Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 1 de novembre del 1978. Pàgina 7.
El meu no a la Constitució (i II).
Ahir explicava la meva negativa en els apartats de Drets Humans i de model econòmic. També dic «no» a la Constitució:
3. Perquè l'estructura de l'Estat pateix d'uns defectes antidemocràtics massa greus. I sobra la constitucionalització del Consell d'Estat. Es reprobable la composició i representació territorial del Senat que, en comptes de ser la Cambra de les comunitats nacionals, és la Cambra de les províncies, que afavoreix el caciquisme rural. No hi ha vies clarament democràtiques per a la renovació dels càrrecs en el poder judicial. El govern pot dissoldre les Corts sense dificultats, en canvi les Corts, per a censurar i fer dimitir el govern tenen unes limitacions que en els països on són vigents ha impossibilitat l'exercici de la moció de censura. El Tribunal Constitucional és una superestructura, dreçada per damunt dels tres poders clàssics sobirans, en equilibri, que trenca aquest equilibri en favor del poder judicial. El lloc de les forces armades en l'article 8 és antidemocràtic i constitucionalitza la possibilitat de cops d'Estat militars, etc. I, sobretot, se'ns imposa una monarquia no prèviament plebiscitada. A més, aquesta monarquia conserva els dos poders perillosos de sancionar o no les lleis i de presentar el candidat a la presidència del govern. El resultat es pot veure actualment a Portugal.
I 4. Perquè les autonomies concedides són molt lluny de respondre als drets dels pobles d'aquest Estat espanyol plurinacional, arrabassats històricament per la força. És intolerable que jurídicament hi hagi unes autonomies de primera categoria i unes altres de segona. No es concedeix sobirania concreta en matèries tan essencials per a les nacions com són: la televisió, l'educació, la cultura, el treball, els impostos, l'ordre públic, etc. Es limita el control del tribunal de justícia autònom, en darrera instància, al dret civil. S'exclou el dret administratiu, laboral, penal, etc. «El dret civil és cosa de petits burgesos». Se'ns obliga a aprendre una llengua que no és la nostra i les institucions centrals no estan obligades a funcionar en les llengües dels seus ciutadans, excepte en la castellana. Es manté en molts aspectes un centralisme provincialista. Es nega la possibilitat d'una confederació lliure dels pobles hispànics i la unió política dels diversos Països Catalans. Això és una forma de genocidi contra la nostra nació. S'encunyen utilitzacions confuses dels termes: nació, nacionalitat, regió, Estat i pàtria. I, sobretot, no se'ns retorna encara la plenitud de la sobirania que gaudírem els catalans fins a l'onze de setembre del 1714, i els altres pobles fins a altres dates. En la qüestió nacional, com en altres aspectes, encara vivim en un estat de força; no en un estat de dret.
Lluís M. Xirinacs.
