Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 31 de desembre del 1978. Pàgina 7.

Raons d'una abstenció.

Tots havien votat que sí. Un, que volia votar no, va haver d’anar-se’n. Jo era el darrer de la llista. Cantaren el meu nom. Em vaig posar dret. Vaig dir: «abstenció» i vaig seure. De la banda del públic es féu sentir un murmuri. De la banda del meu interior l'angoixa del camí desconegut, però inevitable. Després començà el torn d'explicació de vots. El primer era jo. El «Guti», des de dalt de la taula, em digué: «Cinc minuts».

–Us estalvio l'enumeració dels motius de la meva abstenció. La llarga llista d'articles o apartats en la votació dels quals em vaig abstenir és palesa a tothom. I es reflectí en la premsa en el seu moment.

Aquí vull dir que un principi bàsic de la democràcia i allò que li dóna força és la claredat. Parlaré, doncs, curt i clar.

Sóc un convençut del dret sobirà del poble català. Aquest Estatut no el recull. Per tant, no és vàlid. I cal que consti. I no consta enlloc. L'error s'arrossega des de la confecció de la Constitució. Des de la impossibilitat de fer un Estatut sense sostre, un Estatut lliure. Des de la impossibilitat de fer prèviament eleccions constituents catalanes. Des de la impossibilitat d'establir una acció política lliurement conjuntada amb els altres països catalans.

La nostra feblesa, la nostra desunió, l'exagerat pactisme amb els enemics tradicionals de la nostra nació ho han fet impossible.

Aquesta majoria que acabeu de votar, sí que heu estat coherents amb el vostre si a la Constitució. No podíeu fer un Estatut diferent del que heu fet. Heu fet un bon servei a l'Estat espanyol burgès i centralista, però, com sempre en política, això us ha portat a fer un mal servei al nostre país, a la immensa majoria del poble treballador de Catalunya i heu desil·lusionat els altres pobles de l'Estat que tenien els seus ulls fixos en nosaltres i en allò que nosaltres faríem. En abandonar les reivindicacions nacionals bàsiques del nostre poble heu deixat sols els lluitadors del poble basc.

No votaré no a l'obra feta per uns companys catalans perquè, tot i haver triat una via política, al meu judici, greument equivocada i molt perniciosa per al nostre país, els continuo considerant uns companys de lluita que tracten d’aconseguir per a Catalunya allò que creuen millor.

Però m'abstinc en aquesta votació important per significar d'alguna manera que les presses d'ara porten a poca cosa i que cal preparar un futur més autèntic amb més serenitat i amb més fermesa.

Tots els altres oradors explicaren llur «si». S'aplaudiren i foren aplaudits. El president tancà l'acte amb unes paraules i cantaren «Els Segadors».

Lluís M. Xirinacs.