Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 20 de juliol del 1978. Pàgina 5.

Una gran creu.

He llegit esglaiat les frases del general Tomás de Liniers y Pidal, cap de l'Alt Estat Major de l'exèrcit espanyol, pronunciades en condecorar el president argentí, Jorge Videla, amb la gran creu espanyola al mèrit militar.

Ignoro en nom de qui anà a l'Argentina, en nom de qui parlà i en nom de qui imposà la condecoració al president argentí. En nom dels pobles de l'Estat espanyol, penso que no. Si més no ara passem per unes coordenades bastant diferents a les seves. Ell té tot el dret a pensar i a parlar com vulgui i en nom propi. No puc entendre que tingui dret a parlar com ha parlat actuant des del càrrec que ocupa. És una provocació del mateix estil de la d'Errenderia.

«Espanya i Argentina sempre han marxat en línia recta, en autèntica dretura, com correspon a unes nacions formades amb un esperit fonamental arrelat en la religió cristiana, amb una manaments molt més seriosos i rotunds que el que puguin ser els drets humans avui dia tan en voga».

«Ben tranquil·la pot estar l'Argentina de la legitimitat de la seva empresa. Una empresa en la qual han marxat units poble i exèrcit».

Actualment a l'Estat espanyol no es pensa així majoritàriament. Més aviat es pensa al revés. Cal una protesta qualificada, una rectificació al més alt nivell polític. No es poden manipular les més importants institucions de l'Estat a benefici d'un pensament minoritari. O és abús de càrrec o les atribucions rebudes són abusives i en seran responsable els seus superiors jeràrquics.

Personalment en protesto com a ciutadà.

Coma cristià també n'he de protestar. No puc sentir-me vinculat de cap manera amb una línia de pensament i d'acció que justifica l'enviliment, la tortura, la matança del proïsme quan aquest és oponent polític.

Lluís M. Xirinacs.