
ha de redundar en benefici de tots els consumidors de la comunitat.
Per tal que ningú no confongui aquesta organització
gremial amb un corporativisme anacrònic i desfassat, tancat
i antillibertari, diguem que els col·laboradors liberals
dels gremis no seran funcionaris ni «burròcrates»
col·locats de per vida, sinó que hauran estat elegits,
dintre de llur pròpia categoria professional-utilitària,
pels seus pars, i només per a un mandat relativament curt
(d'entre 4 a 7 anys); en cap cas, no podran ser reelegits abans
que no hagin transcorregut, com a mínim, 4 anys des de la
seva cessació.
- Preus de venda mínims
La primera tasca de què s'hauran d'encarregar tots i cada
un dels gremis (subgremis, intergremis...) constituïts, serà
la d'elaborar un aranzel complet de totes les mercaderies produïdes
per les empreses inscrites en ells; cada mercaderia s'especificarà,
amb màxima precisió, segons qualitat i quantitat.
Un cop aquest aranzel establert, cada gremi -basant-se en les lleis
mínimes de les Autoritats i Autonomies de rang superior,
les quals, al seu torn, es basaran en les lleis mínimes legislades
per l'Estat- establirà lleis mínimes internes sobre
preus mínims de cost i marge mínim de benefici empresarial
per a cada una de les mercaderies ben especificades en l'aranzel.
De la combinació d'aquests dos mínims en resulta,
evidentment, un tercer mínim, que és el preu de venda
mínim legal per a cada mercaderia produïda.
Aquesta legislació mínima sobre preus de venda implica,
per una banda, l'obligació que té tota empresa de
fer beneficis, si és eficaç i competent: per a això
estan les empreses, i això és el que produeix riquesa
mercantil. Per altra banda, la prohibició de vendes per sota
del preu de venda mínim constitueix la millor defensa contra
qualsevol intent de monopoli o oligopoli: efectivament, aquests
aixafen deslleialment la competència a base de vendes per
sota el preu de cost, durant tot el temps que calgui, per a després
-quan ja els competidors han estat eliminats- augmentar els preus
sense mesura raonable, fent pagar cares als consumidors les pèrdues
sofertes abans.
Tant els aranzels com els preus mínims de cost seran, evidentment,
contínuament perfeccionats i posats al dia pels gremis.
- Ecologia i convivència
També sobre la base de les lleis mínimes de cada Autoritat
i Autonomia cívica de rang superior -basades aquestes en
les lleis mínimes de l'Estat-, cada gremi (subgremi, intergremi...)
establirà lleis interiors mínimes sobre les condiciones
materials i socials que han de presidir la producció de cada
mercaderia concreta, amb l'objecte que siguin respectats al màxim
i de manera òptima els entorns físics, ecològics,
socials..., de cada acte de producció.
- Publicitat
L'actual publicitat per empresa serà radicalment suprimida:
aquest tipus de publicitat és, sempre, un instrument d'engany
del comprador i de competència deslleial entre les empreses
-ja que només les més potents poden despendre les
immenses quantitats que avui es despenen en publicitat estúpida
i idiotitzadora-.
La publicitat per empresa se substituirà, doncs, per un sistema
de publicitat gremial (subgremial, intergremial...) que tindrà
per objecte de proporcionar al pùblic comprador, a tot possible
client, la màxima i òptima informació tècnica
sobre cada mercaderia posada a la venda. Cada gremi elaborarà
uns llistats que -sense descurar la part agradable que tota publicitat
ha de tenir- donaran, producte per producte, la llista de totes
les empreses que el produeixen, amb les seves característiques
peculiars; els avantatges i inconvenients de cada qualitat precisada
per l'aranzel; i el preu corresponent per a cada empresa, qualitat
i quantitat.
La consulta d'aquesta publicitat serà totalment gratuïta,
així com també ho serà qualsevol consulta més
a fons que vulgui fer qualsevol persona en els arxius tècnics
del gremi.
- Reducció dràstica de
l'horari legal de treball
El progrés tecnològic actual suprimeix contínuament
llocs de treball, directament en cada empresa o indirectament en
cada mercat considerat; les inversions empresarials importants,
enlloc de constituir una solució a aquest problema, comporten
cada vegada més reduccions correlatives dels llocs de treball.
