Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

D'amagatotis. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Tu no jugues. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 7 de juliol del 1978. Pàgina 5.

Consciència nacional.

Pierre Vilar amb emblema del Congrès de Cultura Catalana.Pierre Vilar, el notable historiador occità i gran amic dels catalans, al llarg del seu fecund viatge professional ha sabut evitar la topada contra la roca d'Escil·la i la caiguda en el xuclador de Caribdis.

La roca d'Escil·la actualment pren el nom d'estructuralisme i és una forma moderna de mecanisme racionalista. El misteri de la vida, de la subjectivitat, de la llibertat, de la sorpresa creadora resta malparat en aquesta teoria.

El xuclador de Caribdis pateix del mal contrari. No hi ha res de fix. Tot canvia a cada moment, segons les circumstàncies. Cada pas de la història és una sorpresa. És difícil fer ciència històrica. La història és un seguit d'esdeveniments i prou. Aquesta tendència avui pren el nom de cojunturalisme o factualisme.

Pierre Vilar veu estructures a diferents nivells, que es van transformant, que generen estructures noves, que juguen unes amb les altres dialècticament.

Dimarts parlà a l'Escola Catalana d'estiu. Fou emès a tocar el tema actualment candent de les nacions. Partí de l'existència espontània, no programada, de comunitats històriques. Creu que una comunitat esdevé nació si «abans que res existeix el fenomen de la consciència». I afegeix: «Baldament la consciència i la voluntat d'afirmació nacional provinguin de l'oposició d'interessos (lluita de classes), això és decisiu».

Jo voldria fer veure que, igual que en l'individu, en la comunitat es donen dues classes diferents de consciència i de voluntat: la intuïtiva i la racional. Qualsevol intel·lectual, i més si està educat en la cultura francesa, bressol del racionalisme, té tendència a oblidar-se de la consciència i de la voluntat intuïtives, i aquesta mena de facultat preexisteix i treballa independentment de la lluita de classes i de l'oposició dels interessos de la pròpia classe. I, tanmateix, aquesta consciència i aquesta voluntat socials intuïtives també col·laboren dialècticament a la formació de la nació, malgrat que això no porti a la formulació de l'Estat corresponent.

En aquest sentit, els bascs són nació i no són estat des de fa segles. També, en aquest sentit, els Països Catalans, que formaren en l'Edat Mitjana un Estat amb Aragó i que internament mantenien un pluralisme estatal, també eren una nació.

Ara som una nació malgrat que no tinguem un Estat general per als Països Catalans. El grau de consciència intuïtiva al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses o al nord de Catalunya és bastant més alt que el grau de consciència racional. Caldria determinar mètodes de prospecció en aquest sentit.

Pierre Vilar i la majoria dels polítics, inconscientment, encara són una mica presoners de la idea racionalista francesa de la Nació-Estat, radicalment incapacitada per a determinar científicament l'àrea comunitària que constitueix una nació, que produí l'absurd centralisme francès i els absurds federalismes americans.

Lluís M. Xirinacs.

D'amagatotis. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Tu no jugues. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte