Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 14 de novembre del 1978. Pàgina 6.

Eslògan: no és bona, però es pot canviar.

Molta de la gent política que votarà sí a la Constitució reconeix que el text no és el que volien. No han pogut obtenir res de millor. Cal conformar-se. Si més no, s'ha procurat deixar portes obertes. Molts aspectes es podran millorar a l'hora de redactar les lleis orgàniques o normals que desenrotllin els articles constitucionals deficients. «Voteu el meu partit i veureu com millora la cosa».

És evident que si la Constitució és com és –vull dir, és d'UCD– no serà fàcil que arribin al poder partits més progressistes. I recordem l'experiència de certs països en els quals quan els socialistes han arribat al poder o bé s'han tornat més conservadors que els seus atencessors o han estat desbancats. Allende de Xile, per anticonstitucional. Soáres de Portugual, en virtut d'un article antidemocràtic de la Constitució que permet al cap d'Estat d'ignorar els resultats electorals a l'hora de fer o desfer president de govern.

Però la porta oberta més al·ludida per la gent del sí és el títol desè «de la Reforma Constitucional». La mateixa Constitució –diuen– preveu la seva pròpia reforma. Ja l'anirem canviant a mesura que es consolidi la democràcia. Allò que ara no és possible, ho serà més endavant.

Tanmateix el títol desè és, també, ben problemàtic.

1. No sé per quins set sous els ciutadans, que tenen potestat d'iniciativa legislativa en l'article 87, ara en l'article 166 en són privats. És una repugnant retallada a la sobirania popular.

2. Les reformes normals han de menester tres cinquenes parts dels parlamentaris o, en cas de dificultat, dos terços del Congrés a més de la majoria absoluta d'un Senat que és configurat en la Constitució de la forma més conservadora possible. Difícil esdevindrà tota reforma. 3. Però on resultarà gairebé impossible la reforma és en els punts més fonamentals: nacionalitats, pàtria, autodeterminació, llengua oficial, militars, drets humans, monarquia. Cal a) aprovació per majoria de dos terços d'ambdues Cambres; b) dissolució de les dues Cambres; c) noves eleccions generals; d) aprovació per dos terços de les noves dues Cambres; e) referèndum popular.

Com deia un amic en un míting: «Tot resta lligat i ben lligat». El títol de la reforma constitucional sembla una porta oberta pintada en una paret.

Lluís M. Xirinacs.