Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 24 d’agost del 1978. Pàgina 5.

Gruix polític.

Jaume Sobrequés, el senador més votat de la circumscripció de Girona, antic company meu de lluita política i, pel que es veu en recents declaracions, ara antagonista polític, dius que la meva actuació té escassa entitat política.

Tens, Jaume, una idea de la política molt peculiar i molt respectable, però, al meu judici, molt estreta. Hi ha una infinitat de camins en la lluita política. Avui dia tot s'ha polititzat. No solament es dóna una gran varietat de sectors d'actuació política, sinó que també existeix una ampla gamma temporal d'actuació política. Hi ha polítics reaccionaris que volen fer anar la història enrera, polítics conservadors que volen aturar la història en el moment actual i polítics progressistes que volen fer avançar la història.

Podríem subdividir, encara, aquestes tres classes de polítics. Només vull subdividir la tercera classe, dels polítics progressistes. Fixa’t que el prefix «pro» vol dir cap endavant. Dintre d’aquest grup es poden marcar dos extrems i un ample espectre de posicions intermèdies. El límit mínim el marca el polític conjuntural o pragmàtic, atent als problemes del moment. Té el perill de l'oportunisme, de coincidir en bona part amb les posicions conservadores. El límit màxim el marca el polític utòpic o ètic, atent als problemes de fons que s'endevinen en el futur. Té el perill de l'idealisme, de coincidir en bona part amb actituds transhistòriques que podríem qualificar de religioses o doctrinàries.

Tu, Jaume, pel que dius, sembles identificar-te amb la primera posició i sembla que m’identifiques amb la segona. No hi ha dret de llevar ni a l’una ni a l’altra la categoria de política. Hi ha política de curt termini, política de termini mitjà i política de llarg termini. És difícil conjuminar les exigències polítiques, sovint contradictòries, dels diferents moments del temps futur. Existeix una ciència molt moderna, anomenada prospectiva, que tracta de resoldre aquesta dificultat de programar a diferents terminis.

Crec que fóra una sort per al país poder disposar de molts polítics prospectius. Tot programa polític conté una bona dosi, encertada o equivocada, de prospectiva. Tanmateix, l’oportunisme i el cojunturalisme fan sovint avui dia que els partits s’oblidin dels seus propis programes.

Et suggeriria que pensessis en el sentit etimològic d'unes quantes paraules molt relacionades:

Polític prospectiu és el que mira endavant.

Polític profètic és el que parla endavant.

Polític programàtic és el que escriu endavant.

Polític progressiu és el que camina endavant.

Lluís M. Xirinacs.