Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Per a fer l'Estatut. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Negociacions nacionals diferents. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 22 de setembre del 1978. Pàgina 8.

Despolitització.

Revista «El Cuervo» («El Corb»). Amb la capçalera on surt un corb que diu: «¡Passso de politiqueo, tio!».Ja no és només aquell boig d'en Xirinacs qui demana democràcia popular, democràcia de base, democràcia directa o democràcia de veritat. Totes les seves propostes d'esmenes constitucionals en aquest sentit li han estat derrotades. L'han titllat de feixista i de visigòtic. Somiatruites nostàlgic de les assemblees dels bàrbars alemanys del segle V a la llum de la lluna plena.

Ara és el seriós diari madrileny «El País» (6-9-1978) qui en la seva pàgina editorial ho demana amb urgència. Diu així, tot comparant amb Itàlia:

«Fenòmens tan dissolvents per a la convivència civilitzada com la marginació progressiva de la vida política de sectors importants de la població es comencen ja a produir a Espanya, malgrat que no sigui en un grau tan alarmant com a Itàlia. L'augment de l'atur juvenil, la incapacitat dels partits per a sortir de les maniobres en la cúpula i esdevenir l'expressió de la voluntat i del desigs dels ciutadans, el cansament davant una situació política bloquejada, que no fa altra cosa que repetir fórmules ja gastades, i la difusió d'un clima de desencís davant la ineficàcia d'una acció estatal per a millorar la qualitat de la vida col·lectiva poden servir de medi de cultiu per a aquells qui defensen solucions de signe autoritari».

Aquells qui, en el Senat, m'acusaren de feixista, perquè reclamava dels partits més atenció a la participació ciutadana, poden esdevenir el pòrtic del feixisme amb la seva actuació continuada d'esquena a la base popular, segons Juan Luis Cebrián, aquest director de periòdic que sap de veritat fer honor a l'adjectiu «independent».

Un es consola pensant que el fenomen no és tan alarmant com a Itàlia. I no pensa que Itàlia fa més de trenta anys que té democràcia, mentre que nosaltres només hi estem entrant. Si correm tant a separar-nos del poble el primer any, què no farem d'aquí a trenta anys!

La democràcia no s'esgota anant a votar els nostres representants. La democràcia, l'han de conquerir tots els ciutadans, dia rere dia. On una àrea de població es desentén dels afers polítics i col·lectius, allí floreix automàticament la dictadura, de la forma que sigui.

Català: no esperis que els teus representants polítics et cridin per informar-te, per mobilitzar-te, per organitzar-te i per sotmetre't al seu control.

Avança-t'hi. Això volem dir quan afirmem que la sobirania resideix en el poble, del qual emanen tots els poders de l'Estat.

Lluís M. Xirinacs.

Per a fer l'Estatut. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Negociacions nacionals diferents. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte