Capítol 8. Omnicomptabilitat. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

La centralització i tractament analític-estadístic de les dades obtingudes a través d'aquesta xarxa constitueix l'omnicomptabilitat mercantil de què tractarem en aquest capítol.

Entenem per omnicomptabilitat mercantil, simplement, «la mesura, anàlisi i estadística exactes, contínues i dinàmiques del mercat monetari, que poden obtenir-se per la integració centralitzada i automàtica de tota la informació proporcionada per cada una i totes les factures-xec pro-telemàtiques -captors dels fenòmens elementals del mercat, és a dir, dels canvis monetaris elementals- emeses en un període de temps donat». L'exercici o període comptable considerat podrà anar-se reduint en funció de les possibilitats tecnològiques de la xarxa monetària pro-telemàtica.

L'omnicomptabilitat ha d'ésser el màxim de completa possible. Convenen totes les comptabilitat hagudes i per haver: si, en un principi, això no és tecnològicament possible, caldrà establir criteris de prioritat i, de mica en mica, anar cobrint tots els camps i aspectes del mercat.

Com és evident, l'omnicomptabilitat serà referida, única i exclusivament, a les dades mercantils referents a mercaderies i a unitats monetàries i valors mercantils; però en cap cas no es referirà a persones, a agents mercantils concrets: la informació mercantil personalitzada serà protegida i custodiada per la Justícia.

La centralització omnicomptable de factures-xec ha de ser, evidentment, feta a nivell de tota la comunitat geopolítica, per tal d'obtenir-ne les magnituds macromercantils. Les successives etapes en l'elaboració d'aquesta omnicomptabilitat a nivell geopolític serien:

Cada establiment comptable (Bancs i Caixes d'Estalvis), després d'haver transmès a la Justícia tota la informació continguda en les factures-xec signades pels seus clients, realitzarà les estadístiques i analítiques parcials sobre les dades despersonalitzades incloses en aquestes factures-xec.
Els establiments comptables enviaran aquestes dades parcials a centres superiors d'àmbit local -municipis, comarques, ètnies...-, on es realitzarà la integració al nivell local corresponent.
Finalment, pot realitzar-se la centralització a nivell de comunitat geopolítica.

2. Estructura de l'omnicomptabilitat.

La tasca d'organitzar l'estructura d'aquesta omnicomptabilitat, cal deixar-la als tècnics i als experts.

No obstant, donarem aquí unes bases generals, en funció de l'anàlisi del mercat en cicles i subcicles molt ben diferenciats.

Dintre d'aquests cicles i subcicles, poden establir-se els sectors i subsectors -segons productes, àmbits geogràfics...- que es vulgui i que interessi, en funció de les necessitats que es vagin manifestant.

El mercat consisteix en l'intercanvi de mercaderies, ja es tracti de mercaderies produïdes o de mercaderies productores.

Si analitzem el mercat des del punt de vista de les mercaderies productores -o agents de producció-, que són les que compren les empreses per tal que col·laborin en els processos de producció, a canvi d'un salari, només ens cal distingir entre els diferents tipus de mercaderies productores existents¹³:

La situació canvia si considerem el mercat des del punt de vista dels intercanvis de mercaderies produïdes.

En primer lloc, hi ha les mercaderies socialment no finites: són aquelles que encara no han acabat la seva vida mercantil, que encara han de romandre en el mercat, per algun dels motius següents:

perquè han estat comprades per una empresa que, un cop transformades, les tornarà a vendre encara a una altra empresa; es tracta llavors de mercaderies tecnològicament i socialment no finites o mercaderies de producció corrent;
perquè han estat comprades per una empresa que les utilitzarà instrumentalment en nous processos de producció: es tracta de mercaderies tecnològicament finites, però socialment no finites ni finibles, per raó de qualitat, o mercaderies inversives;
perquè han estat comprades per una empresa del tipus comerç o indústria al detall, que després les vendrà al consumidor: es tracta de mercaderies tecnològicament finites, i socialment no finites però finibles o mercaderies destinades al consum.

En segon lloc, hi ha les mercaderies socialment finites, que són les que surten del mercat, el deixen per a no retornar-hi. En la pràctica, són aquelles mercaderies que els consumidors ja han comprat als comerços i indústries al detall. En el moment de ser adquirides per un consumidor, aquestes mercaderies han acabat la seva vida mercantil.

Basant-nos en aquestes distincions en el si de les mercaderies produïdes, podem fer una anàlisi paral·lela del mercat en dos cicles principals, el primer dels quals comprèn alhora tres subcicles:

El cicle de la producció comprèn tots els intercanvis de mercaderies socialment no finites, -documentats per les respectives factures-xec-. Es descomposa en:

Subcicle de la producció corrent i comerços a l'engròs: comprèn tots els intercanvis de mercaderies de producció corrent;
Subcicle de la producció inversiva: comprèn tots els intercanvis de mercaderies inversives;
Subcicle dels comerços i indústries al detall: comprèn tots els intercanvis de mercaderies destinades al consum.

El cicle del consum comprèn tots els intercanvis de mercaderies socialment finites -també documentats per les respectives factures-xec-, és a dir, els intercanvis efectuats entre comerços i indústries al detall i consumidors.

4. Diferenciació de factures-xec.

L'omnicomptabilitat que proposem ha de guiar-se per l'anàlisi bàsica que acabem de donar.

Ara bé, per tal de facilitar al màxim la tasca de l'omnicomptabilitat, és convenient que les factures-xec estiguin ja màximament i òptimament diferenciades en tipus i subtipus, corresponents als cicles i subcicles mercantils a què pertanyin. Aquesta diferenciació és molt fàcil de dur a la pràctica, a través de codis numèrics, de colors...

Factures-xec de compra-venda de mercaderies produïdes:

Factures-xec de compra-venda de mercaderies socialment no finites (cicle de la producció):

Factures-xec de compra-venda de mercaderies de producció corrent (subcicle de la producció corrent i comerços a l'engròs);
Factures-xec de compra-venda de mercaderies inversives (subcicle de la producció inversiva);
Factures-xec de compra-venda de mercaderies destinades al consum (subcicle dels comerços i indústries al detall).

Factures-xec de compra-venda de mercaderies socialment finites (cicle del consum).

Factures-xec de venda-compra de mercaderies productores: aquestes factures-xec no s'establiran mercaderia per mercaderia, sinó empresa per empresa: cada empresa la redactarà en forma de nòmina única, en la qual es consignarà la totalitat de les remuneracions que l'empresa ha de fer efectives, a les diferents forces de producció que col·laboren amb ella, en cada període de temps escollit (mes, trimestre...).

¹³ No volem ara entrar en polèmica, i donem per fet que aquests són els quatre factors actius de producció realment actuants en l'empresa i remunerats per ella; més endavant, en el capítol 15, veurem el perquè d'aquesta consideració.