Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 17 de setembre del 1978. Pàgina 6.
A Terrassa sense casa.
L'altre dia parlava de l'article 43 del projecte de Constitució que dóna dret als ciutadans a un habitatge digne. Explicava fins a quin punt l'ex-ministre d'Economia, Fuentes Quintana, considerava el caràcter prioritari d'aquest problema.
Ara m'arriba la veu angoixada dels parats de Terrassa que, a més a més, s'ofeguen pel dèficit d'habitatges. Fa uns dos o tres mesos que n'ha pres aguda consciència a l'assemblea de parats d'aquella població. Encara hi existeixen una pila de barraques i una pila de famílies viuen en unes condicions inhumanes.
A partir d'aquí, un grup de persones es plantejaren la denúncia, la reivindicació, la lluita per la solució d'aquest problema. Ells em diuen que a Terrassa actualment no existeix cap grup de pisos de l'Institut Estatal de l'Habitatge. Només hi ha uns pisos ajudats per l'Institut i són habitatges de caràcter social, per als quals d'entrada es demana dues-centes seixanta-cinc mil pessetes i unes mensualitats que van de les deu mil a les quinze mil pessetes.
Es posaren en contacte amb el Grup d'Assessorament Popular (GAP), tingueren un parell d'entrevistes amb membres de la Comissió Badia. I tot seguit començaren a connectar amb les famílies necessitades, casa per casa o, millor, barraca per barraca. S'han anat organitzant. Són actualment unes setanta famílies, el vint-i-cinc per cent en barraques i moltes en atur. En una assemblea feta el dia 3 de setembre decidiren organitzar l'ocupació col·lectiva dels pisos de «caràcter social» abans esmentats. Ells no es neguen a pagar, però volen preus que puguin pagar els treballadors i els parats. També ells han de menester un sostre on aixoplugar-se.
Volen negociar amb l'Institut de l'Habitatge. Els pisos són a les foranies de la ciutat, al costat del cementiri, i fa prop de tres anys que es mantenen absolutament buits. De moment no han trobat cap mena d'ajuda o suport.
No vinguem amb diades nacionals a aquells qui mai no poden ni celebrar diades familiars, perquè viuen amuntegats, a aquells qui ni es poden casar, perquè no tenen pis.
Cases buides. Gent sense casa. Bogeria social. Propietat privada sense entranyes. Poders públics febles. Desesperació. Ocupacions. Policia. Joventut sense oportunitats. Delinqüència. Presons. Motins. El cercle infernal.
Lluís M. Xirinacs.
