Al servei d'aquest poble.

Avui. Dissabte, 23 de setembre del 1978. Pàgina 6.

Negociacions nacionals diferents.

Per què tanta feblesa de capacitat negociadora dels parlamentaris catalans? Tantes esperances posades en l'esquerra progressista i vet aquí que el Partit Nacionalista Basc, sense tantes ínfules de progressisme, ens passa al davant.

Sense aconseguir-ho, han lluitat per l'autodeterminació. Han votat a favor de moltes esmenes pro nacionalistes mentre els catalans s'abstenien. Han defensat el dret de les comunitats autònomes de federar-se, tot i que no els afectava directament a ells. Han constituït el Consell Basc respectant una antiga forma d'autogovern de cada província i així han superant la prohibició de federacions internes. Han obtingut una disposició transitòria que pot permetre la inclusió de Navarra en el Consell Basc i així, una altra vegada, superen la prohibició de federacions internes, mentre que els valencians, els catalans i els illencs anem badant i suportant un article que ens divideix i que és fet directament contra la nostra nació.

Els bascs han aconseguit que es poguessin no solament delegar, sinó transferir competències exclusives de l'Estat. Això obre unes grans possibilitats per a tots els ens autonòmics. Els bascs, de moment, han obtingut el reconeixement de llurs furs anteriors a la supressió centralista del segle passat. I potser aquesta disposició addicional permetria que els catalans recuperéssim els furs importantíssims perduts amb la guerra de successió fa dos segles. Ells ens estan traient les castanyes del foc.

Finalment, de moment sense sort, els bascs insisteixen a obtenir per a tot Euskadi uns concerts econòmics, semblants als que ja tenen Alaba i Navarra, que els permetin una capacitat de gestió econòmica de l'autonomia. Autonomia sense diners és paper mullat. I en la defensa d'aquest punt també es troben estrictament tots sols. Una proposta meva d'autonomia tributària fou rebutjada. Els catalans no demanen diners.

Els bascs es baten com lleons. ¿Per què hi ha tant de conformisme entre els parlamentaris catalans? ¿Quina mena de paràlisi ens ha atrapat? En el balanç que fa l'Entesa de la seva situació a la comissió constitucional només figuren conquestes menors. Els grans assumptes autonòmics no han estat ni tocats. A canvi d'això el president de Catalunya és l'únic president que podrà anar davant dels governadors civils.

Lluís M. Xirinacs.