És evident, doncs, que amb l'actual horari legal de treball
no hi ha cap manera d'augmentar els llocs de treball; no hi ha altra
solució raonable que la de reduir, de manera dràstica,
aquest horari legal, de manera que les empreses es vegin obligades
a contractar més personal per a mantenir el seu ritme productiu.
Nosaltres proposem la reducció de l'horari legal de treball
setmanal, de 40 hores a 20 hores, i, evidentment, sense que els
salaris pagats actualment es disminueixin de cap de les maneres.
Per tal que les empreses puguin suportar aquesta dràstica
reducció, es donarà un pla financer segons el qual
la comunitat geopolítica es farà càrrec, cada
any, d'un tant per cent de la nòmina de cada empresa, tant
per cent que s'anirà reduint progressivament fins que arribi
el moment en què les empreses puguin fer-se càrrec
autònomament de la totalitat de les remuneracions al seu
personal.
Aquesta solució té l'avantatge molt important, si
s'aplica en una societat sense factura-xec, de suprimir instantàniament
tot el mercat empresarial submergit.
- Promoció de l'autogestió
Finalment, cal preparar el terreny per a una progressiva autogestió
empresarial. Com ja hem assenyalat anteriorment, arribar a una autogestió
completa -que comporta la participació de tots els col·laboradors
de l'empresa, tant en la seva gestió com en el seu capital
i en els seus beneficis- no és possible si no és a
través d'una llarga etapa preparatòria, d'educació de les mentalitats i actituds.
Per aquest motiu, proposem un sistema de transició lenta
i voluntària cap a la plena autogestió empresarial.
Anomenarem empreses pro-autogestionàries aquelles empreses
que, lliurement, vulguin seguir aquest procés de transformació.
Les empreses que es constitueixin com a pro-autogestionàries
estaran obligades per llei a entregar a cadascun dels seus assalariats,
com a mínim, una acció per mes; per tal que això
no constitueixi un desavantatge enfront de les empreses no pro-autogestionàries,
aquestes estaran obligades a entregar als seus assalariats l'equivalent
a una acció en diner líquid. En les empreses pro-autogestionàries,
les accions del personal se sindicaran en un comitè d'empresa
constituït segons llei. En el moment en què el conjunt
del personal d'una empresa posseeixi més del 50% del seu
capital, i gaudeixi de més del 50% de drets i responsabilitats
efectius en el si de l'empresa, se la considerarà ja autogestionària,
i la llei ja no intervindrà més a aquests efectes.
Les empreses que, pel procés descrit, arribin a ser autogestionàries,
i les que ja neixin com a tals, gaudiran de línies preferencials
de crèdits comunitaris a la inversió -sempre i quan
reuneixin els requisits d'eficàcia productiva exigits per
la llei-.
Totes les empreses -siguin o no pro-autogestionàries o autogestionàries-
tindran un Comitè laboral; a més a més, les
empreses pro-autogestionàries i autogestionàries tindran
un Comitè de sindicatura de les accions i un Organisme d'autogestió.
Els membres de tots aquests comitès i organismes seran d'estatut
liberal durant tot el temps que duri el seu mandat. Seran escollits
pels seus pars per un període de 4 anys, i no podran ser
reelegits abans que no s'hagin escolat uns altres 4 anys des de
llur cessació, excepte en el Comitè laboral, en què
no hi podrà haver reeleccions fins que la totalitat dels
membres del personal hi hagin passat. A l'acabament del seu mandat,
cada un dels membres d'aquests comitès es reintegrarà al personal de l'empresa.
Independentment de les lleis mínimes
que acabem de descriure en els seus grans trets, les empreses gaudiran
d'una sèrie d'avantatges i facilitats molt importants a l'hora
de ser eficaces i productives en màxima quantitat i òptima
qualitat. Entre els més importants, esmentem:
- La contractació i descontractació lliures
Les empreses no són centres de beneficència; en una
empresa, el criteri que prima és el de l'optimització
i maximització de la producció. I si, segons aquest
criteri, una empresa té massa personal, cal que pugui descontractar-lo
lliurement, així com ha de poder contractar-ne lliurement
sempre que n'hi calgui.
En cas de descontractació, l'empresa només haurà
de pagar al treballador la part del salari mensual que correpongui
als dies treballats fins a la data de l'acomiadament, més
30 dies; immediatament, el treballador podrà cobrar el salari
de solidaritat social per atur forçós pel que queda
de mes, i seguir cobrant-lo indefinidament.
També per part de cada treballador, contractació i
descontractació han de ser totalment lliures.
- Concessió de crèdits
comunitaris a la inversió
En el capítol anterior hem parlat de les condicions d'aquest
tipus de crèdit. Diguem tan sols ara que convindran especialment
als candidats a empresaris amb bones idees però sense capital
suficient per a tirar endavant els seus projectes.
- Supressió d'impostos
L'impost únic d'un tant per cent fix sobre cada factura-xec
signada és un dels avantatges més importants que donem
a les empreses, que són avui dia xuclades per impostos de
tota mena, que desemboquen necessàriament en la retirada
de l'empresari, o en l'empresa subterrània. A més
a més, en ser conegut amb anticipació, aquest impost
pot ser carregat fàcilment sobre el preu de cost.
Protecció dels col·laboradors
de cada empresa.
Tractarem ara de la protecció legal de tots
i cada un dels agents personals de producció, col·laboradors
en el si de cada empresa.
Hi ha, en primer lloc, una protecció general,
que és igual per a tots ells, i que es fonamenta en dues
bases:
- Sindicats d'inscripció lliure
Així com els gremis s'encarreguen de vetllar per la protecció
de les empreses, vigilant el respecte, en la pràctica, de
les lleis mínimes del mercat, els sindicats han de tenir
la missió de protegir els professionals utilitaris lliurement
inscrits en ells. Aquesta protecció presentarà dues
vessants:
En primer lloc, hi ha la defensa i protecció dels professionals
utilitaris en tots els conflictes que normalment es presenten, dintre
i fora de la professió. Els sindicats podran portar aquests
conflictes davant la Justícia especialitzada corresponent,
i encarregar-se de la defensa o acusació privada, davant
del jutge d'instrucció de cada causa concreta, i davant del
Tribunal en fase resolutòria d'aquesta causa.
En segon lloc, els sindicats podran dedicar-se a la promoció
de la condició utilitària, a través de l'elevació
ètica, educativa, instructiva i professional de llurs adherents.
El que no podran fer els sindicats, és duplicar les activitats
d'altres possibles organismes, com per exemple els partits polítics.
Els partits polítics estenen les seves mires a tot el cos
social, mentre que els sindicats han de limitar-se a ser el punt
d'encontre de tots els professionals utilitaris (empresaris; treballadors;
capitalistes; inventors) que coincideixin en una certa doctrina
de defensa i protecció social dels mateixos professionals
utilitaris.
Evidentment, els sindicats seran també constituïts en
institucions d'estatut liberal, com qualssevol altres.
- Seguretat social
La comunitat geopolítica vetllarà per la seguretat
social de tots els professionals utilitaris, a través de
l'estatut utilitari que hem especificat en el capítol
anterior. A més a més, els professionals utilitaris
gaudiran, com tothom, de l'estatut general.
Ara bé, els professionals utilitaris, i només ells,
tindran, a més a més, el dret i la plena llibertat
de subscriure, en el mercat, els contractes que vulguin amb les
empreses privades d'assegurances, també lliures, existents.
En segon lloc, cal preveure també una
protecció específica per a cada un dels agents personals
de producció en el mercat.
- Protecció del treballador assalariat
Com ja hem dit, la contractació i descontractació
de treballadors seran lliures. La contrapartida d'aquesta llibertat
està constituïda pel salari de solidaritat social-financera
d'atur forçós, que es cobrarà automàticament
a partir del mateix moment de l'acomiadament (per simple inscripció de l'acomiadat pel despatx gremial corresponent) i per un temps
indefinit.
La quantia d'aquest s.s.s.f. d'atur forçós serà
la mateixa per a tothom, sigui quina sigui la categoria tècnica-salarial
del treballador; el mateix passarà amb els s.s.s.f. de vaga
i de lock-out (idèntics al d'atur forçós).
La raó és que es tracta d'un mínim vital que
depèn de la prosperitat general i de la solidaritat comunitària,
únicament i exclusivament. Només si aquestes creixen,
podran créixer els salaris de solidaritat.
Pel que fa al salari mínim professional, aquest s'establirà
com el doble del s.s.s.f. d'atur forçós, vaga i lock-out.
