Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 17 d'agost del 1978. Pàgina 5.
Socialistes rígids (I).
Fou Martín Toval el més intransigent davant les esmenes particulars d'Audet i meves. Nosaltres no demanàvem la seva adhesió. Ell exigia la nostra.
Penso que fou una extrapolació de les actituds mantingudes en el si del PSC-PSOE i en el si del grup socialista del Senat. És correcte que els militants d'un partit guardin disciplina interior. Però l'Entesa no és un partit.
El grup socialista del Senat no es negà a cap signatura de coneixement d'esmenes constitucionals particulars senzillament perquè no se'n va presentar cap referent als punts del consens. Era prohibit i es va obeir. Si se n'hagués presentat alguna, què hauria passat?
Segons les meves informacions, quan es redactà el reglament, els socialistes volien reservar exclusivament als grups parlamentaris la potestat de presentar esmenes. El lletrat major hagué d'intervenir per recordar-los que el dret a veu, a esmena i a vot pertany, en estricta democràcia, a cada senador i que llevar-li aquest dret menaria a l'aprovació d'un reglament del Senat que seria la riota d'Europa.
Una cosa és ser militant i una altra senador. Com una cosa és ser militant i una altra ser cap de govern d'un Estat. El partit pot sancionar un militant que trenca la disciplina, però mai no pot retirar-li potestats senatorials. El militant obeeix el partit. El senador obeeix l'electorat. El cap del partit polític del senador pot posar-li una multa econòmica, pot destituir-lo dels càrrecs polítics interns. No pot negar-li una signatura de coneixement. No pot prohibir-li l'assistència als plens...
I si això és així en un grup parlamentari que coincideix amb un partit, ¿què no serà en l'Entesa, conglomerat heterogeni de partits i independents? Si els socialistes volen que el Senat sigui una Cambra de les nacionalitats i regions, forçosament els grups parlamentaris seguiran tots el criteri de territorialitat. ¿Com es compaginarà el criteri d'acceptar tots els senadors d'un territori amb l'obsessió d'uniformisme ideològic o polític? Dins cada grup s'imposarà necessàriament la llei de majories i minories. Si l'Entesa és un grup territorial ¿per què no s'aplica ja ara aquest criteri com s'aplica sense cap problema a l'altre grup territorial, el basc?
Socialistes, no ofegueu la crítica. No sé qui em veta els articles a «Mundo Diario». No sé qui m'ha fet impossible la permanència en l'Entesa. Des que parlo clar, amic Cruells, no paro de patir marginacions.
Lluís M. Xirinacs.
Nota:
Aquest article continua amb el titulat «Socialistes rígids (II)», publicat el divendres, 18 d'agost del 1978.
