Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 12 d’octubre del 1978. Pàgina 6.

Parlamentarisme.

Jordi Bassas i Ribalta em dedicà un article en el diari «AVUI» del dia 7 d'octubre. És un article verament democràtic. Em tracta amb respecte i em critica amb llibertat i donant les raons de la critica. És més llarg que aquesta petita columna meva. No puc, doncs, respondre-li punt per punt. Només intento una resposta de fons.

Surt al pas d'unes critiques meves anteriors a la situació actual. I li sembla que les meves critiques s'assemblen a les que feien els franquistes contra el parlamentarisme liberal.

Només voldria fer veure al meu oponent que cal filar prim en les anàlisis polítiques. Si rellegeix el meu article «Esmena zero», veurà com la meva critica no va contra el parlamentarisme sinó contra la falta de parlamentarisme. Li posaré uns exemples. No tots, ni de bon tros:

1. A tot arreu on se surt d'una dictadura i es va a eleccions generals, primer es dóna l'amnistia política. Aquí es féu al revés.
2. Quan se surt d'una dictadura i es va a eleccions generals, primer es legalitzen els partits. Aquí es mantingueren en la il·legalitat partits com ERC i FNC, legalitzats poc després.
3. Quan es fa una Constitució, primer es consulta la forma d'Estat que el poble vol. Aquí no s'ha fet perquè ja se sap el resultat i no es vol.
4. Quan se surt d'una dictadura i es fan eleccions generals, primer se sap si seran constituents o no. Aquí no se sabia.
5. La llei electoral tenia una sèrie de punts antidemocràtics i, per tant, antiparlamentaris.
6. Quan se surt d'una dictadura i es va a eleccions generals, el govern es dissol i es fa un govern de concentració que dirigeix amb imparcialitat el procés electoral. Aquí, no.
7. Després d'unes eleccions on el guanyador ho és per una petita majoria, té en compte l'oposició a l'hora de formar govern. Aquí no.
8. En sortir d'una dictadura les eleccions municipals són urgentíssimes. Aquí ja es veu com va.
9. La llei d'eleccions municipals en els països democràtics no tolera llistes tancades i bloquejades. Aquí, sí.
10. En els Parlaments democràtics les lleis i les decisions més transcendentals es debaten obertament en les  Cambres. Aquí la llei d'amnistia, els pactes de la Moncloa i el consens constitucional s'han concretat d'amagat i d'esquena a les Corts, on no hi ha hagut debat autèntic sobre cap d'aquests tres punts.

Tenia unes quantes raons més, però no hi caben.

Lluís M. Xirinacs.