El salari efectiu pagat en cada cas concret serà una funció
contractual lliure i privada, entre cada empresa i cada treballador,
que s'establirà en funció de la demanda de col·laboradors
competents per part de les empreses, i l'oferta de treball assalariat
competent per part dels treballadors. Dintre d'una economia telemàtica,
és molt fàcil i molt ràpid de posar a punt
borses de treball eficientíssimes, a cada nivell local, i
a nivell de l'entera comunitat geopolítica.
- Protecció de l'estalvi-capital
La distinció efectuada, en el capítol
12, entre estalvi i capital, ha de ser ara recordada.
L'estalvi, guardat en els comptes corrents, a la vista, de producció,
d'estalvi de producció i d'estalvi de consum, no és,
per ell mateix, factor actiu de producció.
Però quan aquest estalvi es ven, es posa a disposició
del mercat, en definitiva, s'inverteix, llavors passa a ser capital,
força de producció.
Aquest pas d'estalvi a capital no és fàcil, i comporta
molts riscos. Pot realitzar-se per contractació privada amb
un Banc de Negocis, o per compra-venda de valors en Borsa. En qualsevol
del dos casos, però, el diner així capitalitzat ha
de sortir d'un compte corrent a la vista, i transformar-se en un
dipòsit a termini en un Banc, o bé en paper-capital
privat (accions, obligacions, pagarés...).
La capitalització (és a dir, la conversió de
l'estalvi en capital) és un negoci com un altre, amb molts
riscos, però que també proporciona molts beneficis.
Aquesta activitat serà deixada en llibertat total, tant pel
que fa a la contractació privada de capitals amb Bancs de
Negocis, com pel que fa a l'actuació en Borsa. La protecció
legal dels capitals invertits es farà a través de
l'obligació que tindrà el gremi i subgremis bancaris,
de crear les diferents Caixes de Garanties Interbancàries
que, en tot moment, garanteixin la seguretat dels capitals entregats
als Bancs. Aquestes Caixes vendran o liquidaran tot banc incapaç
de fer front als seus compromisos lliurement contractats, i es faran
responsables d'un màxim del 50% d'aquestes obligacions quan
la venda o liquidació no permeti de cobrir-les al 100%; el
Banc defallent s'haurà de fer càrrec de l'altre 50%
en la mesura que pugui, i la resta serà pèrdua per
al client. Igualment, s'hauran de crear les Caixes de Garanties
Intraborsístiques necessàries, amb les mateixes obligacions
que les especificades en el cas dels Bancs.
L'estalvi, per la seva banda, ha de ser també protegit, i
molt especialment contra els traficants sense escrúpols de
capital. La protecció més eficaç consisteix
en la imperialització de tots els saldos positius de tots
els comptes corrents a la vista (cc/cc de producció, cc/cc
d'estalvi de producció i cc/cc d'estalvi de consum): fins
ara, aquests saldos han estat administrats pels establiments comptables,
els quals, considerant-los com a recursos aliens, els han utilitzat
per a capitalitzar. La imperialització dels saldos significarà
que els establiments comptables ja no en podran fer ús: tota
capitalització haurà de ser explícitament volguda,
a través d'un contracte especial, pel propietari de l'estalvi;
i l'estalvi no capitalitzat serà considerat estalvi comunitari,
del qual ningú que no sigui la mateixa comunitat, a través
del seu gerent, l'Estat, no pot servir-se.
Com ja hem dit en el capítol 12,
els saldos dels comptes corrents imperialitzats rendiran un 6% d'interès
compost anual, i gaudiran de la possibilitat d'un descobert automàtic
del 25% del saldo promig, -descobert recuperable per l'establiment
comptable en un període mínim de 5 mesos, i comportant
el lliure interès bancari normal-.
- Protecció de l'invent utilitari
Els invents utilitaris, tant els de propietat privada com els que
ja han caigut en el domini públic, constitueixen avui dia
el factor de producció més potent i eficaç.
Per aquest motiu, cal fomentar i protegir la iniciativa privada
dels possibles inventors utilitaris-pràctics.
D'aquesta protecció se n'encarregarà l'Oficina General
de Patents, departament especialitzat del ministeri d'economia,
amb tants centres i laboratoris locals com siguin necessaris.
