Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 29 de desembre del 1978. Pàgina 5.
València inquieta.
Del País Valencià m'ha cridat un grup de gent preocupada per la no-violència i pel fet religiós; gent inquieta i lluitadora, però gent profunda i reflexiva.
D'una banda veuen que el món pren un sentit materialista i pragmàtic, que els imperis dels poderosos creixen i la cursa d'armaments no es pot aturar darrera de l'obtenció de majors beneficis mitjançant la ciència i la tècnica al servei del capital.
D'una altra banda veuen tanta gent desesperançada i marginada que cerca amb desfici una fe en la qual es pugui creure i que sovint s'apunta als profetes més absurds que àdhuc poden induir els seus seguidors al suïcidi col·lectiu.
M'han demanat una anàlisi dels elements mítics i visionaris en l'Antic i en el Nou Testament, en les primeres comunitats cristianes, en l'Església actual.
Tenen la sensació que l'Església Catòlica ha deixat desemparats els homes. Proliferen tota mena de sectes estrafolàries i santons vinguts de l'orient i de l'occident. Molts cristians abandonen el cristianisme perquè el troben en la pràctica de llur parròquia concreta com un partit polític malgirbat, i s'apunten als partits.
Entre els assistents hi havia en Pepe Beúnza. Deia que, de cristians que es dediquen a la feina política, n'hi ha molts, però que trobava molt abandonat l'aspecte d'una vida comunitària compromesa, en ei si de la qual es practiqués l'Evangeli integral.
Ell, com molts altres, ha tractat de cercar o construir una comunitat on realment la solidaritat, la llibertat i la serenitat existissin. Sobre aquest terreny els cristians hem treballat molt poc. També ho intenten els anarquistes, però llurs comunes tenen vida efímera. El sistema imperant és un implacable disgregador de societats equilibrades. Les injustícies, la pobresa, l'excitació de necessitats fictícies, el consumisme, desfan les comunitats i desfan la integritat interior de la persona.
I la nostra fe cristiana és tan malaltissa i està tan afeblida que no reuneix la força per a neutralitzar el medi ambient hostil, ni que sigui en petites comunitats.
Si la sal no sala, amb què salarem?
Lluís M. Xirinacs.
