Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 18 de juliol del 1978. Pàgina 6.

Incomprensible i greu.

Això digué Martín Villa a la televisió quan li demanaren (?) explicacions per la devastació realitzada a Errenderia per forces de la policia.

Estic d'acord en la gravetat, malgrat que no sigui cap novetat. Aquest saqueig, potser de forma una mica més dissimulada, es realitza des de fa quaranta anys. El centre d'Errenderia restà destrossat passatgerament. D'ací a uns mesos ja ningú no pararà esment en l'atzagaiada. Però vegeu, per exemple, el cinturó de Barcelona, el caos urbanístic, els cables d'alta tensió enmig dels carrers, la ferum de claveguera i d'abocador que ho envaeix tot, la manca de transports, d'escoles, de racionalitat circulatòria, d'il·luminació, d'instal·lacions sanitàries, d'asfaltats, etc. És un saqueig petrificat que tardarà molt a poder ser remeiat.

El que no puc acceptar és que siguin uns esdeveniments incomprensibles. Sovint he definit el sistema franquista com a capitalisme feudalitzant. Un dels aspectes feudalitzants és el manteniment de la independència i el descontrol de moltes parcel·les o sectors socials. Alguna unitat de policia, de vegades, no obeeix i campa per on vol. I això no passa tan sols en la policia.

Si hom parla aixi, en comptes de rebatre-li les paraules amb arguments, el llancen pels tribunals acusat de calumniar un cos de l'Estat, com m'acaba de passar per un article meu a «Mundo Diario», en què tractava d'explicar l'aspecte feudalitzant del nostre cos judicial.

Atenció, senyor ministre. Els policies estan molt més entrenats en les arts marcials que els pobres «quintos» del servei militar de l'exèrcit. Avui dia és fàcil que un cos selecte així, dirigit com és per oficials militars, pugui en un moment fer-se amo d'una caserna de blindats o d'artilleria i imposar-se per la força. Sobretot si se'l vol mantenir en la seva condició de cos militar, com vostè fa. Els serveis d'informació militar ja fan enquesta preguntant l'opinió de l'oficialitat sobre els fets d'Errenderia.

Ull viu amb els assaigs!

Lluís M. Xirinacs.