Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 13 d'agost del 1978. Pàgina 7.

La mort.

També podria prendre un altre nom més joiós: «L'home còsmic». L'home còsmic no és el que navega pels espais interplanetaris, tot i que s'hi acosta potser més que l'home arrapat al detall del seu entorn terrenal. L'home interplanetari és més aviat un símbol de l'home còsmic. N'és el signe sensible, o l'home còsmic físic. El seu distanciament de les coses quotidianes és material, però amb el seu cervell amb la memòria elèctrica del seu sistema nerviós i amb la memòria química del seu sistema genètic, s'enduu espais amunt un sac de detalls de la seva vida, de la dels altres que l'han envoltat i de la vida dels avantpassats emmagatzemada en l'herència.

Pau VI diu en el seu testament: «Fixo la mirada cap al misteri de la mort... la total i definitiva separació de la vida present». Ni nau interplanetària, ni objectes de record, ni la pròpia fesomia, la pròpia memòria o la pròpia herència. No res. Això és la mort. La total i definitiva separació d'allò que els marxistes definirien com la història i la biologia. Els amics de Jesús estem convençuts que res no es perd, que tot es transforma, que més enllà d'aquesta vida particular –que ve de partícula– existeix la vida còsmica, universal, total. En grec això es diu «catòlic». Vida catòlica, per a tots, no únicament per a mi o per als meus.

I la gràcia suprema del misteri de Jesús és que aquesta mort gloriosa, triomfant, còsmica, no cal posar-la necessàriament al final de la vida particular. L'amic de Jesús ja ara és un mort vivent. És un home còsmic i universal abans d'haver de deixar la seva existència particular, històrica i condicionada. Es total i és parcial ensems, amb una elasticitat dialèctica que permet el màxim compromís concret i la màxima llibertat general. Incomprensible per a l'home pragmàtic actual. Simultàniament eficaç i evanescent. Esclau i lliure. Apareix i desapareix. Humà i diví. Històric i etern. Misteriós.

Tots podríem explorar aquest camí. El missatge de Jesús no és per a selectes, és per a tots.

En un país, on la llavor de Jesús ha estat tan generosament sembrada, gosaria demanar a tots i especialment als homes col·locats en els llocs de més responsabilitat, amb ocasió de la mort de qui intentà ésser signe universal de la unió entre els homes, que aprenguéssim a morir ja des d'ara d'aquesta manera.

Lluís M. Xirinacs.