Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 12 d'agost del 1978. Pàgina 5.
Sospitosos.
Foren extraordinàriament significatives les circumstàncies que envoltaren el primer debat del ple del Senat sobre el projecte de llei de mesures en relació amb els delictes comesos per grups armats.
En el debat d'acceptació d'un projecte de llei es permeten dos torns d'intervencions a favor i dos torns en contra. Gairebé sempre els torns en contra no s'empren per a negar la llei sinó per a demanar que passi a comissió on pot ser millorada. Són, doncs, torns, no pròpiament en contra, sinó de millora.
Aquesta vegada cap grup polític no gosà ni tan sols consumir un torn d'aquests de millora. Tots dos torns en contra restaven deserts, per part dels grups parlamentaris.
Fou aleshores que alçà la mà Joan Maria Bandrés i li fou concedida la paraula. Digué moltes coses que han estat reproduïdes en els diaris. També ha quedat constància del seu enfrontament amb Martín Villa. Aquest afer encara cueja en la premsa. Però potser és útil perquè els ciutadans vegin el moll de l'os de la seva argumentació.
Sembla, a primer cop d'ull, que no afecta el «bon» ciutadà i menys encara els honorables senadors que l'escoltaven. Sembla una llei contra homicides, incendiaris... gent execrable. Bandrés convencé l'auditori que aquella llei ens afecta a tots. La policia no deté, no escorcolla, no controla correspondència ni telèfons dels autors d'aquells delictes. La policia priva d'aquestes llibertats els sospitosos d'aquells delictes. I sospitosos ho podem ser tots. Malgrat que després es demostri que la sospita era infundada, ja ningú no ens pot treure l'angoixa passada en la detenció, en l'escorcoll domiciliari, en el control de les comunicacions. I, qui determinaria si algú és sospitós o no? No pas el jutge, sinó les autoritats policíaques. Així, tota la ciutadania resta a la mercè de les sospites de les forces de l'ordre.
Ja es veu com és de perillosa aquesta llei.
Acabà Bandrés dient que el poble basc vol la pau. Que no li calen pacificadors vinguts de fora. El poble basc es pacificarà des de dins quan li retornin allò que li pertany.
«Burujabetasuna», quan pugui governar el seu propi cap. Per això volen que l'Estat central els retorni el control de la policia.
Nosaltres el tinguérem en l'Estatut del 1932. Ara se'ns nega.
Lluís M. Xirinacs.
