Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 29 d’octubre del 1978. Pàgina 7.
El tot i la part.
Dimarts hauré de definir-me públicament, en el ple del Senat, davant el nou projecte de Constitució, com s'hauran de definir els altres senadors i els diputats. La gent tindrà fixos els ulls en la nostra decisió. Vull fer una reflexió que afecta tant els parlamentaris per al dia 31 d'octubre com els ciutadans per al dia del referèndum constitucional.
En una democràcia la cosa més important és que cadascú pensi i decideixi amb el seu propi cap. Cal que tothom estigui informat amb el màxim d'objectivitat del contingut del projecte. Informem-nos els uns als altres, perquè d'informació més aviat n'hi ha poca. Cal que, amb aquesta informació, cadascú jutgi lliurement sense sotmetre's a consignes, a disciplines, a pressions, a pors.
Quin sentit tindria, altrament, el vot secret?
I cal que pensem que la totalitat de la societat no és monopoli de ningú. Quan una part de la societat se sent mestressa del tot de la societat incorre en totalitarisme. Quan una part social oblida el conjunt social incorre en partidisme.
Jordi Maluquer, ahir, en «Prepolítica», ens prevenia contra el personalisme, que és la inflació d'una persona, com si ella sola abastés la totalitat de la societat. Cal evitar el messianisme. El vot d'un parlamentari no és el vot de Catalunya, és el vot d'una petita part de Catalunya.
La mateixa cosa cal dir d'un partit. És una part de la societat, més gran que una persona, però tampoc no és la societat sencera. El vot d'un partit tampoc no és el vot de Catalunya, n'és només el vot d'una part.
Hi ha persones o partits que, tot fent un gran esforç de superació de la seva petitesa, malden per servir la societat –no servir-se'n– d'una faisó unitària. També existeixen càrrecs unitaris. El càrrec suprem unitari és el de cap d'Estat. Tanmateix es tracta d'un servei de la unitat dintre de la societat. És un servei, no una potestat màgica, que col·loca les decisions de l'interessat més enllà del bé i del mal. El servidor de la unitat, o de la societat com un tot, és també una petita part de la societat i per tant una persona o un grup subjectes a la parcialitat, a les limitacions. Avui pot encertar-ho més un, demà pot encertar-ho més un altre. El càrrec no dóna patent d'encert.
És un tic provinent de la dictadura cercar el vot total, el vot perfecte. Uns voten així i els altres aixà. Uns defensen uns aspectes, i altres uns altres aspectes. Cal votar en consciència amb motius propis clars, i no segons la televisió o sota consignes no clarament motivades, però sempre sense neguitejar-se perquè altres votin al revés. Que entre tots ho farem tot.
Lluís M. Xirinacs.
