Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 19 d’agost del 1978. Pàgina 5.
Feines brutes.
Convergència Democràtica de Catalunya podria entrar en el govern a la tardor. Rumors i desmentiments. Preparació del terreny a través del darrer número del seu òrgan «Convergència». «Cal preparar de mica en mica el terreny perquè una participació de CDC en el govern no sobti excessivament els seus militants» (AVUI, 15-8-1978).
A mi no em sobtaria gens una entrada de CDC en el govern. I no ho dic amb sornegueria. Més. Em sembla molt bé que hi entri, suposant que a UCD no li doni la gana de dissoldre Cambres després del referèndum constitucional. Penso que, passat el referèndum, caldrien eleccions noves a Corts, i així hom defensaré en una esmena meva a la disposició transitòria vuitena del projecte constitucional. Però UCD no ho voldrà i és prou poderosa per a imposar el seu criteri.
Si hi ha noves eleccions, potser guanyaria el PSOE, però mentre no n’hi hagi mana UCD, més a la dreta del PSOE. És natural que cerqui estabilitat amb l’aliança amb CDC que és més a la dreta del PSC i que ha demostrat més identificació amb els planteigs polítics d’UCD que no pas el Partit Nacionalista Basc. La línia política de CDC és més a l’esquerra que la d’UCD, però li és veïna. És la socialdemocràcia.
Trobo molt correcte, com diu Trias Fargas, que els catalans assumim la nostra responsabilitat en les qüestions generals espanyoles. Les meves esmenes a la Constitució també van per aquest camí. I em sembla molt bé, com diu Pujol, que en el seu partit ara l’ideal i la fe continuïn essent vàlids, però que s’hagin de servir d’una faisó pragmàtica i pactista.
Sovint cal un futbolista de posició mitjana en el camp de joc vagi endarrere a recollir la pilota perquè en aquell moment la pilota es troba en el terreny de la defensa. Tan coherent és que CDC participi en el govern d’UCD com que Xirinacs hagi entrat en el Senat predominantment verticalista que encara patim. Són dues operacions de retrocés, des de posicions inicials diferents, totes dues per a recollir pilotes endarrerides.
Només demanaria a Jordi Pujol que pensi que Catalunya és un camp de joc molt ample on hi ha moltes posicions a més de la de CDC, potser tan necessàries o més que la seva. No ha passat el franquisme del tot ni de bon tros. CDC es desentén de tragèdies com les de les presons, les de les tortures, la infravida dels barris marginats i un llarguíssim etcètera que encara existeix. Altres més «testimonialistes», més «resistencialistes», més «irrealistes», més «aspres», més «durs», més «insultants» ens anem encarregant d’aquestes feines brutes, perquè CDC pugui governar en un país més governable.
Lluís M. Xirinacs.
Nota:
Aquest article fou esmentat amb el titulat «Presons podrides», publicat el dijous, 31 d'agost del 1978.
