Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 12 de novembre del 1978. Pàgina 6.

Eslògan: Constitució sí, terrorisme no.

Costa d'entendre com hi ha encara algú que desitgi manar. Recordo que en temps no gaire llunyans, en els diferents Estats europeus, sovint els partits d'esquerra s'estimaven més romandre a l'oposició que entrar a formar part del govern en condicions no favorables. Ara, en canvi, sembla que s'ha desvetllat un desfici per manar amb tanta força que els partits d'oposició no reparen en condicions. Manar sigui com sigui. Per ells, tota altra actitud és pur testimonialisme. No hi fa res que per a manar calgui defensar uns punts exactament oposats al propi programa. O que et facin caminar amb les mans en comptes de fer-ho amb els peus. O que hagis de matar els teus propis amics. Tant se val. Primer, manar. Després, des de dalt, ja rectificarem el timó en la recerca de la direcció que ens convé.

Realment avui dia manar és una cosa ben tèrbola. ¿Es pot manar, per exemple, sense recórrer a mètodes com els que utilitzen els serveis secrets d'intel·ligència dels grans Estats que es reparteixen el món? ¿Pot candorosament esdevenir alternativa de poder un partit que renunciï a programar campanyes desestabilitzadores consistents en atemptats, segrests, explosions, sabotatges, assassinats d'alts càrrecs del propi bàndol, si cal, per a atreure adhesions al propi programa? Si un vol ser un governant eficaç no pot parar-se en petits escrúpols. Cal aliar-se amb les forces internacionals o, millor, multinacionals de la desestabílització, que és la forma fina de referir-se al terrorisme.

Quan surt dels despatxos d'alts executius la idea pren el nom de desestabilització. Després, encara amb aquest nom digne, viatja en el cap d'uns agents pagats pel pressupost dels Estats i, per tant, de tots nosaltres, els honrats ciutadans. Més tard la idea es transforma en un paquet d'armes o d'explosius que se subministra a qualsevol grup d'activistes d'idees revolucionàries o reaccionàries, segons convingui, prèvia la infiltració d'algú que dissimuladament guiarà el punt de mira cap a l'objectiu prefixat. Aquí ja es produeix la metamorfosi. La desestabilització es transforma en terrorisme. Les mans brutes que maten entren en acció i s'amaguen acuradament les mans netes que manen matar. Després esclata la flor sagnant del terror i la tragèdia en una família. I se sembra abundosa la llavor de la por en tota la població.

Finalment, les mans netes preparen un decret antiterrorista, una llei antiterrorista, un article 55 de la Constitució antiterrorista, una campanya massiva de manifestacions antiterroristes. La població espantada, obsessionada, vota sí a tot el que digui el papà govern, omnipotent protector de tots els bons ciutadans. I desapareix per a tothom el dret a la inviolabilitat de domicili, el secret de les comunicacions telefòniques, postals, telegràfiques. I et poden tenir dies i dies a la comissaria sota la més lleu sospita de la policia.

Si fossin sincers haurien de dir: terrorisme si, Constitució sí.

Lluís M. Xirinacs.