Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 19 de setembre del 1978. Pàgina 7.
La legalitat crucificada.
–El que no es pot fer és demagògia.
–Demagògia és mantenir la gent vivint en barraques mentre hi ha molts blocs de pisos sense habitar durant dos anys.
–No es pot prometre allò que no es pot donar.
–Allò que no es vol donar.
Així parlàvem l'encarregat dels pisos del polígon Vilardell de Terrassa i jo, mentre unes cent vint famílies ocupaven els pisos buits.
Espectacle emocionant. Em semblava reviure escenes d'El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis. Les famílies senceres, pares, avis, nens. Carregats de mobles, matalassos, flassades. De la barraca al bloc de pisos buits. Decidits. Pacífics. Una mica d'excitació quan la policia intervé. Algunes claus no arriben. La pressió dels policies esvalota algú que trenca vidres.
–Això és il·legal.
–¿És legal mantenir indefinidament la gent en barraques i els pisos buits?
Marxo cap a Bellpuig d'Urgell a parlar de la Constitució. La gent de Bellpuig, interessadíssima, se'm menjà a preguntes. A les dotze de la nit encara em fan preguntes. Jo tinc el cor a Terrassa. Només penso en un únic article de la Constitució: «Tothom té dret a fruir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes adequades per a fer efectiu aquest dret».
Els poders públics! Cinc-cents policies antiavalots especials a mitjanit, amb amenaces de llençar-los pel balcó. Batalla campal. Les portes dels pisos destrossades amb les culates. Pots de fum. Bales de fogueig. I, segons alguns, bales de veritat. Ferits. Retinguts.
Calia protegir la propietat privada amb la força pública, després que fou ajudada amb els diners de tots a través de l'Institut Estatal d'Habitatge.
Ara, amics, cal tornar a la barraca amb el cos nafrat, amb els mobles avariats, amb el delicte d'haver atemptat a la propietat d'altri a l'esquena, amb el cor agre.
Mai no aniran els antiavalots a espavilar amb les seves culates l'Institut Estatal de l'Habitatge. Les forces de l'ordre públic només són atiades contra el feble. Però aquest pobre senador, que com a senador es vol fer defensor de la legalitat, us diu a vosaltres, barraquistes, ocupadors d'immobles: Vosaltres sou la legalitat! La legalitat crucificada.
Lluís M. Xirinacs.
