Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 26 de setembre del 1978. Pàgina 6.
De nou sota el terror.
Quan encara no fa tres anys aconseguirem l'abolició de la llei franquista de bandidatge i terrorisme, ja tornem a tenir una altra llei de bandes armades i de terrorisme. Trista sort la nostra. Els mateixos homes d'abans, ara sota el títol d'Unió de Centre Democràtic, famolencs de repressió, enyorats d'una llei que com poques encarnava les essències de la dictadura, ja la tardor passada, quan es preparaven els pactes de la Moncloa, intentaren convèncer l'oposició parlamentària de la necessitat d'aprovar una llei antiterrorista.
Aquells dies eren massa prop del terror oficial del règim anterior. La memòria viva dels procediments patits durant quaranta anys encara alçava onades d'angoixa en l'ànim dels partits d'oposició parlamentària i digueren no indignats. «D'una llei antiterrorista ara, ni parlar-ne». Amb la seva ronseria característica, UCD s'embutxacà el projecte de Ilei tot esperant unes circumstàncies més propícies. I no ha calgut ni un any perquè l'oposició es doblegués i accedís a votar favorablement, amb aplaudiments i tot, una llei indignadament rebutjada uns mesos abans.
Només han calgut uns quants atemptats misteriosos amb unes precipitades atribucions a uns pobres diables manipulats.
Divendres al matí fou votada i aprovada al Senat. Només Bandrés i jo ens hi oposàrem rotundament. En els diaris aparegué que ell i jo ens havíem abstingut. Això només fou cert a propòsit de l'article primer. Els nou punts restants foren votats negativament per nosaltres.
El pitjor article, el primer, ens menà a una abstenció perquè, per aquells estranys tripijocs parlamentaris, no guanyà el text del Congrés sinó una esmena que el millorava lleument. Votar en contra de l'esmena semblava votar en contra de la lleu millora. Per això ens abstinguérem. Però el text fou rotundament negat només per nosaltres dos.
Pensem que tota una colla de llibertats incloses en la Constitució que encara s'ha d'aprovar ja ens són llevades per aquesta llei.
El caramel de la llibertat només se'ns ha ensenyat. I sense poder-lo tastar, ja se l'han amagat dintre de la butxaca els governants i legisladors de sempre amb la passivitat o l'aprovació dels democràtics. L'esquerra només s'oposà, sense resultats, als articles 3 i 4 que són la bufetada més descarada a la democràcia. Ja era tard. La gran equivocació venia d'abans. Pobres Corts!
Lluís M. Xirinacs.
