Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 30 de desembre del 1978. Pàgina 7.
Abstenció davant l'Estatut.
Potser, quan surtin aquestes lletres, ja no seré senador. Les informacions polítiques bombardegen les nostres orelles. Els fets es precipiten. Suárez dissol les Corts segons les seves conveniències. I les dissol immediatament després que la Constitució és promulgada en el Butlletí Oficial de l'Estat. No deixa respirar a ningú.
Els parlamentaris catalans estan embolicats en el problema de l'aprovació i de la presentació del projecte d'Estatut. El president vol alguns canvis. Els parlamentaris partidaris de la redacció actual frisen per arribar a l'aprovació i a la presentació a la Comissió Constitucional del Congrés de Madrid a temps abans d'ésser oficialment dissolts per Suárez.
Són les dues del migdia de divendres. El Consell de la Generalitat és reunit des de les deu del matí. La Comissió dels Vint s'hi ha afegit a les dotze. En aquest moment encara no s'ha acabat la reunió. Se suposa que a la tarda ens reunirem tots els parlamentaris catalans. En aquest sentit m'acaba d'arribar un telegrama signat per Josep M. Bricall, secretari general de la presidència.
Presses. Presses. Presses. Política conjuntural. Política d'oportunitats. Escolto per ràdio unes declaracions del diputat Solé Tura: «Arribem a temps». Unes altres declaracions del diputat Arana: «Votaré no a l'Estatut si no s'accepta la representació comarcal al primer Parlament de Catalunya». Sembla que Tarradellas vol afegir quelcom al preàmbul de l'Estatut que el deixi obert a futurs canvis.
Aquesta tarda hauré de votar la totalitat del projecte d'Estatut. Una decisió no conjuntural, no oportunista, decidida sense presses, després de mesos de meditació. Votaré abstenció. Amb més dolor del que patia en votar no a la Constitució en el Senat.
La raó profunda és que no puc acceptar un text que oblida la sobirania dels catalans. S'hi afegeix una raó accidental: No s'ha negociat bé, ni en la Constitució, ni en l'Estatut. Els responsables han estat massa febles i, de vegades, han anteposat els interessos de partit als interessos generals.
Podíem haver obtingut molt més. Sobre un tema tan transcendental s'ha dut una política mediocre. Però no puc dir no a la possible devolució d'un cert poder a Catalunya.
Lluís M. Xirinacs.
