Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 5 de desembre del 1978. Pàgina 10.
Dia de meditació.
Avui ja s'ha acabat la campanya per al referèndum constitucional. És pràctica de totes les democràcies de deixar un dia buit, abans de votar, que permeti la reflexió.
La velocitat de la vida moderna tendeix a fer-nos cada vegada més superficials com a persones. Actuem com un aparell programat. Rebem consignes i les executem tal com volen els nostres programadors, sense ni adonar-nos-en. El gruix, la profunditat, la capacitat creadora, la possibilitat de fabricar sorpreses que constitueix la gràcia de la persona humana van desapareixent a cops d'una col·lectivització malentesa. Els plantejaments de grup, que ignoren l'àrea d'autonomia personal, poden obtenir resultats immediats fulgurants, però a la llarga és com llançar pedres a la pròpia teulada.
Demà molts militants de partits votaran segons la línia recomanada pel seu partit perquè han meditat i n'estan convençuts. Però és possible que altres votin per obediència cega de partit. Aquests darrers faran mal fet. La disciplina de vot no obliga quan es tracta de les consultes secretes. Altrament, ¿de què serviria, com es diu en la Constitució, el vot secret? La mateixa cosa cal dir de tants ciutadans que votaran condicionats pel conductisme imperant en els mitjans de comunicació social i en l'estil de les campanyes polítiques.
–¿Has pensat alguna vegada en la responsabilitat que contreus quan votes allò que no coneixes?
–No tothom té temps d'estudiar un text tan llarg.
–Ni temps ni, de vegades, ganes. Bé s'estudien cada setmana les complicades vicissituds de la Lliga de Futbol o de les travesses més convenients.
–Jo em fio del que diu qui hi entén més que jo.
–Això és bo si no és fruit de mandra. Cal que cada dia més el ciutadà estudiï, s'informi i participi de les coses col·lectives que l'afectin. Democràcia és cultura ciutadana. Però a més cal aprendre de diferenciar les línies polítiques. Hi ha qui hi entén molt, però que posa allò que entén al servei d'interessos injustos molt beneficiosos per a ell o per al seu grup. Cal, doncs, vigilar els intermediaris. Vigila bé de qui et fies.
Però, encara, cal desvetllar les raons pròpies, cal integrar en la decisió les informacions originals pròpies i les pròpies opcions davant de la vida. Cada persona val molt més que ella no es pensa.
El vot secret demana soledat i silenci. Demana posar-se cara a cara amb un mateix i preguntar-se què vol aportar un a la vida de tots. Es dóna temps per a votar. Llàstima que no es donin unes hores per a pensar. ¿Si ens les donaven, sabríem aprofitar-les? ¿No ens fa por meditar una mica? ¿Podríem, avui, fer vacances de televisió, al vespre, i meditar una hora sobre la Constitució en família i, després, una altra hora tots sols, tancats a l'habitació o tot passejant a peu per la voravia del carrer?
Lluís M. Xirinacs.