Aquesta oficina, en cada un dels seus despatxos locals, s'encarregarà
del registre i estudi tecnològic de totes les innovacions
que els siguin presentades: quan un projecte sigui aprovat, després
de l'estudi corresponent, per l'oficina, el candidat a inventor
podrà, si ho vol, gaudir d'un salari de solidaritat social-financera
d'inventor, i de pressupostos (ordinaris i extraordinaris) financers
de laboratori o/i taller, durant el temps que calgui perquè
el projecte sigui dut a la pràctica. Un cop l'invent experimentat,
a través d'un prototipus, amb total satisfacció pràctica,
i la patent concedida, l'inventor podrà optar entre dues
possibilitats: o bé podrà cedir el seu invent a l'entera
comunitat geopolítica, i doncs, a totes les empreses interessades,
i conservar un estatut liberal; o bé podrà explotar
privadament l'invent, ja sigui ell sol (a base, per exemple, d'un
crèdit inversiu per a muntar la seva pròpia empresa),
ja sigui venent o llogant la patent a una o més empreses;
i, en aquest cas, passarà a l'estatut utilitari.
6.
Comerç exterior i duanes.
Fins ara no ens hem referit al comerç exterior,
tot i la seva importància en els sistemes utilitaris actuals,
perquè, de fet, es tracta d'una qüestió lateral
dins del nostre plantejament.
El comerç exterior cobreix la totalitat
dels sectors mercantils, tant el de la producció (producció
corrent i comerç al major; producció inversiva; comerços
i indústries al detall) com el del consum (a través
del turisme, interior i exterior).
La importació i l'exportació seran
completament lliures.
Pel que fa als drets de duana, seran eventuals,
i no es pagaran segons el tipus de mercaderia importada o exportada,
sinó en funció dels dos criteris següents.
En primer lloc, hi haurà els drets duaners
per a un equilibri dinàmic continuat de balances. Cada importació
i exportació pagarà un dret variable, en funció
de l'equilibri de balances existent en el moment amb el país
de destinació (exportació) o d'origen (importació).
Si la balança és en equilibri, els drets duaners seran
nuls; els drets a la importació pujaran amb les balances
deficitàries, i els drets a l'exportació pujaran amb
les balances amb superàvit. Aquests drets de duana variables
seran instantàneament comunicats per télex a qualsevol
empresa que els demani, referents a una importació o exportació
donada, i li seran garantits per un període de temps prudencial,
si l'empresa es compromet a realitzar l'operació en el termini
fixat.
Per aquest sistema, s'assoleix un equilibri dinàmic
permanent, Estat per Estat, o en el si d'un grup d'Estats, que és
la condició indispensable de tot comerç exterior sa,
i, doncs, l'objectiu prioritari a aconseguir per tota organització
duanera.
En segon lloc, s'establiran uns drets duaners antidumping.
Efectivament, per tal d'evitar la competència, per als productors
propis, dels productors estrangers que, valent-se, per exemple,
de l'explotació de la mà d'obra, produeixen mercaderies
més barates, el preu mínim legal de venda serà
obligatori per a totes les factures-xec, tant d'importació
com d'exportació. Si el preu de venda d'un producte importat
és inferior, la diferència constituirà un dret
duaner antidumping i, doncs, l'importador no es podrà beneficiar
d'aquesta diferència.
Notes:
20
No tothom estarà d'acord amb aquesta llista de 4 factors
actius de producció. Molts manuals i tractats d'economia,
per exemple, només en consideren dos: el treball i el capital.
Nosaltres volem, simplement, ser pragmàtics: l'empresa privada
és el motor de la producció, i tal empresa suposa
un empresari desitjós de beneficis; per tant, considerem
els beneficis com una remuneració salarial més a pagar
per l'empresa. Una altra cosa és que nosaltres proposem un
procés autogestionari que portarà a la repartició
dels beneficis entre tots els col·laboradors de cada empresa;
però això no suposa la desaparició, ni dels
beneficis (que seran repartits), ni de l'empresari (que ho serà
tothom).
Pel que fa als invents, és també evident que, en tant
que l'empresa ha de pagar patents o marques de fàbrica, cal
que sigui considerat com un factor actiu de producció més
entre els comprats per l'empresa.
21
Insistim en el fet que aquests factors actius de producció
són privats, perquè considerem que existeixen, a més
a més, uns factors actius de producció comunitaris
que no són retribuïts per l'empresa. Desenvoluparem
aquesta hipòtesi en la Quarta Part
d'aquest treball.
22
Ens remetem, novament, a la Quarta Part.
|