Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 14 d’octubre del 1978. Pàgina 6.
UCD i PSOE es burlen de l'Entesa.
Jordi Rubió i Lois en l'»AVUI» d'ahir fa unes preguntes a propòsit del nostre patrimoni cultural en relació amb la nova Constitució. Les coses anaren així:
1. En la Comissió, Ricardo de la Cierva, tot trencant el consens, introdueix un nou article on s'afirma la competència de l'Estat «en la protecció i foment del patrimoni cultural comú i en la comunicació cultural entre totes les comunitats autònomes» i, a tal fi, diu, «podrà establir en tot el territori les institucions educatives i culturals pertinents».
Votaren a favor quinze d'UCD i grups independents, en contra set socialistes i de l'Entesa i s'abstingueren dos progressistes i el basc, que devia estar badant.
2. En el ple, després de certes negociacions, guanyà l'esmena d'Entesa dels Catalans. En un terme mitjà entre la supressió i l'acceptació de l'esmena de La Cierva. L'Estat considera el servei de la cultura com a deure i atribució seva essencial i, per tant, facilitarà la comunicació entre les comunitats autònomes. Desapareix la potestat d'establir en tot el territori les institucions educatives i culturals pertinents.
Votaren pràcticament tots a favor: cent seixanta-un. Només hi hagué quatre abstencions i cap vot en contra. Jo hauria votat en contra, per gust, puix crec que si alguna cosa pertany a les comunitats autònomes és la cultura. Però per deferència als catalans de l'Entesa, em vaig abstenir.
3. Però, com molt bé diu Jordi Rubió, una estona abans havia passat gairebé desapercebuda una cosa molt greu.
El senador Sánchez Agesta havia presentat a la Comissió una esmena que reservava a l'Estat museus, biblioteques, arxius i patrimoni artístic i monumental dependent de l'Estat. En la comissió fou refusada per onze vots en contra de catalans, socialistes, bascs i alguns d'UCD, deu vots d'UCD i dels progressistes a favor i quatre abstencions d'UCD. Com es pot veure, UCD esmicolà els seus vots.
Però en el ple, amb una forma endurida –«d'interès per a tot l'Estat» en comptes de «dependent de l'Estat»– s'ajuntaren UCD i els socialistes i obtingueren cent quaranta-dos vots a favor. L'Entesa, suposo que badava, s'abstingué. Les abstencions sumaren vint-i-un vots. Els vots en contra, entre els quals hi havia el meu, foren només tres. Em vaig indignar.
¿Per què Entesa no votà en contra? ¿Per què l'Entesa, després, en defensar la seva esmena lloà tant de la Cierva i UCD que li acabaven de prendre el pèl? L'endemà al matí ho vaig preguntar a un senador d'aquest grup, especialitzat en aquests temes. Em respongué: «Sí, aquest matí ho he llegit als diaris i me n'estirava els cabells».
S'evità, és cert, l'esment de les institucions educatives, però el patrimoni cultural, que d'alguna manera anàvem a recuperar en l'esmena de l'Entesa, ja ens l'havien pres abans en l'esmena de Sánchez Agesta. Una autèntica ensarronada.
Lluís M. Xirinacs.
