Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 25 d’agost del 1978. Pàgina 5.

Prospectiva política.

Ahir parlava que la política té unes servituds davant el futur i unes responsabilitats importants. El model polític electoral amaga uns perills greus. Un polític o un partit pot vendre's el futur del seu país per quatre rals si per damunt de tot vol guanyar unes eleccions. L'electoralisme vol resultats immediats, victòries polítiques ara. Després, que passi el que passi. El rei absolut francès deia: «Després de mi, el diluvi». I en canvi un polític responsable, tot preparant un futur millor per al seu poble, es juga la incomprensió del públic en el seu temps i pot acabar derrotat en les eleccions.

No vull dir que tot derrotat és home de futur. Pot ser un eixelebrat. Però l'encert de les accions polítiques de llarg abast no es veu fins després i resulta difícil jutjar-les, en bé o en mal, en el moment en què es plantegen.

Durant el primer mandat d'Adolfo Suàrez, el cap de govern preparà les eleccions del 15 de juny del 1977. El país anava pel pedregal en matèria d'economia. Les mesures restrictives i estabilitzadores de l'economia eren impopulars i haurien restat vots al partit de Suàrez. Deixà, doncs, que l'economia seguis el seu camí de davallada i es concentrà a guanyar les eleccions. Les guanyà, però molts sofriments del país, que podien ésser estalviats, no han fet més que augmentar. El polític oportunista defuig les mesures de govern necessàries, però impopulars. No suporta la derrota d'un projecte de llei, malgrat que allò prepari un futur millor. No sap estalviar per invertir. No sap morir per donar vida.

Cal cercar un equilibri just entre el present i el futur. Tothom té dret a la felicitat. No és just que els nostres fills pateixin les nostres disbauxes. Però tampoc no és just que per fer feliç la generació futura resti la present sense un bri de felicitat, a la qual també té dret. He fet moltes esmenes a la Constitució. N'hi ha de futur llunyà que seran inevitablement derrotades, però que, ja des d'ara comencen a fer la seva pressió política sobre les estructures de l'Estat i sobre el cor del poble. N'hi ha de futur proper, que seran derrotades amb poc marge. N'hi ha de present, que poden ser guanyades. Si n'he presentades més de les primeres i de les segones que no pas de les terceres és perquè, en el terreny de l'oportunisme, ja hi ha molts altres polítics que hi treballen amb desfici, amb trepitjades, cops de colze i empentes.

Recordo que Josep Santamaría, el germà del famós escriptor, em va donar una vegada un consell molt bo: «Lluís, tria sempre el darrer lloc. Es l'únic lloc on no hi ha empentes».

Lluís M. Xirinacs.