Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 22 de setembre del 1978. Pàgina 8.

Despolitització.

Ja no és només aquell boig d'en Xirinacs qui demana democràcia popular, democràcia de base, democràcia directa o democràcia de veritat. Totes les seves propostes d'esmenes constitucionals en aquest sentit li han estat derrotades. L'han titllat de feixista i de visigòtic. Somiatruites nostàlgic de les assemblees dels bàrbars alemanys del segle V a la llum de la lluna plena.

Ara és el seriós diari madrileny «El País» (6-9-1978) qui en la seva pàgina editorial ho demana amb urgència. Diu així, tot comparant amb Itàlia:

«Fenòmens tan dissolvents per a la convivència civilitzada com la marginació progressiva de la vida política de sectors importants de la població es comencen ja a produir a Espanya, malgrat que no sigui en un grau tan alarmant com a Itàlia. L'augment de l'atur juvenil, la incapacitat dels partits per a sortir de les maniobres en la cúpula i esdevenir l'expressió de la voluntat i del desigs dels ciutadans, el cansament davant una situació política bloquejada, que no fa altra cosa que repetir fórmules ja gastades, i la difusió d'un clima de desencís davant la ineficàcia d'una acció estatal per a millorar la qualitat de la vida col·lectiva poden servir de medi de cultiu per a aquells qui defensen solucions de signe autoritari».

Aquells qui, en el Senat, m'acusaren de feixista, perquè reclamava dels partits més atenció a la participació ciutadana, poden esdevenir el pòrtic del feixisme amb la seva actuació continuada d'esquena a la base popular, segons Juan Luis Cebrián, aquest director de periòdic que sap de veritat fer honor a l'adjectiu «independent».

Un es consola pensant que el fenomen no és tan alarmant com a Itàlia. I no pensa que Itàlia fa més de trenta anys que té democràcia, mentre que nosaltres només hi estem entrant. Si correm tant a separar-nos del poble el primer any, què no farem d'aquí a trenta anys!

La democràcia no s'esgota anant a votar els nostres representants. La democràcia, l'han de conquerir tots els ciutadans, dia rere dia. On una àrea de població es desentén dels afers polítics i col·lectius, allí floreix automàticament la dictadura, de la forma que sigui.

Català: no esperis que els teus representants polítics et cridin per informar-te, per mobilitzar-te, per organitzar-te i per sotmetre't al seu control.

Avança-t'hi. Això volem dir quan afirmem que la sobirania resideix en el poble, del qual emanen tots els poders de l'Estat.

Lluís M. Xirinacs.