Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 28 de desembre del 1978. Pàgina 5.
El retaule de les meravelles.
Dues hores abans ja era acordonat per la policia el carrer davant el palau de les Corts. S’albiraven parelles en els terrats i en els portals de les cases.
En Carles Sentís havia preparat un avió especial per tal que els parlamentaris catalans no faltessin a la festa. Els núvols i la pluja no ens deixaven baixar a Madrid. El comandant insinuava pels altaveus que potser hauríem d'anar a parar a un altre aeroport més serè. La portella de la cabina era oberta.
Brometes. Si quèiem, quina desgràcia per a Catalunya!
Toquem terra. Aplaudiments a la tripulació.
L'arribada amb dues hores d'anticipació em permet observacions noves. Em fico de dret a l'hemicicle. Em sorprèn trobar-hi diputats i senadors amb tanta anticipació. Conxorxes.
Van arribant els invitats. Diplomàtics. Caps de l'Estat Major. Jutges a del tribunal suprem. No es deixa circular lliurement els periodistes. Entren els pares i les filles del rei. La dreta de l'hemicicle els aplaudeix. Arriben el cardenal Tarancón i el nunci pontifici. Els invitats omplen a vessar les tribunes.
A baix, a l'esquerra, la dreta. A la dreta, l'esquerra parlamentària. En els bancs blaus, el govern sencer. Al mig tres taquígrafs. En la presidència baixa, a la dreta, la mesa del Senat i a l'esquerra la mesa del Congrés.
A dos quarts de dotze en punt entren pel lloc d'honor els macers amb l'escut de Castella i Lleó al pit i a l'esquena, amb una gran ploma blanca al barret. Darrera seu el rei, la reina, el príncep i els presidents de les Corts, del Congrés i del Senat.
Després del parlament del president de les Corts, el rei ha signat la Constitució amb una ploma espaterrant i ha llegit unes breus pàgines. En signar el rei, molts han aplaudit. El rei mirava a la dreta de la sala, cap als parlamentaris d'esquerra. A continuació, a la sortida, el rei ha contemplat una petita parada militar. La més aplaudida ha estat la guàrdia civil. Però no hi havia cap multitud a fora.
No he trobat res a destacar, ni cap frase digna d’esment especial, tot i que he seguit els discursos bolígraf en mà.
Ara falta només la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.
Excusa'm, lector, si has trobat avorrida la crònica d'avui. He tractat de transmetre't, exactament, aquest sentiment meu. No he trobat il·lusió enlloc.
Lluís M. Xirinacs.
