Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 6 de desembre del 1978. Pàgina 6.

Consciència.

S'ha dit molt que la consciència és una idea burgesa. I jo no hi estaria gaire en contra si no es digués amb el to pejoratiu en què es diu.

Avui uns no aniran a votar i altres si. I els qui votin, uns faran servir la cabina per a amagar el vot i altres el faran a la vista de tots. Cal votar en consciència. Aquesta és la intenció del vot secret.

Contra la subjecció que patia el poble en els temps feudals, les democràcies modernes instauraren el govern del poble. En les decisions importants cal consultar els ciutadans. «A cada persona un vot». «Vot» vol dir «desig», «voluntat». Allò que cada persona vol expressar pel vot de tots, vot lliure, vot igual, vot directe i vot secret.

Hi estem tan poc avesats, després de quaranta anys d'abstinència, que fàcilment prescindim de la nostra voluntat o desig, i votem per imitació, per por, per inèrcia, sense reflexió, sense una decisió autènticament nostra. Som massa poc persones. Moltes dones encara votaran allò que els digui el seu home. Molta gent votarà allò que vulgui qui crida més.

A votar hom hi va sol. Cadascú vota per ell. Com a la mort. I tenir personalitat vol dir, una mica, com haver mort. Cal, si més no, afluixar els llaços que ens lliguen amb els altres per ésser nosaltres mateixos. La personalitat té un no sé què de solitud. És cert que si un s'aïlla massa es queda buit.

En rigor la personalitat es fa en dos temps, que s'alternen successivament. El temps de formar i informar la pròpia consciència, tot combregant intensament amb la vida circumdant. I el temps de tancar-se per gestar la pròpia vida original interior, creadora i lliure, que vessa en forma de decisions.

Una consciència tancada, mal informada, és una consciència burgesa en el mal sentit de la paraula. Però una consciència oberta a totes les programacions exteriors, dòcil i dirigida, incapaç de produir decisions creadores pot ser una consciència socialista, també, en el mal sentit de la paraula.

Emmanuel Kant, en el seu tractat de la raó pràctica, defineix l'exigència simultània d'aquests dos principis morals fonamentals:

«Actua amb tanta responsabilitat com si tota la humanitat t'hagués de passar comptes dels teus actes».

«Actua amb tanta llibertat com si absolutament ningú no t'hagués de passar comptes dels teus actes».

És difícil de conciliar aquests dos principis, sobretot després de tant de temps sense poder exercir ni la responsabilitat ni la llibertat.

Sol, a la cabina de la pròpia consciència, convenientment informada, m'he de decidir avui amb responsabilitat exigent i amb llibertat original sobre la Constitució. La meva decisió personalitzada al màxim és una pedra sòlida de l'edifici de la democràcia.

Lluís M. Xirinacs.