Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 8 de juliol del 1978. Pàgina 5.
Tu no jugues.
Veig que serà difícil i, fins i tot potser impossible, que la democràcia vagi arrelant de veritat i no es faci fonedissa darrera d'una mena de dictadura pluralista dels entesos en política. No oblidem que el govern dels tècnics és una tecnocràcia, i si alguna cosa existeix en la societat que cal que sigui entranyable i que defugi els tecnicismes i els politicismes, aquesta és la Constitució. Cal entusiasmar a tothom al voltant de la Constitució. Si alguna cosa no ens agrada, perquè no es pot acontentar tot el món, la criticarem. Si aquesta cosa que no ens agrada és substancial, votarem no. Però que no se'ns denigri. Que no se'ns amenaci. Que no se'ns pressioni. Que no se'ns bombardegi amb propagandes embeneitidores. Que es deixi parlar tothom. Hi va haver en la televisió molta més llibertat d'expressió en la campanya electoral de l'any passat. Ara només parlen pràcticament els del sí.
Però allò que pot ofegar o ferir la democràcia en el tema de la Constitució és marginar de la discussió a tots, fora de quatre savis que pacten desenes d'anys de vida de milions de persones sense que aquestes ho sàpiguen.
Estic segur que si alguns d'aquests savis han llegit aquestes paraules ja hauran pensat: testimonialista, minoritari, idealista, radical... Aquestes coses, sempre les diuen els mateixos. Qui representen? Es poden comparar llurs vots amb els nostres? Ells omplen sales de tres-centes persones. Nosaltres, recintes de trenta mil.
Tanmateix, qui parla en contra dels savis és el mateix president de les Corts, Hernàndez Gil. Llegeixo a l'AVUI: «Hernàndez Gil ha reconegut que, a causa de la política de consens, la Constitució corre el perill de passar tant pel Congrés com pel Senat sense ser gairebé discutida, la qual cosa defraudarà tant els grups minoritaris com el poble en general, que no està al corrent del procés parlamentari».
És el president de les Corts. Un home que té fama de prudentíssim, de discretíssim. Un home neutral, respectuós, extremat del pluralisme.
Democràcia és que tothom entri en el joc, per guanyar o per perdre. Que tots s'engresquin en el campionat. Mai no aniran bé les coses quan contínuament es va dient: «Tu no jugues», contràriament al dret fonamental i constitucional de tots a participar en la gestió de les coses públiques.
Lluís M. Xirinacs.
