Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 7 de desembre del 1978. Pàgina 13.
Taxistes indignats.
Una vegada, quan m'estava davant la presó Model de Barcelona, una periodista italiana se m'acostà i em digué:
–Escriuré això i allò de vostè en el meu diari.
–Però aquestes coses no són certes.
–A continuació vostè ho desmenteix i tot resolt. Així s'atreu més l'atenció de la gent. A Itàlia hi ha polítics que encarreguen la publicació d'informacions falses per poder tenir l'ocasió d'expressar-se llargament en llur desmentiment.
Fa dies que em queixo de tantes informacions inexactes que algú potser podrà pensar que les faig córrer jo mateix. Tanmateix, els desmentiments sovint emboliquen encara més la troca. Divendres passat deia el diari: «L'Estat Major desmenteix un intent de rebel·lió militar. El portaveu va indicar que desconeixia fins i tot el rumor. Jo no sé ni tan sols d'on s'ho han tret.»
Ara a mi em passa una lamentable cosa semblant. Fa dies que m'ho aguanto. Però la cosa no es resol. Molts taxistes estan enfadats amb mi.
Vaig anar a l'aeroport en taxi des de València-Rogent. La cursa no tingué entrebancs. Era dia feiner. El taxista em demanà sis-centes cinc pessetes. Hi he anat moltes vegades. Mai no havia arribat a les cinc-centes pessetes. Li ho vaig dir amb bones paraules. Ell, també amb bones paraules, oferí consultar-ho amb un altre taxista. Li vaig respondre que se m'escapava l'avió i no tenia temps. Li vaig pagar sis-centes vint-i-cinc pessetes. Aquest és el fet.
Però ara els taxistes contínuament em pregunten si jo he dit que tots els taxistes són uns lladres, uns jugadors, uns drogaddictes, que aquell taxista em cobrà dues mil pessetes, que jo el vaig portar a la comissaria, que escatimo els diners a un taxista i em compro vestits de trenta mil pessetes, etc.
Diuen que ho ha dit un diari. Apunten cap al «Diario de Barcelona». No ho he sabut trobar. També diuen que ho han escoltat per ràdio. Apunten al programa de Castelló Rovira de Ràdio Barcelona. Tampoc no s'ha pogut comprovar. També diuen que això surt del sindicat del taxi STAC. He consultat Solé Barberà i, de moment, tampoc no me n'ha donat raó.
Però molts taxistes estan enfurismats contra mi, malgrat que no he dit ni he fet res del que se m'imputa. Algun taxista fins i tot m'ha insultat.
Em sap greu de dir-ho, però coneixent els fets, puc afirmar que no sé trobar una altra explicació que la mala fe. Sembla una vulgar calúmnia que persegueix no sé quins fins.
Lluís M. Xirinacs.
