Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 26 d’agost del 1978. Pàgina 5.
Els camins de l'abolició.
Dijous passat fou un gran dia. La Comissió Constitucional del Senat aprovà l'abolició de la pena de mort excepte en cas de guerra.
Des de final de l'any passat s'ha fet camí. Aleshores la proposta fou derrotada per un marge insignificant, tant en el Congrés com en el Senat. Tothom es declarava abolicionista, però, es deia, no era oportú el moment.
Quan semblava que l'abolició no entraria en la Constitució es produí un misteriós retoc del consens entre els partits pactants i vam tenir la sorpresa que comencés a treure el nas per la Constitució una primera aproximació a l'abolició. Si, però «excepte allò que puguin disposar les lleis penals militars per a delictes comesos per persones subjectes per la seva pròpia condició al fur castrense». S'hi veia la pressió dels poders fàctics. Així fou aprovat pel ple del Congrés.
La Constitució arriba al Senat. Només ens donen deu dies per a presentar esmenes. El termini de presentació d'esmenes és el dia 7 d'agost. Hi ha algú que s'afanya a presentar la seva: l'almirall Marcial Gamboa Sànchez-Barcàiztegui. És datada el 28 de juliol. Els diaris cuiten a fer-ne la referència. Deixa el text igual. Només li treu la cua: «per a delictes comesos per persones subjectes per la seva pròpia condició al fur castrense». Però hi resta: «excepte allò que puguin disposar les lleis penals militars». En la justificació es diu que es tracta de «suprimir una expressió desafortunada que podria fer del militar un ciutadà de distinta categoria». Malgrat això, les dues categories de ciutadans persisteixen.
I arriba el dia del debat, dijous 24 d’agost. Hi ha tres blocs d’esmenes. El radical: «resta abolida la pena de mort» amb esmenes dels progressistes, dels socialistes, de Cela i meva amb una variant equivalent dels bascs. El mitjà: «Excepte en cas de guerra», avalat per Mateo Navarro, del PC i Entesa dels Catalans. I el manteniment de l’escepció per als militars àdhuc en temps de pau, avalat per Gamboa, l’almirall i per Arespacochaga, d’Aliança Popular.
Abans de començar el debat els rumors eren que els militars no cedirien i, per consegüent, que UCD votaria a favor de mantenir el text del Congrés. I vet aquí que enmig del debat l'almirall Gamboa cedeix, UCD varia la seva posició i guanya la posició intermèdia per vint-i-cinc vots a favor, cap en contra i cap abstenció.
És absurd constitucionalitzar aquesta excepció, però és el darrer tribut «polític» als poders fàctics que han sabut flexibilitzar llurs posicions. Esperem que mai no hi hagi guerres i poguem així considerar que l’abolició és pràcticament absoluta. N’estic molt content. És una gran victòria de l’Entesa dels Catalans i el seu portaven, en aquest cas Alexandre Cirici Pellicer. Suposo que al ple del Senat les votacions no marxaran enrera.
Lanza del Vasto deia que Déu, en les taules de la llei, escriví «No mataràs», tot vigilant de no deixar cap marge a la pedra per tal que no s'hi afegís res més. Però els homes ens entestem a esmenar la plana a Déu posant-hi condicions.
Lluís M. Xirinacs.
