Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 19 de juliol del 1978. Pàgina 9.
Encantador Euskadi.
Sí, Josep M Sanmartí. Els bascs ens van pujant el sostre autonòmic amb la seva lluita. Potser perquè han conservat gairebé fins als nostres dies les virtuts pròpies de la selvatgia. El poble basc no és gaire civilitzat. Com els nens petits que fan, tot sovint, inconveniències i deixen els pares avergonyits davant de la gent gran ben educadeta. Però tothom se'n fa càrrec. Són petits. Encara no estan ben ensinistrats.
Així són els bascs. No són uns reprimits com els catalans civilitzats. Diuen el que senten i fan el que volen amb una ingenuïtat dreturera que en el fons ens deixa encantats a tots. Ens passem la vida dient que així no es fan les coses i les coses es van fent així.
Ací els partits i grups nacionalistes són reprimits implacablement pels grans partits parlamentaris. «Nen, calla». «Això no es fa». «Caca». I ja no cal dir com moltissims militants, àdhuc dels més encimbellats en els partits més votats, s'autoreprimeixen i s'aguanten la caca, com els adults ben educats.
Els savis parlamentaris constitucionalistes catalans havien fabricat una teuladeta tota graciosa per a la Constitució, i vet aquí que el vent euskaldun se l'ha enduta i ens ha deixat a la intempèrie. Sort que la generositat de Pujol ha dit: «La qüestió és aconseguir avanços».
Ells ens treuran les castanyes del foc. Ells ballaran i saltaran i nosaltres, com sempre, pararem la gorra.
Amics, fem molt mal fet. Nosaltres també hem de donar la cara. Hem de pressionar per la policia nostra, per un finançament i sistema tributari nostre, per una autodeterminació.
I tots plegats també ens equivoquem amb els bascos. No tractem bé la seva lluita armada. S'ha avalat la gran equivocació de posar de president del Consell Basc un socialista. No hem fet costat a llur reivindicació sobre Navarra, tot plantejant el nostre problema paral·lel dels Països Catalans. Ara el govern i el PSOE, amb penediment ridícul, estret i tardà, comencen a pactar amb el PNB però s'hi marginen i s'exclouen intencionadament els partits de l'esquerra extraparlamentària basca. I el que és més greu és que se segueix aquesta mateixa política a casa nostra a l'hora de la redacció de l'Estatut.
Errors que es van pagant cars com tothom pot anar veient. I no parlo del que es veurà. Si feu callar els nens, parlaran les pedres.
Lluís M. Xirinacs.
