Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 31 d’octubre del 1978. Pàgina 7.

El meu no a la Constitució (I).

Podia abstenir-me perquè l'Estat actual espanyol no respecta la nació dels catalans. Però sóc senador de les Corts espanyoles i estic obligat a definir-me o anar-me'n del Senat. El meu vot avui serà «no». No és una consigna, ni un consell per a ningú. És un vot en consciència. Hi ha punts que considero irrenunciables.

1. Perquè els drets humans i les llibertats fonamentals hi són reconeguts amb limitacions massa importants. No respecta la llengua de l'acusat en els judicis. No reconeix l'objecció de consciència al servei militar com un dret. Esmenta l'Església en situació de privilegi. No reconeix el dret a la planificació familiar, ni la igualtat de la mare i el pare pel que fa a la pàtria potestat. Limita contínuament la participació directa dels ciutadans en els afers col·lectius, etc. I, sobretot, amb l'excusa de l'excepció i, encara més, del terrorisme, limita els drets dels ciutadans en matèria de detenció, d'inviolabilitat del domicili, del secret en les comunicacions postals, telefòniques i telegràfiques, la llibertat d'elecció de residència, llibertat d'expressió, de reunió, de negociació col·lectiva laboral i de vaga.

2. Perquè se'ns imposa a tots un model econòmic que només plau a una part. No es protegeix realment el dret al treball amb una presa decidida de posició davant l'atur. Tampoc no s'ataca de soca-rel l'especulació del sòl edificable per a resoldre la manca d'habitatges. La Constitució és terriblement feble en l'aspecte indefugible de la planificació. Deficient atenció econòmica a l'educació. I desatenció econòmica als disminuïts, jubilats i marginats econòmics en general. Es limita per diversos conceptes el dret de sindicació i el dret de vaga, etc. I, sobretot, es constitucionalitza una anacrònica empresa lliure dins d'una anacrònica economia de mercat, que defineixen el model econòmic capitalista més clàssic, cosa que barra la via democràtica al socialisme i per tant impedeix la voluntat, en molts territoris de l'Estat, majoritària de practicar els models econòmics socialistes per via pacífica. D'aquesta faisó els partits socialistes i comunistes, si algun dia guanyen les eleccions generals, es veuran obligats a governar segons un programa oposat al seu. Tot intent de programa socialista podrà ser declarat inconstitucional, com li ocorregué al govern xilè d'Allende.

Lluís M. Xirinacs.